En els actes comunicatius, els ponents acostumen a acompanyar el seu discurs oral amb el gest (moviment dels llavis, del cap, de les mans, posicionament del cos, etc.), de manera espontània i exquisidament sincronitzada amb l’entonació (prosòdia) del discurs. Un bon exemple són els actes discursius que sovint profereixen els polítics en què la prosòdia de la parla i el gest compassats emfatitzen la transmissió dels missatges cap a l’audiència. Un estudi ha partit d’aquest fet per tal de conèixer quines parts del cervell estan implicades en aquesta sincronització entre l’entonació de la parla i el gest.

Mitjançant l’ús de tècniques de neuroimatge, s’han identificat les estructures anatòmiques sensibles a la sincronització de la prosòdia amb el gest durant un acte comunicatiu. Ha estat un treball dirigit per Salvador Soto-Faraco, cap del Grup de Recerca Multisensorial (MRG) i professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) , amb Emmanuel Biau i Luis Morís Fernández, membres del MRG com a coautors i amb la participació d’investigadors dels departaments de Psicologia de les universitats de Hull (Regne Unit) i de la Jaume I de Castelló de la Plana,  publicat aquest mes de maig a la revista NeuroImage.

Un estudi de l’activitat cerebral, observacional i comparatiu

Per a l’estudi de l’activitat cerebral durant els actes cognitius són de gran utilitat les dades provinents de la ressonància magnètica funcional (fMRI) amb mesura BOLD (Blood-oxygen-level dependent) amb la qual s’obté el consum d’oxigen del cervell en les diferents estructures cerebrals mentre la persona està processant informació, per tal d’identificar les variacions en l’activació funcional de les àrees cerebrals en estudi. 

El treball experimental ha consistit en mesurar l’activitat cerebral de 17 voluntaris (12 dones i 5 homes), amb edats compreses entre els 19 i 25 anys, mentre observaven un vídeo clip d’un ponent (un reconegut polític espanyol) proferint un discurs oficial. Dintre del mateix discurs, es van mesurar les respostes cerebrals a les mateixes paraules clau, en moments en què eren pronunciades amb o sense expressió gestual espontània de les mans. A partir dels registres fMRI-BOLD, s’han obtingut les àrees del cervell implicades específicament en el processament dels gestos de les mans amb intenció comunicativa. La metodologia de l’estudi va incloure mesures comparant l’activitat cerebral quan el discurs s’acompanyava del gest, amb l’activitat cerebral quan els gestos del discurs es van substituir per altres senyals visuals arbitràries, tot i que amb propietats rítmiques i espacials equivalents a les gestuals. En aquest segon cas, les àrees esmentades no es van activar.

Com ha explicat Soto-Faraco, investigador principal de l’estudi, “els nostres resultats van revelar estructures anatòmiques que podrien estar directament implicades en la sincronització de la parla i el gest d’un discurs, en comparació amb la sincronització d’altres aspectes sensorials”. Aquestes estructures se situen a l’hemisferi esquerra del cervell, a l’escorça cerebral i més concretament corresponen al gir temporal superior i al gir temporal mitjà, estructures de l’àrea de Wernicke associada a la comprensió del llenguatge, així com també al gir frontal inferior que s’ha relacionat amb el reconeixement gràfic de la paraula durant el procés de lectura.

Aquests resultats suggereixen que els oients confereixen una funcionalitat comunicativa al gest de les mans  que normalment acompanya visualment un discurs i que això ho fan de manera automàtica, atès que en el experiment de l’estudi no es va indicar als participants que posessin especial atenció a les mans del ponent. Encara que ja se sabia que el gest complementa l’estructura prosòdica del missatge proferit, el que no es tenia clar,  i que aquest estudi confirma,  és que aquesta funció d’èmfasi del gest en la percepció del discurs es crea a instàncies d’una xarxa especialitzada del cervell que és sensible a la intenció comunicativa transmesa en un discurs parlat compassat amb el gest. 

Treball de referència:

Emmanuel Biau, Luis Morís Fernández, Henning Holle, César Avila, Salvador Soto-Faraco (2016), “Hand gestures as visual prosody: BOLD responses to audio-visual alignment are modulated by the communicative nature of the stimuli”, NeuroImage, 132, 129-137.

Aquesta recerca ha comptat amb el finançament del Ministerio de Economia y Competitividad del govern d’Espanya (PSI2013-42626-P),  de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya (2014SGR856), i de l’European Research Council (StG-2010 263145).