Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

L’IPBES ens alerta d’una degradació de la naturalesa sense precedents

L’IPBES ens alerta d’una degradació de la naturalesa sense precedents

  • El nou informe de l'IPBES ens alerta d'una degradació de la naturalesa sense precedents i de l'acceleració de les taxes d’extinció d’espècies
  • Seran necessaris “canvis transformadors”, entenent aquests canvis com una reorganització fonamental del sistema a través de factors tecnològics, econòmics i socials, i la inclusió de nous paradigmes, objectius i valors.
  • Sobre les àrees urbanes, l’informe destaca promocionar solucions basades en la natura; augmentar l’accés a serveis i entorns urbans saludables; millorar l’accés als espais verds i a la producció i consum sostenibles.

27.05.2019

 

AbellaA principis de mes, la Plataforma Intergovernamental Científico-Normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, per les seves sigles en anglès) va publicar un nou informe que ens alertava d’una degradació de la naturalesa sense precedents i de l’acceleració de les taxes d’extinció d’espècies. L’organisme independent, impulsat per l’ONU, considera que la resposta global actual és insuficient i que per poder restaurar i protegir la naturalesa caldran “canvis transformadors”.

El document publicat és el més complet del seu tipus, i avalua els canvis de les últimes cinc dècades des d’un ampli ventall de camps de coneixement. Sovint anomenat “l’IPCC de la biodiversitat”, l’informe recopila el treball dels darrers tres anys de 145 autors experts de 50 països i les aportacions d’uns altres 310 autors que van contribuir-hi. En destaca que la salut dels ecosistemes dels quals depenem nosaltres i la resta d’espècies s’està deteriorant més ràpid que mai i que, a dia d’avui, hi ha un milió d’espècies animals i vegetals amenaçades d’extingir-se. Els ecosistemes, les espècies, les poblacions silvestres, les varietats locals i les races de plantes i animals domèstics estan disminuint, es deterioren o desapareixen.

Segons aquest informe, encara estem a temps d’evitar la catàstrofe; però hem de començar a actuar ja: des dels nivells locals fins als globals, produint “canvis transformadors”, entenent aquests canvis com una reorganització fonamental del sistema a través de factors tecnològics, econòmics i socials, i la inclusió de nous paradigmes, objectius i valors.

Està clar que la situació no és la més adient. Des de 1970, la població humana mundial s’ha duplicat: hem passat de 3,7 mil milions de persones a 7,6; a més, el producte interior brut per càpita s’ha multiplicat per quatre. Aquest creixement poblacional ha fet que la producció agrícola, la recol·lecció de peixos i la producció i collita de materials de bioenergia hagin augmentat. D’una altra banda, indicadors com el carbó orgànic del sòl o la diversitat dels pol·linitzadors assenyalen que aquest tipus de pràctiques no s’estan fent d’una manera sostenible.

L’informe recull un conjunt de polítiques i d’iniciatives socials que ajuden a conscienciar sobre l’impacte del consum en la natura; la protecció dels entorns locals; la promoció d’economies locals sostenibles, i la restauració de zones degradades. Per exemple, en l’àmbit de l’agricultura, l’organisme promou pràctiques ecològiques; la planificació del paisatge multifuncional, o la conservació de gens, varietats o cultivars, races i espècies. Sobre els sistemes marins, l’informe promou enfocaments basats en l’ecosistema per a la gestió pesquera; quotes efectives; àrees protegides marines, o la reducció de la contaminació en els oceans.

Laberint d'HortaQuant als sistemes d’aigua dolça, se suggereix una governança de l’aigua més inclusiva per aconseguir una gestió col·laborativa i una major equitat. Així, s’haurien de promoure pràctiques per reduir l’erosió del sòl, la sedimentació i la contaminació; augmentar l’emmagatzematge d’aigua, i impulsar la inversió en projectes d’aigua amb criteris de sostenibilitat clars. Sobre les àrees urbanes, l’informe destaca promocionar solucions basades en la natura; augmentar l’accés a serveis i entorns urbans saludables; millorar l’accés als espais verds i a la producció i consum sostenibles.

Per poder fer front a aquest problema, l’organisme reconeix la necessitat d’incorporar els punts de vista dels pobles indígenes i les comunitats locals en la governança ambiental —coneixements, innovacions, pràctiques, institucions i valors—, que serà fonamental per millorar la qualitat de vida, així com la conservació, la restauració i l’ús sostenible del medi ambient.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: