De la mobilitat a la mobilitat sostenible

Moure’s i desplaçar-se. Aquests actes aparentment tan senzills són una necessitat bàsica de les persones per fer qualsevol activitat en el dia a dia. I la manera com es fan incideix de forma directa en la seva qualitat de vida, així com en la de les ciutats en tant que ecosistemes vius. Els sistemes de transport urbà del segle XX, basats en l’automòbil, s’han mostrat insostenibles pel seu impacte negatiu: consum excessiu d’energia, excés de contaminació, afectació en la salut de la població i fins i tot per la incidència en l’economia (pèrdua d’hores en els desplaçaments amb vehicles privats). En aquest context de crisi de model i com a reacció als resultats negatius obtinguts per les polítiques de transport i les actuacions dutes a terme en aquest àmbit sorgeix el concepte de mobilitat sostenible.

Al llarg dels darrers 30 anys, aproximadament, i estretament lligat al creixement progressiu dels moviments ecologistes, s’han anat imposant els valors centrats en el respecte pel medi ambient i l’ús responsable dels recursos naturals. En aquesta direcció les administracions han hagut d’anar-se adaptant a aquesta tendència i apostar per actuacions que facilitin l'accés dels ciutadans al treball, als estudis, als serveis i a l'oci mitjançant el transport a peu, amb bicicleta o amb transport públic. Tots aquests contribueixen a tenir un aire més net i saludable, a banda que també fomenten l’activitat física i alliberen l’espai públic de vehicles.

El model de ciutat del futur

L’objectiu de les accions favorables a la mobilitat sostenible és la creació de ciutats més humanes, unes ciutats que siguin “amigues” del medi ambient i que potenciïn les activitats i la vida comercial als nuclis urbans. Per aconseguir-ho s’han de crear carrers més saludables que convidin al passeig, destinant l’espai públic per a cotxes en espais verds atractius, amb amples voreres i arbres que conformin un entorn agradable que tingui la capacitat de generar, també, espais de comunitat entre els veïns. Aquesta tipologia d’actuacions milloren les relacions socials i l’economia local de ciutat i contribueixen a consolidar un model de mobilitat urbana fet amb criteris de sostenibilitat.

Cal destacar que no existeix una fórmula màgica que es pugui aplicar a tot arreu, ja que cada barri, ciutat o poble té unes necessitats particulars en relació a la mobilitat. Amb aquesta premissa al capdavant, les accions a realitzar s’han d’adaptar a les necessitats particulars per incidir de forma positiva en les condicions i la qualitat de vida de les persones.

El repte per a les ciutats i els seus governants és, per tant, fer una transició cap a un model de mobilitat sostenible que sigui percebut com a necessari i positiu per part de una gran majoria de la població.

Toca passar a l’acció, t’hi sumes?