L'aigua és un dels recursos més preuats del nostre planeta. Des dels primers cursos de l'escola, se'ns ensenya la seva importància com a fonament de la vida, essencial per al manteniment dels ecosistemes i la supervivència de tots els éssers vius. Malgrat la seva crítica importància, la gestió inadequada dels recursos hídrics, juntament amb els efectes devastadors del canvi climàtic, posen en perill la disponibilitat d'aigua dolça en moltes regions del món.

Específicament, la conca mediterrània és una de les regions més castigades pels efectes del canvi climàtic i, específicament, s'espera que Catalunya pateixi un descens del 6,8% de la mitjana anual pluviomètrica per al període 2031-2050. Això significa que els fenòmens extrems com les sequeres i les inundacions seran cada vegada més freqüents i duraran més temps. Com a conseqüència, l'aigua disponible serà cada vegada més escassa, fins a disminuir un 17,8% per al 2051 a Catalunya. En aquest escenari, esdevé evident la necessitat urgent d'una gestió prudent i eficient dels recursos hídrics.

La sequera severa que afecta Catalunya durant els últims quatre anys és un clar exemple dels reptes immediats als quals s’enfronta la regió. La manca de pluja ha provocat una disminució preocupant tant en el nivell d'aigua disponible als embassaments de les conques internes, que són vitals per al territori, com en els mil·límetres per metre quadrat que no han caigut, amb zones com l'entorn del Montseny acumulant un dèficit de precipitació superior als 1.000 mm durant els últims tres anys. A més, la dependència excessiva d’unes quantes conques, especialment les dels rius Ter i Llobregat, per al subministrament d'aigua a àrees tan densament poblades com l'Àrea Metropolitana de Barcelona, empitjora encara més la situació, i la fa molt més vulnerable davant de sequeres prolongades, com la que ens trobem.

Tot i això, aquest inici de maig els embassaments de les conques internes de Catalunya han experimentat una notable pujada en la seva capacitat d'emmagatzematge gràcies a les recents pluges, i han arribat al 23,5%; increment rellevant, considerant que fa un mes, la capacitat era del 14%. Malgrat aquest alleujament temporal, és crucial que els nivells dels embassaments continuïn augmentant de cara a l'estiu, ja que, de manera natural, les temperatures més altes incrementen la demanda d'aigua; però sobretot per la intensa activitat turística que consumeix una proporció significativa dels recursos hídrics disponibles durant aquests mesos. De fet, segons els estudis, s'estima que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, els turistes consumeixen, de mitjana, el doble d'aigua que un resident de Barcelona, amb una despesa de 197 litres per persona i nit segons dades del 2022. Aquest consum varia segons el tipus d'establiment, des de més de 300 litres en hotels de cinc estrelles fins a 136 litres en hotels d'una estrella. A més, cal destacar l'impacte substancial del turisme en el canvi climàtic, amb un 14% de les emissions de CO2 i gasos equivalents provinents del turisme i el transport associat. Malauradament, ni el turisme aeri ni el marítim estan subjectes als acords climàtics mundials, el que significa que no hi ha límits en aquest àmbit.

Per solucionar els possibles problemes que puguin venir, el Govern, després de descartar transportar aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb vaixell, ha anunciat que instal·larà una gran dessalinitzadora flotant al Port de Barcelona, que permetrà subministrar uns catorze hectòmetres cúbics d'aigua anuals, l'equivalent a un 6% del que es consumeix a la regió metropolitana. Tot i això, només entrarà en funcionament en cas que s'activi la situació d'emergència II per sequera. A més, s'instal·laran dotze dessalinitzadores mòbils a la Costa Brava per abastir diversos municipis de l'Alt Empordà, que cobriran el consum del 35% de la població d'aquests municipis, que ja es troben en l'escenari II d'emergència, el més sever.

Amb tot, aquesta nova estratègia per fer front a la sequera també comporta un elevat consum energètic, necessari en el procés de dessalinització de l'aigua, que s'assumirà sobretot amb combustibles fòssils, així com les emissions de CO2 que deixarà anar a l'atmosfera. A aquest cost ambiental se suma l'impacte que aquest procés per obtenir aigua té per als ecosistemes marins, ja que acaba abocant els residus salins que en resulten al mar i perjudicant la flora marina.

Tanmateix, aquesta mesura no pot ser la solució definitiva al problema de la sequera, perquè està exclusivament enfocada a augmentar l'aigua disponible, sense abordar la reducció necessària de la demanda d'aquesta. En aquest sentit, l'ús de dessalinitzadores només permet perpetuar pràctiques insostenibles, com el turisme massificat a zones com la Costa Brava o Barcelona, en un moment en què ja s'han aplicat severes restriccions en el consum d'aigua, fet que genera contradiccions i que exacerba les desigualtats socials. L'aposta exclusiva en la tecnologia com a solució no pot oblidar els considerables costos energètics i ambientals que comporta.

S'han proposat altres mesures destinades a la conservació i la gestió eficient de l'aigua, amb l'objectiu de reduir la demanda d'aigua potable i minimitzar les pèrdues en les xarxes de distribució, tot evitant impactes negatius sobre els ecosistemes aquàtics i el medi ambient en general. Això inclou l'aprofitament d'aigües pluvials i la reutilització d'aigües grises, així com la millora de la infraestructura i la detecció precoç de fuites per evitar el malbaratament d'aigua de manera innecessària.

Tanmateix, per garantir una gestió realment eficient de l'aigua és essencial analitzar i qüestionar les dinàmiques del nostre model de desenvolupament econòmic, social, turístic i alimentari actual. Així mateix, és crucial implementar estratègies de conscienciació i control del consum d'aigua que abordin la disparitat en el seu ús entre sectors econòmics, però també entre classes socials; ja que s'ha observat una clara correlació entre el nivell econòmic i el consum d'aigua. En aquest sentit, tot i que la mitjana de consum a Catalunya s'aproxima als 117 litres per habitant i dia, prop dels 100 litres recomanats per l'Organització Mundial de la Salut, les residències de majors ingressos tendeixen a utilitzar més aigua per les seves necessitats diàries, inclús superant els límits establerts per les restriccions vigents sobre el consum a causa de la sequera. Aquesta tendència es deu principalment al tipus d'habitatge, ja que les cases més luxoses amb jardí i piscina consumeixen més aigua que els apartaments més petits. En conseqüència, en els barris on els habitatges tenen un cost més elevat sovint es registra un consum d'aigua superior al de la resta dels barris. De forma inversa, els barris amb l'habitatge menys elevat i les persones amb ingressos més baixos tendeixen a reduir el consum d'aigua durant èpoques de sequera o quan els preus de l'aigua augmenten amb la finalitat d'estalviar, fets que fan disminuir la seva contribució total a la despesa d'aigua.

La crisi de la sequera a Catalunya ens porta a reconèixer que la gestió sostenible de l'aigua no només implica canvis estructurals i tecnològics, sinó també un canvi cultural profund. És un recordatori sobre la fragilitat dels recursos naturals i la necessitat urgent de canviar els nostres models de consum i desenvolupament. No només ens hem de preguntar com podem utilitzar l'aigua de manera més eficient, sinó també com podem promoure la justícia i l'equitat en la seva distribució i ús.

Quines mesures està prenent la Universitat Pompeu Fabra?

La UPF està compromesa amb la promoció de pràctiques sostenibles mitjançant iniciatives i polítiques institucionals. En aquest sentit, està duent a terme una campanya integral per fomentar el consum responsable d'aigua i energia dins de la seva comunitat universitària. A través d'aquestes accions, la Universitat busca no només reduir el seu propi impacte ambiental, sinó també animar la seva comunitat a adoptar pràctiques sostenibles i responsables en l'ús de l'aigua i l'energia, per contribuir a la construcció d'un entorn universitari més conscient i compromès amb la preservació del medi ambient.

A través del seu Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica, s'ha promogut una iniciativa destinada a sensibilitzar tota la comunitat universitària sobre la importància de conservar aquest recurs vital. Aquesta iniciativa promou comportaments responsables, com ara evitar llençar objectes al vàter per prevenir obstruccions i informar sobre possibles fuites o avaries. A més, s'ha posat èmfasi a utilitzar les cisternes dels vàters (de menor i major potència) segons les necessitats, tot amb l'objectiu de promoure un ús més eficient de l'aigua i contribuir a la conscienciació ambiental.

Per aquest mateix motiu, la UPF ha implementat al llarg dels anys pràctiques sostenibles en la gestió dels seus propis recursos, incloent-hi l'aigua i l'energia. Aquestes iniciatives van des d'una revisió anual de les aixetes i les cisternes per evitar el malbaratament d'aigua fins al seguiment periòdic del consum energètic de la Universitat, el qual permet analitzar les tendències de consum d'aigua que té. En aquest sentit, les dades recollides fins al 2022 revelen una tendència positiva en la reducció del consum total d'aigua (en m³) des del 2018 fins al 2020 en la majoria dels campus i l'edifici Mercè, amb una tendència a una recuperació lleugera o manteniment en els anys següents (2021 i 2022). També queden recollits els efectes de la pandèmica provocada per la covid-19 i la docència en línia en una abrupta caiguda del consum d'aigua el 2020 i un increment posterior al 2022 amb la tornada a la presencialitat. El consum d'aigua per m3 mostra variacions entre els diferents campus, d’entre els quals destaca el campus del Mar com el que registra un consum més elevat, seguit pel campus de la Ciutadella. Aquestes diferències podrien reflectir-se en la densitat d'ocupació dels edificis o en les activitats que es duen a terme en cadascun d'ells. En canvi, és l'edifici Mercè el que destaca per registrar el consum d'aigua més elevat per usuari en tots els anys analitzats, dada que suggereix la necessitat d'implementar mesures específiques d'estalvi d'aigua en aquest edifici. Com en tots els sectors i en tots els nivells, si volem resoldre una crisi ambiental no podem esperar una solució única, sinó buscar mesures diverses i adaptades a les particularitats de cada context.

A través d'aquestes iniciatives, la Universitat Pompeu Fabra no només promou prendre consciència sobre la importància de preservar el medi ambient, sinó que també fomenta l'adopció de pràctiques sostenibles que contribueixen a la seva cura. D’aquesta manera, aconsegueix crear, dins la comunitat universitària, un compromís col·lectiu cap a una gestió responsable i sostenible dels recursos naturals.