L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) guanya pes com a lloc de residència habitual de la comunitat universitària de la UPF, en detriment de Barcelona ciutat i de la resta de Catalunya

Amb l’objectiu de conèixer la mobilitat que genera la comunitat universitària per arribar fins als campus i entre els tres campus que constitueixen la UPF –campus del Mar, del Poblenou i de la Ciutadella, així com l’edifici Mercè, seu del Rectorat–, el juny del 2022 se’n va fer la segona enquesta, coincidint amb un any considerat de mobilitat habitual i normalitzada després de dos anys excepcionals a causa de la pandèmia causada per la covid.

Del total de 15.985 persones que conformen la comunitat universitària –PAS, PDI, estudiants de doctorat, de màster i de postgrau– es van obtenir un total de 4.173 respostes (26,1% del total), que revelen poques variacions significatives comparativament amb la primera, feta el gener del 2015. Una de les petites diferències constatades, i que es poden destacar, és que el domicili habitual de la comunitat universitària ha variat lleugerament, amb una baixada de 4 punts de Barcelona ciutat i una pujada de 6 punts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat això, encara hi ha gairebé un 57% de persones que resideixen a Barcelona ciutat, davant, aproximadament, un 22%, que ho fa a l’AMB, un 17% a la regió metropolitana i un 4% a la resta de Catalunya.

Canvis en la mobilitat

Respecte al 2015, s’han produït alguns canvis que han afectat la mobilitat: la possibilitat de dos dies de teletreball del col·lectiu del PAS i el nou model educatiu EDvolució, que promou una flexibilització del nombre d’hores a l’aula per altres activitats que poden ser en format en línia. Tot i que això podria fer pensar que hi ha hagut una disminució de la mobilitat, els resultats mostren un augment de l’1% en el total de desplaçaments, un 9% en quilometratge i un 32% en les emissions. Cal posar en context que la població també ha augmentat al voltant d’un 6% respecte al 2015. Si es té en compte la mitjana per persona, les dades se suavitzen i mostren una disminució dels desplaçaments en un 5%, un augment menor del quilometratge (2,5%), i el mateix passa amb l’augment de les emissions (24%).

Pel que fa al transport escollit, no s’observen diferències considerables entre el 2015 i el 2022. En els desplaçaments per anar i venir de la Universitat ha baixat l’ús de la RENFE i de l’autobús urbà; per contra, han augmentat els viatges a peu, en metro, en FGC i en autobús interurbà. A més, ha aparegut el patinet com a opció de transport. El patinet o el vehicle de mobilitat personal (VMP) l’utilitza un 0,75% dels enquestats. Una dada interessant és que més d’un 11% de la població utilitza la bicicleta com a mitjà de transport habitual. En sentit oposat, encara hi ha més d’un 10% d’enquestats que es desplacen amb vehicles motoritzats i contaminants. En canvi, si posem el focus en els desplaçaments entre els diferents campus, es constata que es fan majoritàriament amb transports sostenibles.

Resultats similars

La comparació entre el 2015 i el 2022, tal com hem anat exposant fins aquí amb alguns dels ítems destacats de l’enquesta, mostra uns resultats força iguals en la majoria d’aspectes analitzats. Una de les dades que sí que cal tenir en compte a curt i mitjà termini és l’increment que s’ha detectat en les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Malgrat aquest fet, el grau de sostenibilitat dels desplaçaments de la comunitat universitària continua sent sensiblement millor respecte al global de la ciutat de Barcelona.

Finalment, cal destacar que la sinistralitat es manté en nivells baixos, que la satisfacció de la població amb l’elecció del mitjà de transport és alta (80%) i que hi ha un lleuger augment de l’interès per disposar de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

Si vols saber-ne més, consulta detalladament totes les dades de l’enquesta aquí