“Per complir els compromisos de l’Acord de París serà necessari invertir vuitanta milions d’euros en els propers quinze anys”. Aquestes paraules van ser pronunciades per Stephen Nolan, el director de la Xarxa de les Nacions Unides de Centres Financers per a la Sostenibilitat. Aquest organisme es va crear l’any 2017 com a resultat d’una petició que els ministres de medi ambient del G7 van fer al Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. El seu objectiu és atraure capital cap a projectes relacionats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Stephen Nolan, que va concedir una entrevista a sostenible.cat, indicava que els diners hi són, però que no hi ha suficients projectes en els quals invertir. El director de la xarxa assenyalava que el treball d’aquest organisme consisteix a aconseguir finançament i canalitzar-lo cap a nous projectes. Aquest finançament prové principalment dels governs i d’aportacions privades de caràcter filantròpic. Nolan va assenyalar com a exemples de sectors que s’estan consolidant i que generen un bon retorn a l’inversor l’energia eòlica i fotovoltaica, i el vehicle elèctric.

En l’actualitat, la Xarxa de les Nacions Unides de Centres Financers per a la Sostenibilitat està formada per més de vint centres, i Barcelona ha estat l’última ciutat que s’hi ha incorporat.

Una iniciativa semblant ha estat Climate-KIC, que neix de la mà de la Unió Europea i que té com a objectiu apostar per una innovació sistèmica i transformadora. De la mateixa manera que la Xarxa de Centres Financers, Climate-KIC basa el seu finançament en la suma de capital públic i capital privat. La lògica a partir de la qual treballen és que moltes innovacions connectades, que es desenvolupen en paral·lel, poden desencadenar grans canvis en el sistema. Aquests canvis estaran relacionats amb la nostra manera de fer servir els recursos naturals, materials i energètics al nostre entorn, a la nostra mobilitat o a la nostra manera de créixer i consumir aliments.

El que Climate-KIC pretén és: implicar una nova generació de líders pel clima; instigar el canvi de comportament i la capacitat de construcció; habilitar connexions i col·laboracions; incubar i accelerar l’oferta de noves empreses emprenedores; estimular la demanda de béns, productes i serveis respectuosos amb el clima; integrar models financers, mesures i normes compatibles amb l’Acord de París, i eliminar les barreres a través de polítiques i advocacia. Segons les seves estimacions, aquesta iniciativa generarà més de mil start-ups d’innovació i més de 300 socis líders; atraurà més de 550 milions d’euros en inversió; originarà 367 productes i serveis nous, i crearà més de 2.000 llocs de treball a jornada completa.

La necessitat d’invertir en aquest sector serà determinant. Tal com va afirmar Stephen Nolan en una entrevista que va concedir a TV3, “Existeix un risc enorme en no invertir en iniciatives que frenin el canvi climàtic. Si no abordem el canvi climàtic no tindrem negocis en què invertir”. Des del seu punt de vista el finançament verd serà fonamental. Les inversions en sectors com les energies renovables o les infraestructures seran clau per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i generar un impacte en l’àmbit social i la governança global.