La poli-victimització adquireix múltiples formes, com l'assetjament, l'aguait, i l'abús psicològic, físic o sexual. Inclou múltiples agressors, com a amics, companys, coneguts i estranys, a més de familiars i parelles actuals i anteriors. I deixa profundes empremtes físiques i psicològiques en la dona, com ara lesions, cicatrius, depressió, i baixa autoestima.

Utilitzant dades de la primera enquesta europea de violència contra les dones, organitzada per l'Agència Europea de Drets Humans (FRA), s'evidencia l'existència d'una poli-victimització en dones maltractades, és a dir, les dones que han patit abusos en àmbits privats o familiars tindran, al llarg de la seva vida, una major propensió a patir més episodis de violència de gènere en altres àmbits.

A aquesta conclusió han arribat els autors de l'estudi, Jorge Rodríguez Menés i Cristina Sobrino, investigadors del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, al costat de David Puig, investigador del Departament d'Economia de la Universitat Cornell (EUA), en un treball que han publicat el 10 de setembre, al Journal of Family Violence.

L'any 2011 es va efectuar una enquesta preliminar (pretest) a Barcelona per la qual cosa els autors van realitzar entrevistes en profunditat a 20 dones escollides aleatòriament entre les residents a Barcelona i 10 víctimes de violència de gènere ateses en centres d'acollida de dones maltractades.

L'poli-victimització s'estén a altres àmbits diferents dels íntims

Per anteriors investigacions sobre el tema de la violència de gènere se sap que les dones que han estat maltractades en un àmbit, per exemple el familiar i íntim, per familiars i amics durant la infantesa, tenen una major propensió a ser novament maltractades al llarg de la seva vida, per exemple, per les seves parelles sentimentals.

Utilitzant tècniques d'anàlisi de correspondències múltiples, la investigació publicada a Journal of Family Violence mostra que aquesta pauta de poli-victimització s'estén a altres àmbits de la vida de les dones, com el laboral i l'espai públic, a més de la família i l'espai íntim.

Aquesta altra pauta excepcional de poli-victimització de la dona que la norma no és l'absència de victimització sinó una pauta d'abús distintiva, basada en episodis d'abús esporàdics i desconnectats per part de subjectes menys coneguts per la víctima, sol deixar seqüeles menys importants que les experiències traumàtiques viscudes en la infantesa .

La investigació també contrasta la versemblança de dues explicacions, no necessàriament excloents, sobre les causes de la poli-victimització de les dones. Malgrat que les anàlisis no són concloents a causa de limitacions en el disseny del pretest, els resultats apunten que l'exposició continuada a condicions de pobresa i marginació incrementa només marginalment, encara que significativament, els riscos de poli-victimització de la dona. No obstant això, el factor que millor prediu la poli-victimització és la victimització traumàtica experimentada en el algun punt del curs de la seva vida. 

Es confirmen aquests resultats en investigacions futures amb mostres més grans i dissenys longitudinals, es podria concloure la importància de dissenyar polítiques més efectives de prevenció i tractament de la violència contra les dones en els àmbits familiars i íntims on deixa empremtes més profundes.

Treball de referència:

Jorge Rodríguez-Menés, David Puig, Cristina Sobrino (2014), "Poly-and Distinct- Victimization in Histories of Violence Against Women", Journal of Family Violence, 10 de septiembre.