- Les concentracions de CO2  equivalent van superar el 2015 la barrera de les 400 parts per milió (ppm) i la xifra continua augmentant. Per què és tan rellevant aquest fet?

Aquest número té una forta càrrega simbòlica. Es parla de les 400 ppm perquè l'objectiu és no incrementar la temperatura mitjana del planeta en més de dos graus respecte a la que hi havia en l'època preindustrial. Des d'un punt de vista conceptual, el CO2 és un residu perquè és quelcom que s'ha produït i no ens en desfem; però la gran diferència és que la gent no ho veu. Si portes una persona a l'abocador o a una planta de triatge, se sobtarà davant la quantitat de residus que hi ha; és tangible. Però l'atmosfera sembla que s'ho mengi tot. A més hi ha altres gasos que també accentuen l'efecte hivernacle com l'òxid nitrós, el metà i els gasos fluorats. El CO2 és el que emetem en més quantitat; però el metà, que seria el segon a molta distància, és 21 vegades més potent com a efecte hivernacle. La suma ponderada de tots aquests gasos es mesura en forma de CO2 equivalent.

- L'efecte hivernacle és el que va propiciar que hi hagués vida a la Terra; però, com bé dius, ara les concentracions fan que la temperatura sigui molt més elevada del considerat normal. Quines conseqüències pot tenir aquest fet?

Podem intuir per on pot anar la cosa, ja que la Terra ha tingut moments en el passat amb temperatures elevades. Això ho sabem gràcies a la paleoclimatologia, la ciència que estudia el clima d'èpoques geològiques anteriors. Però més enllà de les 450 ppms, és com entrar en un món desconegut. No sabem exactament què pot arribar a succeir. L'exemple més paradigmàtic és el de l'Àrtic, perquè quan es van començar a fer els estudis no hi va haver cap científic que aventurés un canvi tan ràpid com el que estem tenint. La natura mai no es comporta linealment, sinó que de vegades té efectes bruscos i això és el que fa cert respecte als científics. I el problema és que no sabem on està aquest interruptor, aquest punt.

- No tenim la certesa del que passarà, però sí la certesa del canvi climàtic. 

Pensa que entre una època glacial i una interglacial com en la que estem hi ha entre quatre i set graus de diferència de la temperatura mitjana del planeta. Aquests dos graus de diferència de què hem parlat vol dir que en alguns llocs pot pujar vuit, nou o deu graus, i aquests són uns canvis molts forts. A més, la pèrdua de gel té un efecte autocatalític. Com és blanc reflectex la llum, i si es fon la superfície terrestre s'enfosqueix, absorbint més energia. Per tant, la Terra s'escalfarà encara més. I sota aquesta tundra gelada se sap que hi ha metà que de moment està confinat, però si es desgela es començarà a alliberar. Aleshores, es poden produir tot un seguit d'efectes en cadena.

                                                                      Font: Servei Meteorològic de Catalunya

- I com podem revertir aquestes xifres?

Hi ha d'haver una actuació concertada, una responsabilitat col·lectiva dels estats. Però també una altra d'individual, perquè la societat n'és conscient i també pressiona, envia missatges. Jo puc decidir si per anar a un lloc agafo el cotxe o el transport públic. I si bé les bases del canvi climàtic són científiques i ambientals, les solucions són molt variades: geoestratègiques, de comerç, econòmiques, polítiques... Per altra banda, és evident que les multinacionals tenen més responsabilitat que una persona individual, i les seves negociacions són sempre un joc d'interessos. Però amb això no vull prejutjar; tots actuem amb uns objectius concrets. Hi ha empreses multinacionals que estan començant a fer canvis lentament.

- Potser es podria pensar en aquest CO2 com un subproducte, seguint la lògica de l'economia circular?

El principal captador de CO2  és la natura, però no té la capacitat de captar tota la quantitat que estem produint. I ara mateix no tenim alternatives per neutralitzar aquest excès. S'ha parlat de la captura i l'emmagatzematge de carboni, per exemple amb plantes experimentals; però actualment surt més a compte llençar-lo i pagar un impost, atès que el cost de la tona de CO2 és massa baix. A més, es plantejava com una solució per continuar utilitzant carbó o gas i que no impactés.

- A la UPF també ens comprometem amb la causa. Per això hem marcat dins del nostre pla estratègic objectius com plans de mobilitat, de sostenibilitat, d'ambientalització curricular... Quines altres recomanacions ens suggereixes per pal·liar els efectes del canvi climàtic?

La universitat té un component molt important, i és que el seu principal producte són els seus estudiants. Estudiants que, en el futur, estaran en llocs de presa de decisions econòmiques, polítiques... Per tant, en la mesura que pugui, ha de conscienciar aquestes generacions de la situació, no des d'un punt de vista catastrofista sinó des de la realitat. I la millor manera d'inculcar aquests principis és amb l'exemple. Per això és molt bo que a les universitats es vegi que hi ha polítiques d'eficiència energètica i de consum de renovables. I això no és només un problema ambiental o científic. És un problema econòmic, polític, de relació entre països, de desigualtat... La universitat juga un paper molt important en la formació dels nous professionals.

- Com estem a Catalunya en qüestió de renovables i de canvi climàtic?

A escala mundial, el Conveni de París va marcar la bona direcció; però ens falta ritme. Crec que Catalunya ha fet el canvi de pensament des del puntde vista polític però encara no tenim la velocitat que convindria. En els últims anys va guanyant bastant la idea d'anar cap a un model elèctric bàsicament de renovables, perquè d'una manera o altra la factura, al final, es paga i ara hem d'importar una gran quantitat de combustibles fòssils. I després hi ha l'altra vessant, la de l'eficiència i l'estalvi. Aprofitar al màxim l'energia que produïm, sigui pel mitjà que sigui. Perquè encara que tinguéssim renovables també es tracta de no malbaratar l'energia. En el tema d'eficiència probablement sí que tenim més eines i que podríem augmentar el nivell d'exigència en tots els temes relatius a l'eficiència energètica.

 -  De fet, amb motiu de millorar l'eficiència i la sostenibilitat, des de la UPF estem impulsant la instal·lació d'una coberta vegetal i la jardineria vertical als nostres edificis.

I aquesta és una tasca important perquè apropa el món urbà al rural. Es tracta de treballar d'una manera més integrada als espais. Això facilita tenir més zones verdes, i la salut de les persones millora quan hi ha més diversitat en el paisatge urbà. I també perquè indirectament augmenta la resiliència de la ciutat. Com ja he dit, en un entorn educatiu com l'universitari, mostrar és la millor manera de formar la gent.