La coberta de l’edifici Mercè Rodoreda, al campus de la Ciutadella, és des de l’any 2016 un espai verd experimental. Actualment, gràcies al conveni de col·laboració amb l’empresa EixVerd i amb el Grup de Recerca GICITED de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es continuen investigant solucions per implementar a les cobertes de Barcelona. Entre els seus múltiples beneficis, aquest tipus d’espais verds milloren la qualitat de l’aire de la ciutat i funcionen com a aïllant tèrmic dels edificis, augmentant així la seva eficiència energètica. Hem parlat amb la Lídia Calvo, fundadora d’Eixverd; i amb la Joana Castellar, investigadora voluntària en la càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC.

Què s’està fent a la coberta de l’edifici Mercè Rodoreda?

La coberta verda està dividida en dos grans espais: una zona verda, on es troben les cobertes verdes; i una altra productiva, on hi ha les cobertes agrícoles. Des que es van instal·lar s’estan fent experiments per veure quin tipus de solucions vegetals es desenvolupen millor en ambients mediterranis. L’objectiu, ens l’explica la Lídia, és el següent: “Volem veure com aquestes solucions d’arquitectura verda poden millorar una ciutat com Barcelona. Moltes d’aquestes iniciatives vénen de països nòrdics on plou més i aquí les necessitats són diferents”.

Concretament, a la coberta verda s’està qualificant quins substrats són els més adients per crear espais verds. Fins a dia d’avui, de les nou instal·lacions que es van iniciar, se n’han descartat tres. A més, fins ara tots els experiments s’havien fet amb Sedum, una planta crassa que necessita poca aigua i que té un creixement limitat. Ara s’estan investigant d’altres que també puguin funcionar tenint en compte les característiques de la ciutat: “Moltes de les cobertes que ens demanen els clients es troben dins del pati de l’illa del seu edifici. Per tant tenen ombra, i això als Sedums no els va bé”, comenta la Lídia. L’experta també recomana utilitzar plantes aromàtiques com la lavanda, que a més dels beneficis ja esmentats aporta un valor econòmic, ja que es poden aprofitar per fer, per exemple, oli essencial de lavanda. Per aquest motiu, un altre experiment que s’està duent a terme és plantar-la per comprovar com es desenvolupa en aquest ambient.

Però més enllà dels substrats i del tipus de plantes, a la coberta també s’estan investigant diferents solucions constructives, com és el cas dels murs verticals. Concretament, s’estan investigant dues opcions: el creixement vertical de plantes reptants, com la que la UPF ha instal·lat a l’àgora del campus de la Ciutadella; i plantes horitzontals en mòduls verticals, que tot i permetre tenir un mur verd amb reg integrat al moment, té un creixement menys natural.

La coberta agrícola, un possible espai multifuncional

A la segona part de la coberta, la secció agrícola, hi ha “un espai on poden entrar àmbits com el d’inserció social, veïnal o espai de gaudi”, comenta la Lídia. Així, aquests tipus de cobertes poden tenir un impacte transversal més ampli que les primeres. Aquest és un dels motius pels quals la Universitat està estudiant la implantació d’una explotació agrícola a la coberta del Dipòsit de les Aigües. La instal·lació de cobertes agrícoles als edificis permet ajudar a disminuir les distàncies entre productor i consumidor, fet que pot tenir un clar impacte en termes energètics i d’emissions de carboni, entre d’altres.

Fins a dia d’avui, s’ha fet una comparació de la productivitat dels substrats i dels gruixos a l’hort amb les variants de 24 cm i 35 cm. “Per a moltes plantes com els enciams i les cebes no suposa cap diferència; però, per als tomàquets, per exemple, sí”, explica la Lídia. A més, també s’està provant de plantar diferents vegetals per comprovar com hi creixen. De cara a la primavera, per exemple, es provarà de plantar-hi espècies autòctones i que estiguin en perill de desús.

A l’hora de preguntar-li per la collita, la Lídia ens diu que les principals explicacions per a la producció malmesa van des de fongs fins a animals: “Com que treballem amb agricultura ecològica, no subministrem productes químics. Quan surten fongs, hi apliquem all. Triguen més a desaparèixer, però ho fan”. Per altra banda, fent referència als ocells, els principals causants d’aquest problema són les gavines i els corbs: “Es mengen bitxos del substrat orgànic, agafen materials per fer nius o, quan no tenen, aigua es beuen la dels tomàquets”, afirma.

El prototip “WetWall”

Tot i els clars avantatges que té per a Barcelona ampliar el seu verd urbà, les façanes verdes suposen una despesa addicional d’aigua i fertilitzants. Amb l’objectiu de superar aquestes limitacions, la Joana Castellar està fent la seva tesi doctoral sobre el desenvolupament d’un prototip anomenat “WetWall”, el qual es basa en la construcció d’una façana verda per al tractament d’aigües grises dels edificis: “Així aprofito l’aigua que s’anava a tirar per al regadiu i, a més, aquesta aigua ja té els nutrients que d’altra manera hauria de comprar”.

Gràcies a una beca del Consell Nacional de Desenvolupament Tecnològic del Brasil, l’enginyera agrònoma vol aconseguir que les plantes de la façana instal·lada a l’edifici Mercè Rodoreda filtrin l’aigua i que aquesta pugui ser reutilitzada a casa per a diferents finalitats. Per altra banda, una vegada el sistema de filtratge perdi eficiència el residu generat podrà esdevenir fertilitzant: “D’aquesta manera, puc aportar a l’agricultura urbana que estigui a prop meu un fertilitzant més barat. A més, estalviaré l’energia i emissions de carboni que suposa la seva producció química. Tot output és un input d’un altre sistema”.

Actualment, la Joana està buscant finançament per poder continuar amb el seu projecte i analitzar l’eficàcia dels seus resultats, amb els que espera que el sistema sigui capaç de tractar l’aigua a un punt en el qual arribi als estàndards i pugui ser reutilitzada.

Visites a la coberta de l’edifici

Els experiments han captat l’atenció de la comunitat internacional, i estudiants d’altres institucions com la Universidade Nova de Lisboa han vingut a visitar-los. Tot i que l’accés a la coberta és restringit, alguns estudiants de la UPC, tècnics de l’Ajuntament de Barcelona i escoles ja s’hi han apropat. Des d’UPF Sostenible, a més, estem preparant una visita guiada per les instal·lacions de cara a la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, que tindrà lloc la primera setmana de juny. Estigues atent al nostre canal de Twitter per a més informació!