Antecedents del projecte

L’origen del projecte Benestar Planetari el trobem en la publicació de l'informe Safeguarding human health in the Anthropocene epoch (The Lancet, 2015), fruit d’una col·laboració entre la Fundació Rockefeller i la revista The Lancet, en què un panell d'experts reflexiona sobre com salvaguardar la salut humana en el període de l'antropocè. Aquest document, que presenta la salut planetària com un nou paradigma, ha obert el camí per a una nova reflexió sobre les interrelacions entre la salut humana i la salut del planeta.

L’informe suggereix que, en un context sense precedents marcat per l’acceleració del canvi climàtic a més d’altres transformacions globals, la humanitat podria avançar amb èxit pel segle XXI abordant les inacceptables desigualtats que existeixen, per exemple, en l’àmbit de la salut o la distribució de la riquesa, a través de la generació de nou coneixement, la implementació de polítiques i accions determinades i amb un lideratge inspirador. De fet, aquesta idea ha generat ja diverses iniciatives mundials de recerca d’alt nivell, com la creació d’una Planetary Health Alliance.

Els missatges clau d'aquest informe són els següents:

  1. La salut i la civilització humanes depenen estretament dels sistemes naturals del planeta i de la seva prudent administració. Des dels anys cinquanta, els sistemes naturals que inclouen l’atmosfera, els oceans, el clima, entre altres, s'estan degradant a un ritme sense precedents en la història de la humanitat. En alguns casos es tem que s’hagi assolit un nivell de degradació sense retorn.

  2. La degradació dels sistemes naturals genera amenaces mediambientals per a la salut humana i per al conjunt de la nostra civilització que es caracteritzen per la sorpresa i la incertesa. Tal com s’ha proclamat a la recent cimera del clima a París i a tants d'altres fòrums, la humanitat s’enfronta a riscos de gran abast que requereixen accions urgents i transformadores per protegir les generacions presents i futures.

  3. Els actuals sistemes de governança i d'organització del coneixement humà són insuficients per fer front a les amenaces contra la salut planetària. Cal una millora de la governança per ajudar a la integració de polítiques socials, econòmiques i ambientals i per a la creació, síntesi i aplicació del coneixement interdisciplinari per enfortir la salut planetària.

  4. Les solucions són al nostre abast i s'han de basar en la redefinició de la prosperitat per centrar-se en la millora de la qualitat de vida i l’assoliment d'una millor salut per a tothom, juntament amb el respecte per la integritat dels sistemes naturals. Aquest esforç exigeix que les societats abordin els determinants del canvi ambiental, promovent patrons de consum sostenibles i equitatius, reduint el creixement de la població i aprofitant el poder de la tecnologia per al canvi.

La transició cap al concepte de Benestar Planetari

En aquest context, la UPF ha optat pel concepte més ampli de Benestar Planetari per dos motius.

En primer lloc, la complexitat dels problemes que cal abordar fa necessari un nou tipus de coneixement que permeti entendre millor la seva naturalesa i això, en bona mesura, exigeix un marc multidisciplinari. I és aquí, en aquesta confluència de complexitat i multidisciplinarietat on la UPF pot jugar un paper molt important ampliant l’abast del concepte de Salut Planetària cap al de Benestar Planetari. D’aquesta manera, la UPF vol contribuir a una millor comprensió dels reptes i de les possibles solucions.

El concepte de benestar planetari permet integrar, d’una banda, reptes globals de naturalesa diversa i, de l’altra, la multidisciplinarietat del marc necessari per donar-hi resposta

En segon lloc, aquesta iniciativa aspira a dotar la Universitat d’una potent visió transformadora que, abraçant tots els seus àmbits, permeti impulsar accions integradores en els àmbits de la responsabilitat corporativa, el desenvolupament sostenible de la institució, la generació de nou coneixement, la posada en marxa de nous programes docents i un nou marc de relacions amb el país.