Fa uns mesos vam rebre la visita de Clara Sánchez, una de les voluntàries de The Climate Reality Project, una organització no governamental fundada per l’exvicepresident dels Estats Units Al Gore, que té com a objectiu conscienciar gent de tot el planeta sobre la necessitat d’actuar davant del repte més gran del nostre temps, el canvi climàtic. La Clara va oferir-nos part del seu temps per explicar-nos de quina manera està afectant l’escalfament global  el món en el qual vivim. Ho va fer amb una ponència que va titular “Canvi climàtic: mesures d’adaptació, mitigació, resiliència i mobilització”, organitzada per l’Associació d’Estudiants pel Medi Ambient (AEMA), amb la col·laboració d’UPF Sostenible.

Va ser una ponència exhaustiva, que va  començar amb l’explicació del què és l’efecte hivernacle i de com es produeix; de l’impacte que genera l’emissió de combustibles fòssils, la crema de boscos, la mineria o el desgel del pergelisol.

En aquesta conferència la ponent va anar alternant imatges impactants amb dades demolidores, començant amb l’increment de la temperatura global, que els últims anys ha crescut de manera exponencial i, que sense cap mena de dubte, ens afectarà directament. Alguns dels exemples exposats van ser l’agost del 2017, quan gran part d’Europa va estar en “alerta roja”, amb temperatures que excedien els 44°C, o el febrer del 2019, quan a causa de l’augment de les temperatures, el vèrtex polar es va dividir en dos, fet que va portar onades de fred a Amèrica del Nord i a Europa. A les platges del Regne Unit van aparèixer els cadàvers de milers de criatures marines després de l’inusual cop de fred.

| Aproximadament el 93% de la calor addicional produïda per l’home va a parar als oceans

Les conseqüències en la flora, la fauna, les infraestructures, en les mateixes persones i en altres fenòmens atmosfèrics són imminents; però el pitjor de tot és que no som completament conscients del mal que generem. La Clara ens explicava que aproximadament el 93% de la calor addicional produïda per l’home va a parar als oceans, i que l’any 2017 les temperatures dels oceans van ser les més altes mai registrades. Davant d’oceans més càlids, els huracans es tornen més intensos. La mateixa calor que causa una major evaporació —i que genera aiguats més intensos i inundacions— extreu la humitat del sòl amb major rapidesa i causa sequeres més llargues i profundes.

La ponent va posar com a exemples el cas de Síria, que entre el 2006 i el 2010 va patir una sequera que va convertir el 60% de la seva terra fèrtil en desert; o el cas de Mèxic, que cada any perd 1.000 km2 a causa de la desertificació, situació que força a migrar fins a 80.000 agricultors.

Arribats en aquest punt, la Clara va exposar les principals alteracions que podrien provocar inestabilitat política o social, començant pel subministrament d’aliments. Va comentar el cas de Rússia, que l’any 2010 va patir la pitjor sequera de la seva història, amb un incendi en el qual van morir 55.000 persones i que va disparar els preus mundials dels aliments. A més, les majors concentracions de CO2 redueixen els valors nutritius dels cultius i les temperatures més altes provoquen acumulació de toxines en plantes i en bestiar, fet que amenaça la salut dels éssers humans i dels animals.

Davant la nova situació, l’aparició de plagues i de brots combinats serà cada vegada més habitual, i les protestes pels preus dels aliments ja són una realitat en ciutats tan distants com La Paz i Lahore. Segons dades del Banc Mundial, s’estima que per a l’any 2050, més de 143 milions de persones de l’Àfrica subsahariana, l’Àsia meridional i l’Amèrica llatina hauran d’emigrar a causa del canvi climàtic. Grans zones d’Orient Mitjà i del nord d’Àfrica es convertiran en regions inhabitables, fet que contribuirà a la pressió migratòria.

| S’estima que per a l’any 2050, més de 143 milions de persones de l’Àfrica subsahariana, l’Àsia meridional i l’Amèrica llatina hauran d’emigrar a causa del canvi climàtic

Segons la ponent, una segona causa d’inestabilitat serà l’escassetat d’aigua. L’increment de les temperatures n’augmentarà el consum, i farà que aquest recurs sigui cada vegada més escàs i més car. Segons dades de la UNESCO, cinc mil milions de persones hauran de fer front a l’escassetat d’aigua el 2050.

Per altra banda, una tercera causa d’inestabilitat serà la salut mundial. És evident que l’augment de la calor afectarà de manera més pronunciada els col·lectius vulnerables com els pobres, la gent gran, els nadons i els nens o les persones amb afeccions mèdiques. La Clara ens explicava que les morts per la contaminació de l’aire ja són una realitat. Així, cada any moren 6,5 milions de persones en tot el món. També cal considerar l’aparició de nous vectors per malalties infeccioses (mosquits, rosegadors, polls...) i l’augment del nombre de malalties transmeses per l’aigua (còlera, disenteria, hepatitis A, febre tifoide...). 

Tot el que s’ha comentat suposa un desafiament enorme per a la biodiversitat. La ponent va ensenyar imatges de les barreres de corall que s’han destruït tant a Mesoamèrica com a Austràlia, i ens va explicar que les poblacions de vertebrats marins s’han reduït un 49% entre 1970 i 2012. En aquest segle, podem arribar a perdre fins al 50% del total d’espècies terrestres, que s’estan desplaçant als pols a raó de 4,5 metres diaris.

| Les morts per la contaminació de l’aire ja són una realitat. Així, cada any moren 6,5 milions de persones en tot el món

Però no tot són males notícies. Tot i que la principal font de gasos d’efecte hivernacle és la combustió de combustibles fòssils, actualment estem donant passos de transició cap a l’energia ecològica verda. La capacitat de l’energia eòlica i solar ha crescut de manera exponencial durant les últimes dècades i el seu cost ha disminuït progressivament. Aquest tipus d’energies representen el 62% de la nova capacitat elèctrica dels Estats Units, el 54% de la Xina i el 77% d’Europa. Per altra banda, la venda de vehicles elèctrics o híbrids s’ha disparat des del 2010 i cada vegada són més les grans empreses que s’estan comprometent a fer servir energia 100% renovable.

Per finalitzar aquesta part, la Clara ens va ensenyar a calcular el risc climàtic. La conclusió és que les persones no tendim a preocupar-nos pel canvi climàtic fins que no som conscients del risc que ens suposa. I ens va donar alguns consells per lluitar-hi en contra al nostre dia a dia. Per exemple: esbrinar quina és la nostra petjada de carboni; educar-nos llegint llibres i articles sobre canvi climàtic; reduir, reutilitzar i reciclar; donar-se dutxes més curtes; només rentar càrregues completes de plats; incorporar més vegetals a la dieta; reduir el malbaratament de menjar; comprar productes sense empaquetar, de quilòmetre zero; no demanar bosses al supermercat; fer una llista de la compra i no desviar-se’n; comprovar si les empreses a les quals comprem es comprometen amb el medi ambient; no fer servir canyetes de plàstic; o utilitzar les xarxes socials per difondre el missatge crític de sostenibilitat.

Algunes accions que podríem fer des de la nostra llar serien: verificar si es pot canviar a un proveïdor d’electricitat renovable; instal·lar turbines eòliques o panells solars; disposar d’il·luminació, electrodomèstics i màquines de menor consum energètic; comprovar l’aïllament energètic de l’habitatge. Respecte al transport: prioritzar l’ús del transport públic; si l’opció anterior no és possible, tenir en compte l’eficiència del combustible i l’impacte en el medi ambient dels mitjans de transport que fem servir; considerar l’opció d’un vehicle elèctric o un automòbil híbrid; compartir viatge; evitar els ascensors i les escales elèctriques; anar amb bicicleta o caminar el màxim possible.

En l’àmbit polític, es pot votar els partits que donin suport a polítiques respectuoses amb el medi ambient o posar-nos en contacte amb els nostres representants perquè prenguin consciència sobre la importància del canvi climàtic.

| Pretenen vendre la solució, i transfereix la responsabilitat als ciutadans que opten per l’opció més contaminant.

I és que el canvi climàtic requereix una resposta col·lectiva sense precedents. Per fer-ho, serà necessari buscar col·lectius amb els quals ens identifiquem, que tinguin pensament crític, i actuar de manera conjunta; exigir instruments per controlar el comportament de les grans corporacions; fer servir els instruments del sistema per subvertir-ho. Al cap i a la fi, només els moviments de masses podran alterar la trajectòria de la crisi climàtica.

Per concloure, la Clara va ser crítica amb el sistema econòmic hegemònic, el capitalisme, que en el marc de la doctrina neoliberal posa en el centre el racionament individual. Un sistema en què les empreses no internalitzen els costos del canvi climàtic i ens venen la idea que podem consumir el que vulguem, quan vulguem i on vulguem. Aquest plantejament genera problemes per als quals ens pretenen vendre la solució, i transfereix la responsabilitat als ciutadans que opten per l’opció més contaminant.

La ponent va concloure afirmant que no els interessa el canvi climàtic, sinó mantenir-se en el poder econòmic i que és per aquest motiu que necessitem treballar de manera col·lectiva. Si bé des de la individualitat podem aconseguir molts avenços, des del nivell col·lectiu podem ser molt més forts i generar xarxes per aconseguir canvis en el sistema.