L'electricitat és una font d'energia essencial per al desenvolupament de la vida moderna, i s’ha convertit en la base de moltes de les activitats que realitzem en el nostre dia a dia. Tot i això, és un recurs que sovint donem per fet i que considerem que sempre estarà disponible al nostre abast. Per tal que això sigui possible és necessari l’existència d’un complex sistema que gestiona tots els processos que garanteixen que aquesta energia arribi a nosaltres de manera fiable i segura.

En aquest sentit, la gestió de l'electricitat comença a les centrals elèctriques, els parcs eòlics i solars on es genera; després cal assegurar una transmissió eficient a través de xarxes elèctriques i una correcta distribució fins a la seva utilització en les nostres llars, comerços i indústries. Una bona gestió de totes les etapes d'aquest procés no només beneficia els usuaris finals d'aquesta electricitat, ja que suposa un estalvi i una millora en la fiabilitat del subministrament, sinó també les empreses del sector energètic, perquè representa una millora en l'eficiència operativa i la competitivitat, al mateix temps que redueixen les pèrdues i aprofiten millor les oportunitats de mercat. A més, també beneficia el medi ambient, pel fet que les energies renovables són al mateix temps les més eficients i les més netes; en conseqüència, una millora de la gestió del mercat elèctric porta necessàriament cap a una reducció dels combustibles fòssils i de les emissions contaminants.

Malgrat els seus beneficis, la gestió de l'electricitat actual encara té pendents certs aspectes que cal millorar. En aquest sentit, és problemàtica la seva dependència cap a fonts no renovables com el carbó, el gas i el petroli. Per una banda, aquesta s'explica per la falta de suficient infraestructura d'energies renovables per satisfer tota la demanda energètica del país. En aquest sentit, per evitar interrupcions en el subministrament d'energia es recorreria a la utilització de les no renovables, les quals elevarien els preus del consum de l'electricitat, cosa que portaria el govern a donar subvencions per reduir aquests preus.

Davant d’aquesta situació, el govern, motivat per complir els objectius de desenvolupament sostenible marcats per la Unió Europa, ha buscat fomentar una integració progressiva de les energies renovables amb costos variables o pròxims a zero mitjançant incentius econòmics, subvencions, crèdits fiscals i tarifes regulades, per tal d’aconseguir que més del 50,8% de l'electricitat produïda a Espanya el 2023 provingués de fonts d'energia renovable.

Tanmateix, la influència del factor polític sobre el funcionament del mercat elèctric no sempre ha estat positiu. En aquest sentit, durant la dictadura de Franco aquest mercat es va repartir entre empresaris afins al règim, fet que va establir les bases per a la concentració de poder entre unes poques grans empreses. Aquesta tendència es va continuar durant la transició a la democràcia, amb el govern de Felipe González, que va iniciar la privatització de l'empresa pública Endesa, un procés que va continuar durant el mandat de José María Aznar. Actualment, cinc grans companyies controlen més del 90% del mercat elèctric espanyol, amb les tres majors —Endesa, Iberdrola i Naturgy— acaparant el 85% dels usuaris.

Aquesta concentració de poders sobre el mercat elèctric presenta diversos problemes sistèmics. Aquesta falta de diversitat en els actors pot conduir a pràctiques anticompetitives, com la manipulació de preus, que afecten negativament els consumidors i la transparència del mercat. Precisament, la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), òrgan regulador encarregat de garantir la competència justa en els mercats espanyols, ha detectat en les tres empreses dominants casos de manipulacions de preus amb la finalitat d'augmentar-los. Endesa i Naturgy van inflar els preus de les seves ofertes entre octubre del 2016 i gener del 2017, i Iberdrola, entre el 30 de novembre i el 23 de desembre del 2013. Aquestes pràctiques no només perjudiquen negativament els consumidors que han de pagar aquests preus inflats, sinó també que posa en qüestió la integritat del mercat elèctric espanyol.

A aquesta qüestió se sumen moltes crítiques contra el mateix mecanisme que s'utilitza per determinar el preu de l'electricitat segons l'oferta i la demanda en cada moment. En el mercat elèctric espanyol s'utilitza un sistema marginalista, on el preu de l'electricitat es basa en el darrer kW/h demandat, el qual determina el cost global. Per exemple, si el 99,9% de l'electricitat fos d'origen renovable i només el 0,1% restant hagués de ser suplert per gas, el preu final es basaria en el cost del gas, encara que la major part de l'energia provingués de fonts renovables i més econòmiques. La dependència de les variacions en els preus dels combustibles, com el gas natural, pot causar canvis imprevisibles en els preus de l'electricitat, fet que resulta en augments significatius i inesperats en les factures mensuals. Això dificulta la planificació del pressupost familiar dels consumidors i genera desconfiança en el sistema energètic i en les companyies elèctriques.

Tot i això, aquest sistema, per la seva naturalesa de fixar els preus d'acord amb l'oferta i la demanda en temps real, realment acaba per incentivar els productors d'electricitat a utilitzar les fonts d'energia més econòmiques i eficients en cada moment. Això significa que les tecnologies de generació d'energia més contaminants i costoses tindran menys probabilitat de ser utilitzades quan les fonts alternatives més netes i econòmiques estiguin disponibles. Per tant, es pot afirmar que el sistema marginalista, tot i les seves limitacions, contribueix a la promoció d'inversions en tecnologies d'energies renovables i a una major eficiència en la producció d'energia.

A la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s'està treballant activament per reduir el consum anual total d'energia en un 9,6%, i contribuir així a una gestió més sostenible i al compromís de reduir la petjada de carboni en un 25% per al 2025, un 55% per al 2030, i ser neutres en carboni l'any 2040. Aquest compromís es reflecteix en la creació del Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica, en el qual destaca la iniciativa d'adoptar energia renovable a través d'un programa de compra conjunta amb altres institucions, gestionat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). D'aquesta manera, la UPF pot mantenir els costos controlats mentre promou l'ús d'energia neta i renovable. Tot i que no es pot assegurar que tota l'electricitat que arriba a la Universitat sigui 100% renovable, ja que prové d'una xarxa general amb diverses fonts d'energia, com ara nuclears i tèrmiques, la Universitat garanteix que el volum total d'energia consumit es compensi amb la producció d'una quantitat equivalent d'energia renovable.

Tanmateix, per assegurar l'eficiència de totes aquestes mesures cal buscar l’eficiència en la utilització de l’energia. D’aquesta manera, s’ha establert que les refrigeradores s’apaguen 45 minuts abans del tancament dels recintes universitaris, tot i que continuen donant servei gràcies a la inèrcia tèrmica. També les instal·lacions ja existents han estat renovades amb materials i tecnologia que busca l’eficiència energètica; per exemple, instal·lant detectors de presència per controlar la il·luminació i sensors en portes i finestres per regular la climatització en funció de la demanda real de cada moment.

Finalment, per tal d'avaluar amb precisió l'eficàcia de les mesures implementades i respondre eficaçment als canvis en el sector energètic, la Universitat fa un seguiment regular del consum energètic i analitza les tendències de consum, producció i utilització de fonts renovables. Totes les dades que es recullen es fan accessibles al públic, per mostrar-los la importància de la transparència a l'hora de fomentar la confiança amb la comunitat i ser receptius a la retroalimentació constructiva i a l'adaptació.