Vés enrere Finalitza la COP24: assoliments, programació i conclusions

Finalitza la COP24: assoliments, programació i conclusions

Entre els dies 3 i 15 de desembre del 2018 es va celebrar a Katowice (Polònia) la 24a. Conferència de les Parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, també coneguda com a COP24. La Universitat Pompeu Fabra i la càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF van participar com a organitzacions observadores en aquest esdeveniment.

14.01.2019

 

Què es va aconseguir a la COP24?Inauguració de la COP24

Durant els tretze dies que va durar la COP24, la ciutat va ser l’escenari de complexes negociacions en les quals van participar 196 països i més de 30.000 convidats. Entre els assistents vam poder trobar CEO, alcaldes, governadors i altres figures de la societat civil. Cal fer menció de la presència de figures destacades com l'astronauta Mae Jemison; l’aviador Bertrand Piccard; el CEO d'IKEA, Jesper Brodin; l’economista Lord Nicholas Stern; l’exvicepresident dels Estats Units, Al Gore, o la directora executiva de Greenpeace, Jennifer Morgan.

L’objectiu dels Acords de Katowice era operacionalitzar el contingut dels Acords de París. Per tant, dins d’aquests actes es van debatre des dels aspectes més fonamentals fins als més tècnics. Entre les fites assolides, cal destacar la inclusió de directrius per assegurar una correcta transparència, establint la manera com els països hauran de proveir informació sobre les seves contribucions determinades a nivell nacional. Una altra mesura que s’ha d’emfatitzar és l’elaboració de pautes: per crear un procés d’establiment de noves fites financeres per ajudar els països en desenvolupament; per realitzar un inventari global de l’efectivitat de l’acció climàtica; per avaluar el progrés del desenvolupament i la transferència de tecnologia.

Aprofitant que era l’hoste, la presidència polonesa va impulsar tres iniciatives que van rebre una bona acollida per part dels convidats. En primer lloc, van promoure un transport sostenible i la reducció de la dependència dels combustibles fòssils, mitjançant la creació d’una associació per a un canvi conjunt d'electromobilitat i transport d'emissions zero. En segon lloc, per tal de garantir una transformació justa i solidària que ajudi a protegir el clima, mantenint el desenvolupament econòmic i el treball, van proclamar la Declaració de Silèsia de transformació justa i solidària. Finalment, per tenir cura de la conservació i l’augment de les reserves de carboni, van fer la declaració ministerial de Silèsia “Els boscos per al clima”.

La Conferència també ha servit per fer anuncis relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic. Per exemple, països com Alemanya o Noruega es van comprometre a duplicar les seves contribucions al Fons Verd del Clima, establert per permetre que els països en desenvolupament actuïn. Per la seva banda, el Banc Mundial va comprometre 200 mil milions de dòlars per al fons per l’acció climàtica en el període 2021-2025 i el Banc Multilateral de Desenvolupament ha declarat que alinearà les seves activitats amb els Acords de París. També vam ser testimonis del compromís de quinze organitzacions internacionals perquè les seves operacions siguin neutres amb el clima i de l’anunci de la coalició C40 Cities de treballar amb l’IPCC per identificar l’informe de l’escalfament global amb les accions climàtiques de les ciutats.

Programació d'activitats

Gran part de la programació d’actes va tenir lloc a l’Àrea d’Acció Climàtica Global, un espai on representants de diferents ciutats, regions, inversors empresarials i societat civil van treballar conjuntament amb els governs per buscar una manera d’implementar els Acords de París. El programa va comptar amb més de 100 activitats, amb una gran varietat de formats: esdeveniments a l’estil Davos, taules rodones, diàlegs digitals, xerrades a l’estil TED, concursos de vídeos i cerimònies de premis d’acció pel clima global.

L’Àrea d’Acció Climàtica Global estava formada per tres espais a porta tancada i l’Action Hub, un amfiteatre que es va fer servir per a l'escenificació d'esdeveniments digitals, xerrades, proclamació d’anuncis, projeccions cinematogràfiques, notificació de guanyadors de concursos, debats d’estil sofà. Dins d’aquesta àrea també es van portar a terme activitats organitzades per l’Associació de Marràqueix, amb l’objectiu de proporcionar un espai de diàleg entre governs i altres parts interessades, per enfortir la col·laboració i trobar solucions específiques i concretes que ajudin els governs a millorar les seves contribucions determinades a nivell escala nacional.

La COP24 també va servir per concloure els Diàlegs de Talanoa, unes plataformes de diàleg inclusives iniciades a la COP23 i que tenien com a funció fer un balanç de l'esforç col·lectiu de les parts en relació amb l’Acord de París i preparar les contribucions determinades a nivell nacional. Els diàlegs de Talanoa van presentar l’informe del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), que alerta sobre la necessitat de limitar l’escalfament global a 1,5° C, notificant als països la necessitat d’intensificar la resposta davant l’amenaça del canvi climàtic.

De manera simultània i aprofitant la presidència de la COP24, el pavelló polonès va organitzar una sèrie d’esdeveniments d’alt nivell paral·lels dedicats a temes crucials relacionats amb la prevenció del canvi climàtic (transició, electromobilitat, innovació, energia, boscos, ciutats, finances, aire net i humanitat).

Per atorgar una major importància a determinats àmbits, també es van organitzar dies temàtics. El dijous 6 va ser el dia de la joventut i les generacions futures; el dimecres 11, el del gènere, i el dijous 13, el de l’educació. Aquests dies es van fer servir per concentrar activitats relacionades amb la temàtica corresponent.

Hem estat prou ambiciosos?

Si bé els resultats són vistos amb una gran satisfacció per part dels organitzadors de la COP24, tampoc falten les veus més crítiques amb la Conferència. Organitzacions com Greenpeace desaproven la falta de compromisos ferms per augmentar la protecció climàtica i insten el govern de Pedro Sánchez, amb tots els grups polítics al Congrés, a aprovar una nova llei i un pla de clima i d’energia. Sentiment compartit per altres organitzacions com Càritas, que també s’han mostrat decebuts per la reticència a donar suport a les constatacions sobre el canvi climàtic.

El director de la càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF, Pere Fullana i Palmer, ha participat com a observador en les negociacions que han marcat les directrius a seguir en la protecció del clima i ha destacat, per una banda, el gran impuls per part de la societat civil, especialment per part de les dones, i, per l’altra banda, la falta d'ambició i de consideració de la ciència per part dels negociadors. Davant dels mitjans, Pere Fullana i Palmer s’ha mostrat decebut pel tracte que ha rebut l’últim informe de l‘IPCC, redactat per molts dels millors científics del món en el tema. 

Fins i tot, hem pogut escoltar crítiques per part de Teresa Ribera, la ministra espanyola per la Transició Ecològica, que ha participat en les negociacions i que ha declarat que el resultat no és "tot l’ambiciós" que Espanya i la Unió Europea haguessin desitjat.

UPF i ESCI-UPF com a organitzacions observadores

Una bona notícia que en podem treure és que hem aconseguit un estatus com a organització observadora que podrem continuar exercint durant els propers anys. Per tant, des de la UPF continuarem treballant per construir un món més just i sostenible. Arran de la renúncia del Brasil, la propera edició de la COP tindrà lloc a la República de Xile entre els dies 11 i 22 de novembre del 2019.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact