Al llarg d’aquest any 2021 Barcelona és la capital mundial de l’alimentació sostenible. Aquesta capitalitat suposa per la ciutat el desenvolupament de gairebé un centenar de projectes i polítiques de foment de l’alimentació sostenible, en una programació que s’allargarà fins al desembre d’enguany. Un dels aspectes clau d’aquesta capitalitat és l’oportunitat que dona a la ciutat, i per extensió als nuclis urbans i no urbans de l’àmbit metropolità, de generar i enfortir els vincles entre la ciutat i el camp. Així com el fet de posar en valor l’origen dels aliments, amb la potenciació dels productors de proximitat existents a la metròpolis i al seu entorn.

Aprofitant aquest impuls, Barcelona ja està desplegant i desplegarà diversos projectes alimentaris amb l’objectiu d’esdevenir un referent en aquest àmbit, i construirà una estratègia de polítiques alimentàries amb l’horitzó i la mirada posada a l’any 2030. L’esdeveniment central de la capitalitat se celebrarà entre el 19 i el 21 d’octubre, quan la ciutat barcelonina serà la seu del 7è Fòrum Global del Pacte de Milà. La temàtica específica de l’esdeveniment girarà al voltant del nexe entre alimentació i emergència climàtica.

Malbaratament alimentari i ús de plàstics

Alguns dels aspectes importants que hi ha sobre la taula són la problemàtica del malbaratament alimentari i l’ús indiscriminat del plàstic en l’empaquetatge dels productes.  Segons l’Agència de Residus de Catalunya, al país el 58% del malbaratament alimentari té lloc a les llars; els supermercats en són responsables del 16%; els bars i restaurants del 12%; el comerç al detall del 9%; els serveis de càtering i restauració de les institucions del 4%; i, finalment, els mercats municipals només de l’1%. A més, aquest malbaratament és responsable d’entre el 8 i el 10% de les emissions globals amb efecte d’hivernacle.

Pel que fa al plàstic, el 42% de la producció total al món té a veure amb l’empaquetatge de productes i gairebé la meitat d’aquest són envasos i embolcalls alimentaris. Aquesta dada contrasta amb el fet que només el 9% dels plàstics, segons la Organització de les Nacions Unides (ONU), es reciclen. Davant d’aquesta situació es fa imprescindible i necessari l’esforç conjunt de ciutadania i poders públics per revertir la tendència.

Nous estils de vida i alimentació

El veganisme s’ha convertit, en els darrers temps, en una opció d’estil de vida sostenible, ja que els vegans eviten consumir tots els productes derivats d’animals o provats en animals. Darrera d’aquesta opció hi trobem la voluntat de reduir l’impacte en el medi ambient, millorar la salut i afavorir el benestar animal.

Sigui amb el veganisme o bé amb el consum de productes de ramaderia sostenible, el repte com a individus i com a societat és tenir plena consciència del poder que tenim com a consumidors per a contribuir en la millora del planeta i reduir el nostre impacte mediambiental.

La conscienciació i l’educació de la població es converteixen, per tant, en elements imprescindibles a l’hora d’establir unes bases sòlides per un futur més sostenible en l’àmbit alimentari i que també suposi una reducció dels residus nocius per la salut del planeta.