Doctor en Econòmiques, és professor agregat del Departament d’Economia i Empresa de la UPF. Des del 2015 ha participat en les convocatòries d’ajuts econòmics d’UPF Solidària, juntament amb l’ONG CAT SYA, amb projectes destinats a la millora de l’alfabetització i la formació d’infants i dones de Burkina Faso.

Entrevista:

– Amb la convocatòria 2021, ja fa set edicions consecutives que UPF Solidària col·labora amb projectes de l’ONG CAT SYA. Ens en pots fer un breu resum i dir-nos com han evolucionat?

Des de fa temps, col·laboro amb l'ONG CAT SYA. Per això, des de fa anys m'he posat a la seva disposició per ajudar-la a participar en les convocatòries d'ajudes d'UPF Solidària. Tot i ser una ONG petita, la tasca de CAT SYA és de vital importància per ajudar les dones dels diferents pobles i barris a què l'ONG té accés a Burkina Faso. Jo en destacaria dos projectes que s'han dut a terme gràcies a les ajudes d'UPF Solidària, i que actualment continuen ajudant moltes dones de Burkina Faso a sostenir i millorar el nivell de vida de les seves famílies:

1. “Dones, alfabetització i formació en oficis i en gestió comptable”. Aquest projecte, implementat el 2014-2015, es va dur a terme amb un col·lectiu de 32 mares d'una escola pública al barri de Koko, a la ciutat de Bobo-Dioulasso, la segona en importància del país. A més de l'alfabetització, se'ls va donar formació per aprendre a fer pasta de cacauet, soumbala (condiment a base de fermentat de llavors, típic de la cuina de l'Àfrica occidental) i bijuteria. En l'actualitat, dotze d'aquestes dones continuen produint i venent pasta de cacauet i soumbala, cosa que els permet recaptar uns ingressos per mantenir les seves famílies. Cal destacar que durant aquest any acadèmic CAT SYA els compra pasta de cacauet i soumbala per a la cantina escolar, que ha estat el darrer projecte dut a terme gràcies a les ajudes d'UPF Solidària.

2. “Educació, cursos extraescolars per a nenes sense recursos, per preparar els exàmens BEPC i BAC”. Entre els anys 2015 i 2019, gràcies a les ajudes d'UPF Solidària, es van implementar diversos projectes amb nenes de secundària de tres instituts públics a la ciutat de Bobo-Dioulasso. Des que es va iniciar el projecte, hi han participat 734 nenes, i els resultats han estat excel·lents. Els cursos han permès que moltes nenes hagin tingut accés al batxillerat científic, fins i tot han aconseguit beques per accedir a la universitat, en un país on el camp de les ciències està pràcticament ocupat pels homes. Cal destacar que a més a més de la implementació de cursos de reforç, aquest projecte també ha aconseguit obtenir donacions de bicicletes, ja que la manca de mitjans de transport pot fer que les nenes deixin els estudis prematurament o que tinguin dificultats per estudiar apropiadament.

– Quina és la vostra valoració de l’últim, “Cantina escolar, motor de l’educació”, executat durant el darrer any? S’ha vist afectat per la covid-19?

Fa una dècada, en col·laboració amb l'ONG Solidarité Laïque Afrique de l'Ouest (ASO), CAT SYA va aconseguir obtenir finançament per construir una segona escola al poble de Kotedugú, que es va inaugurar el 2012. Aquest darrer projecte s'ha dut a terme en aquesta escola, Kotedugú-B. Des de l'any 2017 es va començar el projecte de  la cantina escolar”, que s'ha anat desenvolupant fins ara amb diferents finançadors. A diferència de l'escola Kotedugú-A, que està situada al centre del poble i que rep nens que viuen a prop, la majoria de nens de la nova escola viuen en zones rurals, a diversos quilòmetres, el que significa per a ells aixecar-se cada dia a les 4 de la matinada i afrontar el camí a peu. Quan arriben a l'escola ja és hora d'iniciar les classes i no hi ha temps per esmorzar. És per això que el projecte de la cantina escolar ha estat tan important per a l'escola.

En acabar el curs passat (2020-2021), 15 nens d'un total de 65 (23%) de l'escola Kotedugú-B van aprovar l'examen per passar a secundària, mentre que només 4 de 70 (6%) alumnes de l'escola Kotedugú-A van aprovar l'examen. Aquests resultats posen de manifest la importància de proporcionar un menjador escolar que garanteixi unes condicions mínimes que permetin una educació apropiada per a aquests infants.

Pel que fa a l'impacte que ha tingut la pandèmia, afortunadament el projecte s'ha pogut fer sense obstacles, gràcies a la molt feble incidència de la covid a Burkina Faso. Fins avui només hi ha hagut 333 morts causades per la covid des de l'inici de la pandèmia, i un total de 19.636 casos de contagis. A partir del mes d'octubre del 2020 les classes es van reprendre sense interrupció (excepte les vacances), fins a l’actualitat, i tant els projectes com els cursos 2020-2021 i 2021-2022 s'han desenvolupat amb plena normalitat des del punt de vista de la vida escolar. Tot i això, la feble afectació del virus a la vida de les persones no ha impedit l'efecte econòmic devastador de la pandèmia, al qual se suma la particular situació sociopolítica i militar de Burkina Faso, amb recurrents atacs per grups terroristes a diverses regions, que han causat la migració de més d'un milió de persones cap a ciutats més segures o fins a la capital, i l'abandonament dels camps de cultiu i ramaderia, amb la consegüent pèrdua d'ingressos per a la població i l’encariment dels preus dels productes.

– Sabem que l’ONG CAT SYA treballa d’acord amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l’Agenda 2030. Fins a quin punt creus que l’àmbit de la cooperació els té presents?

Penso que en l'àmbit de la cooperació cal distingir entre les accions dutes a terme pels governs i les ONG, que són els dos sectors principals donants d'ajudes al desenvolupament: avui en dia els projectes de les ONG estan emmarcats en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), ja que se centren a reduir les desigualtats i a millorar la salut, l'educació i les condicions ambientals, que són les principals directrius de l'Agenda 2030. Tot i això, les accions de cooperació nacional i internacional per part dels governs també se centren en l'ajuda al desenvolupament a través de projectes de cooperació en l'àmbit de la promoció comercial i la coordinació de polítiques econòmiques. Aquestes accions no necessàriament prioritzen objectius de desenvolupament sostenible. Per donar-ne un exemple, hi ha infinitat d’ajudes i d’incentius atorgats per governs per al desenvolupament de sectors econòmics amb models productius que estan tenint un impacte molt negatiu en el medi ambient, sense que es prioritzi la conversió dels sectors esmentats cap a models econòmics més sostenibles.

– En aquests moments està oberta la convocatòria anual d’ajuts  econòmics d’UPF Solidària per a projectes solidaris 2022. Com animaries la comunitat universitària a participar-hi?

Penso que està en mans de tota la comunitat universitària visibilitzar els èxits que estan tenint aquests ajuts econòmics d'UPF Solidària per a projectes solidaris. En particular, considero que els docents tenim una gran responsabilitat a l’hora de transmetre i divulgar els valors solidaris, en línia amb les directrius de benestar planetari que formen part dels valors de la UPF avui en dia. Els joves universitaris són cada vegada més conscients de la necessitat que les economies evolucionin cap a un desenvolupament sostenible, i els docents som els grans comunicadors a la comunitat universitària. Sóc professor de màrqueting des de ja fa dècades, i he anat adaptant la meva docència per inculcar aquests valors entre els meus estudiants dins de les assignatures que imparteixo. Cada dia són més els treballs de fi de grau i de fi de màster que dirigeixo a estudiants que duen a terme estudis com a consumidors responsables, o que desenvolupen plans de màrqueting per a ONG. En particular, jo convidaria el professorat a involucrar-se en la tasca de motivar l'alumnat a participar en projectes solidaris.