El passat dimarts 22 de gener, l’auditori del campus del Poblenou es va convertir en l’escenari inaugural de la quarta edició dels Diàlegs Humanístics. L’encarregat de donar la benvinguda als assistents en aquesta primera sessió va ser el vicerector adjunt, Pelegrí Viader, i el tema abordat va ser el benestar planetari, sota el títol “Planetary Wellbeing: ciència, valors i recerca interdisciplinària per afrontar amb èxit els nostres reptes globals”. Gest que podríem considerar d’un alt valor simbòlic, tenint en compte els esforços que s'estan duent a terme per convertir la Universitat en un referent del benestar planetari. Un àmbit, que tal com va assenyalar Pelegrí Viader, permet establir connexions des de diferents esferes i focalitzar esforços cap a tots els membres de la comunitat universitària que hi vulguin participar.

Els convidats en aquest primer diàleg van ser Josep Maria Antó, catedràtic de Medicina a la UPF i director científic de l’Institut de Salut Global de Barcelona; i Ricard Solé, físic, biòleg i investigador ICREA a la UPF, on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos. Després de la presentació dels interlocutors feta per la professora del Departament d’Humanitats Tamara Djermanovic, el diàleg va començar amb una intervenció de Josep Maria Antó, que va estructurar la seva presentació en tres parts clarament diferenciades.

El catedràtic va compartir part de la seva experiència, explicant als assistents el desenvolupament de la seva carrera científica i professional. Bona part de la seva recerca va estar dedicada a buscar les causes de l’asma per poder prevenir-lo; no obstant això, la investigació no va obtenir l’èxit desitjat. Com a resultat, Josep Maria Antó va considerar l’opció de canviar la manera de pensar: és quan comença a interessar-se per la medicina de sistemes. A la seva dissertació, el director científic de l’ISGlobal va destacar la importància de la salut ambiental. Fent ús d’un model computacional, va estimar que l’any 2016, el nombre de morts atribuïbles a la contaminació de l’aire, de l’aigua i de la terra rondava els nou milions, bastant més que els atribuïbles al tabac, la sida, la tuberculosi, la malària, l’alcohol, la desnutrició, o els accidents. Del total de víctimes, sis milions es deuen únicament a la contaminació de l’aire i el 90% habiten en països de renda mitjana o baixa. Dades que no tenien en compte el canvi climàtic, un factor que no s’ha treballat gaire i que cada vegada tindrà conseqüències més preponderants. Per continuar l’exposició, Josep Maria Antó va fer menció d’un article de The Lancet que, de manera molt resumida, reivindicava la necessitat de fer coincidir la salut humana amb la salut planetària. “No podem seguir aspirant a millorar la nostra salut fent mal al nostre planeta”, assenyalava el catedràtic. Va ser el seu interès per la salut planetària el que el va portar a una conversa amb el rector Jaume Casals. Una idea que al rector li va semblar força inspiradora i que va voler posar en un context més ampli, donant inici al projecte Planetary Wellbeing.

| “No podem seguir aspirant a millorar la nostra salut fent mal al nostre planeta”, Josep Maria Antó.

En aquest punt es presentava certa deliberació informal, ja que el concepte de benestar planetari –a diferència del concepte salut planetària– encara s’havia d’omplir de contingut. Josep Maria Antó el va definir com una acció transversal, que vol ser multidisciplinària i interdisciplinària, que adreça la salut, l’educació, la justícia, la seguretat i totes aquells dominis o dimensions que puguin incloure’s dins d’aquesta idea de benestar. De manera que proporcioni a la Universitat una visió compromesa amb els grans reptes de la societat global i ens inspiri a generar energies i complicitats a la UPF perquè ens comprometem amb el nostre entorn i l’entorn urbà. En aquest punt, el director científic va assenyalar tres requisits fonamentals: primer, cal canviar la nostra manera de pensar la salut i el benestar, incloent-hi criteris de multidisciplinarietat i interdisciplinarietat; segon, transformar els sistemes de producció de coneixement; tercer, desenvolupar nous models institucionals de governança, afegint-hi un sentit d’urgència per fer front als reptes com el canvi climàtic.

Per finalitzar el seu torn de paraula, Josep Maria Antó va remarcar la necessitat de fer coincidir la salut humana amb la salut planetària i va comentar l’informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès). En paraules seves, “Una iniciativa extraordinària de col·laboració multidisciplinària entre científics, on diversos milers es van posar d’acord”. L’informe alerta dels riscos associats a un augment de la temperatura superior a 1,5°, que es podrien evitar disminuint les emissions de diòxid de carboni en un 45% per al 2030 i assolint el nivell zero al 2050. Així mateix, va fer menció de la ciutat de Copenhaguen, que s’ha proposat ser la primera a arribar al nivell zero per a l’any 2030, i va assenyalar que aquests objectius depenen de mesures polítiques i socials de llarg abast.

A continuació va ser el torn de Ricard Solé, que va compartir amb els assistents la seva proposta per fer front al canvi climàtic. Una proposta que ell mateix va considerar controvertida pel fet de no ser lineal, sinó que inclouria canvis accelerats que, si deixéssim continuar endavant, podrien ser incontrolables. L’investigador ICREA va començar la seva exposició reivindicant el sentit d’urgència, ja que tota l’evidència científica de la qual disposem sembla indicar que els canvis seran sobtats i que ens podríem enfrontar a punts de no retorn.

La proposta presentada per Ricard Solé gira entorn dels sistemes semiàrids, que representen el 30% dels ecosistemes del món i que estan caracteritzats per tenir poca vegetació i dèficit hídric. Això no obstant, el 30% de la població del món hi viu i aquests sistemes es van expandint. Arran d’un article publicat en la revista Nature, el físic i biòleg va advertir de les conseqüències que es podrien generar de l’expansió dels sistemes semiàrids en termes de refugiats climàtics. En paraules seves, “Ens salvarem si som capaços de reaccionar com a societat i podem realment canviar el nostre model econòmic, el nostre model de consum. Fer una reducció d’emissions. Però la finestra de temps és petita i necessitarem la tecnologia”.

En aquest punt és necessari la intervenció tecnològica, i la proposta presentada per Ricard Solé és la d’utilitzar bioenginyeria, una eina que es fa servir al Laboratori de Sistemes Complexos i que està en plena expansió. Un dels projectes que s’està desenvolupant actualment és el disseny de microorganismes per estabilitzar sistemes en perill per evitar arribar a un punt de no retorn. Amb un avantatge fonamental sobre altres ciències com la geoenginyeria, que requereixen construir tot allò que faci falta. I és que, en tractar-se d’organismes vius, aquests tendeixen a replicar-se i poden escalar per si sols fins al nivell desitjat. La idea plantejada per Ricard Solé, en col·laboració amb Fernando Maestre (expert mundial en sistemes àrids) i Núria Conde (experta en enginyeria genètica), és la de modificar bacteris presents en sistemes semiàrids per tal que puguin retenir més aigua, i produir una nova simbiosi entre les plantes i el sòl.

| "Ens salvarem si som capaços de reaccionar com a societat i podem realment canviar el nostre model econòmic, el nostre model de consum. Fer una reducció d’emissions. Però la finestra de temps és petita i necessitarem la tecnologia”, Ricard Solé.

Aquí apareix la controvèrsia, perquè sovint pensem que una intervenció sobre la biologia donarà lloc a problemes. Però l’investigador ICREA va afirmar que no hi ha una resposta científica a aquesta qüestió i que la majoria de persones no té en compte el paper que juga la biodiversitat. “Un sistema sa, un sistema divers, no tolera qualsevol invasor. Els invasors el 95% de les vegades fracassen, si l’ecosistema és divers. Els que ho aconsegueixen ho fan perquè els humans els hem preparat el terreny”. Un altre punt que genera controvèrsia és que l’ecosistema resultant no ha de coincidir necessàriament amb l’ecosistema fins llavors existent. Però Ricard Solé no ho veu com un problema, i va finalitzar la seva presentació posant com a exemple l’illa de l’Ascensió, un ecosistema artificial generat pel primer experiment de reforma de la història portat a terme per Darwin i Hooke. Es tracta d’un ecosistema absolutament exòtic i sintètic; però és un sistema madur, perfectament sa i divers. El físic i biòleg va concloure dient: “No oblidem que volem protegir la biodiversitat. Que no podrà ser la que tenim ara, sinó una altra”.

En un segon torn de paraula, Josep Maria Antó va destacar la importància d’incorporar les ciutats com a objectes centrals del Planetary Wellbeing. Més de la meitat de la població mundial viu en aquests nuclis i la tendència continua creixent. Des del seu punt de vista, la ciutat ha de ser part de la solució, motiu pel qual s’està desenvolupant una ciència. “Les ciutats, per molt diferents que siguin, tenen un punts en comú i això ens dóna pistes de quan pot arribar a haver un tipping point”, afirmava el catedràtic. Així mateix, va aprofitar per posar més èmfasi en la importància de la multidisciplinarietat i la interdisciplinarietat, un dels grans objectius del Planetary Wellbeing. I va posar una altra vegada com a exemple el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic i advertint el divorci produït entre les ciències social i les ciències experimentals.

Per la seva banda, Ricard Solé va compartir la seva experiència a l’Institut de Santa Fe, que considera com un model d’èxit interdisciplinari. Va parlar sobre els efectes que el canvi climàtic està generant sobre els oceans, que estan un 40% més escalfats del que creiem, i va aprofitar l’ocasió per convidar els assistents a donar un cop d’ull a les activitats que es faran per la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona. També va fer menció de la finestra de temps de dotze anys, que potser se’ns queda petita, recordant que les persones que ho pagaran més car seran els pobres. Per solucionar el problema, el director del Laboratori de Sistemes Complexos va afirmar que la interdisciplinarietat serà important, així com no votar els polítics que no es preocupen per aquests temes.

Per continuar amb els diàlegs, Tamara Djermanovic va formular un parell de preguntes, una per a cada convidat. Davant de la pregunta “Per on hem de començar?”, Josep Maria Antó no va saber respondre-hi amb seguretat. Des del seu punt de vista, els nivells de governança no faciliten fer front a aquests reptes des de la urgència, la complexitat i la multidisciplinarietat; per tant, considera necessaris canvis en el model de governança. “És una pregunta rellevant per a aquesta universitat i una de les bondats d’aquesta iniciativa és la confluència de professors i d’investigadors que treballen en l’àmbit de les polítiques, de la filosofia o del dret”, afirmava el catedràtic.

| “Jo crec que encara hi estem a temps; però la finestra de temps s’ha acabat”, Ricard Solé.

La pregunta dirigida a Ricard Solé interpel·lava l’actitud amb la qual s’ha de fer front al canvi climàtic. L’investigador ICREA va considerar necessari que la societat sigui conscient de la situació. Des del seu punt de vista, molta gent no sap que la biodiversitat en sistemes naturals s’està perdent a gran velocitat, bàsicament perquè no ho veiem i sembla que no forma part de la nostra vida. En la seva resposta, va afirmar que tenim un problema amb els mitjans de comunicació, i va remarcar la importància d’interpel·lar els polítics. Davant de la qüestió de si hem de ser optimistes, Ricard Solé va concloure dient: “Jo crec que encara hi estem a temps; però la finestra de temps s’ha acabat”.

Per finalitzar l’acte, Karol Green va interpretar “We are nature”, una composició del seu projecte titulat Gaia. Cal mencionar que, entre els assistents a la sessió inaugural dels Diàlegs Humanístics, hi havia convidats de la Universitat París-Seine, la Universitat Vrije de Brussel·les, la Universitat de Warwick, la Universitat de Ljubljana i la Universitat de Göteborg. Aquestes universitats formen part d’EUTOPIA, una aliança d’universitats europees que tindrà com un dels seus punts de connexió el Planetary Wellbeing.

Els Diàlegs Humanístics continuaran fins al 12 de març. En aquesta edició es tractaran temes com el benestar planetari, la filosofia, la mística, el dolor, la mort, les addiccions, l’art o la literatura. Podeu consultar-ne la programació a l’enllaç següent.