Vés enrere "Sense impacte ni retorn és difícil que les empreses destinin recursos a programes de benestar per als seus treballadors"

"Sense impacte ni retorn és difícil que les empreses destinin recursos a programes de benestar per als seus treballadors"

Estel Mallorquí i Miquel Vilar són dos dels autors de "BiWel", el projecte guanyador de la modalitat Empresa dins els premis UPF Emprèn 2015, convocats pel Consell Social de la Universitat.
26.11.2015

 

Estel Mallorquí i Miquel Vilar són dos dels autors de “BiWel”, una plataforma en línia per millorar la salut empresarial, que va ser el projecte guanyador del premi UPF Emprèn Empresa, en el marc de l'edició 2015 dels premis UPF Emprèn, convocats pel Consell Social de la Universitat.

El premi, dotat amb 10.000 euros (igual que UPF Emprèn Idea, l'altra modalitat de la convocatòria) té com a objectiu reconèixer una jove empresa creada per universitaris menors de 30 anys.

Estel Mallorquí Ayach, nascuda a Girona (Llagostera)  fa 28 anys, és fundadora i directora de BiWel salut empresarial, l'organització en què se circumscriu el projecte. Màster en Emprenedoria i Innovació pel Tecnocampus (centre adscrit a la UPF), actualment dirigeix i gestiona l’empresa i lidera projectes de grans empreses IBEX35.

Miquel Vilar Flotats, màster en Readaptació a l’Activitat Física i la Competició Esportiva per la Universitat de Girona, va començar com a alumne de pràctiques a l'empresa l'any 2010, quan BiWel era només una idea. Actualment forma part de l’equip com a gestor i coordinador de projectes nacionals per a empreses saludables.

- Què representa per a vosaltres el premi UPF Emprèn Empresa?

E.M. / M.V.:El premi UPF Emprèn representa una empenta i un reconeixement a tota la trajectòria i evolució com a empresa, com també a tot l’equip que l’ha fet possible, per tal de seguir amb la mateixa il·lusió i energia desenvolupant i invertint en aquest projecte. Estem convençuts que, per a les empreses, serà una solució a mitjà termini molt útil, es veurà com a una línia estratègica essencial i contribuirà a millorar la qualitat de vida de totes les persones treballadores.

- Com va sorgir la idea de crear BiWel?

E.M.: La idea va sorgir l’últim any de llicenciatura de CAFE (2009), quan me’n adonava que els índexs més rellevants de mals hàbits es trobaven a la població d’entre 30 i 55 anys, i seguien augmentant anualment, edat en la qual moltes persones ja tenen una feina fixa, tenen fills i pares a la tercera edat. L’horari laboral no facilita la conciliació de la vida laboral i familiar en moltes ocasions, i a dia d’avui, la gran majoria dels treballadors passen pràcticament el 60% del seu temps a la feina, un fet que dificulta la gestió del temps personal, ple d’obligacions familiars. Cercant solucions a altres indrets, com ara als EUA, als països nòrdics, australians o sud-americans, me’n vaig adonar dels avantatges que tenia implementar programes de salut en l’àmbit laboral per a l’empresa, la persona i la societat. A partir de llavors, vaig començar a cercar persones arreu que també creguessin en la idea i haguessin implementat projectes reals. I fins a dia d’avui, en què BiWel ja és una realitat com a empresa i una línia estratègica en moltes companyies multinacionals, grans o fins i tot mitjanes.

- Quines són les claus que han permès a “BiWel” tirar endavant en aquests anys de crisi?

E.M.: Una de les claus de molts dels emprenedors que han nascut en temps de crisi i venen un servei ha estat l’empenta, la il·lusió, ser autodidacta i la perseverança per demostrar que la idea funciona. Alhora, el bootstrapping ha estat durant els primers anys el nostre mitjà de finançament. Pel camí, ens han ajudat i mentoritzat grans professionals, els quals ens han reforçat alguns valors, com l’agraïment i la generositat, i això ens ha portat a millorar competències i habilitats més ràpid.

M.V.: La clau, sens dubte, ha estat l’aposta per demostrar l’impacte tangible que té per a l’empresa i l’empresari implantar un programa que fomenti la millora de la salut dels seus treballadors. Actualment, sense impacte ni retorn, és difícil que les empreses destinin recursos a programes de benestar pels seus treballadors.

Una de les claus de molts dels emprenedors nascuts en temps de crisi ha estat l’empenta, la il·lusió, ser autodidacta i la perseverança per demostrar que la idea funciona

- Què us ha mogut a desenvolupar la part “on-line” de la vostra companyia?

E.M.: El nostre target principal són empreses multinacionals o grans que tenen una dispersió geogràfica per tot el territori nacional i europeu. Aquest fet dificulta i encareix implantar un projecte presencial a la totalitat dels treballadors. I alhora, no hi ha cap eina al mercat especialitzada en mesurar, gestionar i avaluar l’impacte d’aquests programes per a l’empresa. És per això que des de fa més d’un any vam començar a treballar amb el disseny de la plataforma Bihealth, que facilita implantar projectes a escala nacional. També ens permet controlar de forma automàtica l’impacte generat a nivell econòmic, preventiu, d’engagement a partir de reptes saludables i solidaris i l’evolució de la salut dels treballadors mitjançant noves tecnologies, com polseres o apps. Per tant, és un gestor de salut per als treballadors i alhora un quadre de comandament i gestor de la salut empresarial per a l’empresa, i té un lligam total amb les formacions presencials.

- En què es basa la vostra metodologia per millorar la salut empresarial?

E.M.: La nostra metodologia es basa en un diagnòstic inicial que ens permet avaluar quines són les necessitats reals de l’empresa i dels seus treballadors; seguidament, fem una planificació estratègica conjuntament amb l’empresa i executem un pla d’acció de sensibilització, formació i intervenció per millorar aspectes determinats, com per exemple el risc cardiovascular, els trastorns musculoesquelètics o l’estrès. Al final, avaluem l’impacte i establim el seguiment amb la direcció, ja que es tracta d’un procés de millora continua. Amb la metodologia BiWel hem pogut demostrar que si implementem programes d’exercici físic dins l’horari laboral, podem estalviar fins a 50 euros/ treballador /any.

- La salut dins de l’empresa és un camp en què hi ha molt marge de millora?

E.M. / M.V.: Exacte, nosaltres entenem la salut a l’empresa tal com la defineix la European Agency for Safety and Health at Work, és a dir, com aquella organització que s'ocupa del benestar, la seguretat i la salut del seu capital humà d'una manera integral, tenint en compte les diferents dimensions de la salut (física, mental i social), els diversos models determinants de la salut i l'impacte que ofereix a la comunitat; per tant, amb una visió transversal. Moltes empreses compleixen la llei de prevenció de riscos laborals, que és molt important, però els falta fer un pas més enllà cap a la promoció de la salut per ser del tot eficaces en la implantació de programes preventius i cuidar les tres dimensions de la salut. A escala europea anem molt endarrerits en aquestes mesures, hi ha molt camí per créixer, i volem créixer amb ell des de BiWel.

A moltes empreses els falta fer un pas més enllà cap a la promoció de la salut

- Les empreses i institucions cada cop tenen més sensibilitat pel benestar dels seus treballadors?

E.M / M.V.: Sobretot les grans empres i multinacionals, amb molta experiència en l’àmbit internacional, però encara és un aspecte molt llunyà en la majoria de les mitjanes i petites empreses. Es cert que cada vegada les organitzacions estan més conscienciades, però culturalment el concepte “empresa saludable”, treballat de forma transversal i continu al llarg del temps, encara està força lluny al nostre país. En moltes empreses es fan accions puntuals amb molt bona acollida per als treballadors i un impacte positiu en matèria de salut, però no tenen una continuïtat. Estem treballant en aquest aspecte. Encara tenim una cultura que prioritza obtenir resultats “a curt termini”.

Com es pot millorar la satisfacció i la implicació dels treballadors?

E.M.: Hi ha molts aspectes que hi influeixen, però un dels més importants és entendre quina és la cultura empresarial, el més important a tenir en compte quan fas un primer diagnòstic. És d’aquí on prové la satisfacció i la implicació de la majoria dels treballadors. Si aquesta comprensió és bona, satisfà les necessitats intrínseques i extrínseques de la persona, molts dels projectes que t’ajudin a millorar i créixer com a persona/treballador per part de l’empresa seran ben valorats pel treballador.

M.V.: Cal saber molt bé quines son les necessitats dels treballadors, i fins i tot, motivacions, abans de fer una acció determinada. Per exemple, si ens trobem amb una empresa que té una mitjana de treballadors molt sedentària i per fomentar-ne el benestar els oferim només la possibilitat de participar en curses o esdeveniments esportius, difícilment tindrem èxit i implicació per part de la majoria del col·lectiu.

És difícil establir un horari europeu si la majoria dels teus clients no el tenen

- Passem massa hores a la feina?

E.M / M.V.: Personalment pensem que sí. A Suècia han demostrat que amb jornades més curtes la productivitat augmentava i les baixes laborals disminuïen, sense entrar a valorar l’impacte a nivell de satisfacció i salut dels treballadors. Però cal tenir en compte la cultura del país, i una cosa va lligada amb l’altra: és difícil establir un horari europeu si la majoria dels teus clients no el tenen. Aquest és un repte per resoldre que tenim les noves generacions.

- Quins són els vostres objectius a mitjà i llarg termini?

E.M.: Consolidar-nos com l’empresa de referència en la implantació de programes per la millora de la salut empresarial a escala nacional, implicar-nos en nous estudis juntament amb universitats i/o altres entitats, i explorar noves oportunitats en l’àmbit internacional. Alhora, formar futurs professionals especialitzats en aquest nou repte de futur laboral i buscar noves aliances estratègiques win-win que fomentin i ofereixin solucions a la creació i transformació cap a l’empresa saludable. Volem oferir una eines que ajudin a millorar la salut i els hàbits saludables de la població.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact