"Hem fet de la inexperiència i la falta de recursos el nostre punt fort"
"Hem fet de la inexperiència i la falta de recursos el nostre punt fort"
La Laia Alabart, l' Alba Cros, la Laura Rius i la Marta Verheyen, graduades en Comunicació Audiovisual per la UPF, són les directores de la pel·lícula "Les amigues de l'Àgata", un projecte que va començar com un treball de fi de grau i que s'ha convertit en tot un èxit.
- Quina seria la sinopsi de "Les amigues de l'Àgata"?
És el retrat de l'amistat d'un grup de noies de vint anys, realitzat a través de la mirada de l'Àgata durant el seu primer any de carrera. El film tracta des de la seva vida a Barcelona fins a un viatge a la Costa Brava, en el que sentirà com es transforma el seu món en comú amb les amigues d'infància: la Carla, l'Ari i la Mar.
- Com descriuríeu la protagonista?
L'Àgata és una noia reservada. No li agraden els conflictes i els intenta evitar encara que això suposi no expressar la seva opinió. Durant el seu primer any de carrera està trobant noves amistats i nous interessos. Això la fa descobrir-se a ella mateixa i qüestionar-se tot allò que l'envolta, fins i tot la seva relació amb les amigues de l'escola. Tot i que les estima, comença a ser conscient de les creixents diferències que les separen.
- Fins a quin punt la pel·lícula reflecteix les vostres experiències personals?
Les nostres experiències sobre l'amistat van ser el punt de partida. Era molt important poder parlar d'algun sentiment que les quatre haguéssim viscut, per tal que en pogués sorgir una història amb una connexió real amb cadascuna. L'objectiu era aconseguir una mena de veritat emocional a partir del treball conjunt amb les actrius. Per això, vam preferir parlar d'aquesta vivència interior, petita i propera, i amb un estil espontani, lleuger i fins i tot imperfecte, com un conjunt de fragments de la vida d'uns personatges de ficció.
"Era molt important poder parlar d'algun sentiment que les quatre haguéssim viscut, per tal que en pogués sorgir una història amb una connexió real amb cadascuna".
- Com vàreu viure vosaltres el pas a la Universitat? Què és el que més us va marcar?
Per nosaltres va ser l'oportunitat de conèixer altres persones amb les quals compartir interessos i afinitats. Això crea una predisposició molt estimulant per aprendre coses noves, engegar projectes, viure experiències en comú, etc. També vam gaudir molt d'algunes assignatures i professors, i tot plegat va enriquir la nostra curiositat sobre el cine.
- Per què creieu que aquest pas és un moment tan important en la vida d'un jove?
En el nostre cas, potser el que va ser més rellevant és que vam començar a tenir més temps per pensar i decidir sobre el que ens agrada: obres la teva perspectiva envers moltes coses i comences a construir tot allò que et permet ser més independent. Per això, la idea era fer una pel·lícula que poguéssim realitzar ara, als vint anys, però que fos molt difícil de fer més endavant.
- La pel·lícula retrata un grup d'amigues o tota una generació?
És el retrat d'un grup d'amigues i hem intentat que sigui el més realista i espontani possible. Per això, allò generacional ve donat per la forma en què els personatges parlen, es comporten, es vesteixen, etc., però no ve d'una intenció prèvia.
Tràiler de "Les amigues de l'Àgata"
- Heu guanyat el premi Abycine Indie al Festival d'Albacete, al Festival de Cinema D'Autor de Barcelona vau endur-vos el premi del públic i es van esgotar les entrades per veure el vostre film... Per què creieu que "Les amigues de l'Àgata" ha tingut tant èxit?
La gent ens ha dit que la troben molt propera, que les actrius fan creïble tot el que succeeix, i que per això connecten tant amb la història. També suposem que aquest vincle amb els espectadors es produeix perquè el film parla d'una experiència molt concreta que tots podem haver viscut. Com que vam començar el projecte sense preveure cap difusió, tot el reconeixement que estem obtenint ara és una gran sorpresa, alegria i motivació compartida amb tots els que han fet la pel·lícula amb nosaltres.
- Quines dificultats us ha comportat la falta d'experiència i de recursos?
Hem fet de la inexperiència i la falta de recursos el nostre punt fort. No partíem d'un plantejament professional, sinó d'aprenentatge i col·laboració. No teníem pressupost, però sí la llibertat i el desig de rodar sense pressió durant un període llarg. Per a nosaltres, era important que la pel·lícula s'anés construint a mesura que gravàvem, visionàvem, reescrivíem, etc. Per aquesta raó, on realment vam escriure la pel·lícula va ser en el muntatge. Aquesta flexibilitat hauria estat molt difícil en un rodatge més rígid.
"No teníem pressupost, però sí la llibertat i el desig de rodar sense pressió durant un període llarg."
- Creieu que el fet d'haver treballat amb un equip tan petit és el que ha generat aquest ambient íntim que es transmet a la pel·lícula?
Totalment. Va ser una decisió molt conscient des del principi. El fet de no crear grans entramats tècnics va fer que poguéssim gravar i construir escenes amb més llibertat. Buscàvem en tot moment un ambient relaxat on tots ens sentíssim còmodes i on es propiciessin moments d'improvisació amb naturalitat.
- Què heu aprés al llarg de tot el procés?
Moltíssim! Com que el projecte va néixer dins del marc del treball de fi de grau, vam poder dedicar-li un any, al contrari del que passava amb els altres treballs, que s'encabien en assignatures trimestrals. Tot aquest temps va ser clau perquè vam poder parlar molt entre nosaltres, assistir a tallers i compartir els dubtes amb els nostres tutors (Gonzalo de Lucas, Elías León Siminiani i Isaki Lacuesta), que ens van orientar a mesura que anàvem descobrint les possibilitats de la pel·lícula.
- I ara, quins són els vostres projectes de futur?
Ens ha agradat molt compartir aquest projecte, i si més endavant sorgeix l'oportunitat, estaríem molt contentes de repetir una experiència similar.
e-notícies relacionades: