Després de finalitzar el grau en Ciències Polítiques i de l’Administració a la UPF, el 2014, l’Eva Brescó ha participat en diferents projectes i accions solidàries. Des del 2012 col·labora amb l’ONG Acció Solidària i Logística i, des de fa anys n’és membre de la junta, com a secretària.

Acció Solidària i Logística (ASL) ha rebut, per tercer any consecutiu, una subvenció dins la convocatòria d’ajuts de compromís social i desenvolupament sostenible 2021 de la UPF. ASL dissenya i executa projectes de cooperació al desenvolupament amb la finalitat de proporcionar suport tècnic, formatiu i logístic a organitzacions, comunitats o iniciatives que treballin per a la justícia global, especialment en països en vies de desenvolupament, i també realitzen intervencions d’urgència en emergències. 

Entrevista

Sabem que en uns dies marxes a Bòsnia. Quina serà la teva tasca?

Vam començar a treballar a Bòsnia fa un parell d’anys amb les refugiades que es troben en trànsit per entrar a la Unió Europea. Allà vam conèixer l’entitat No Name Kitchen i la seva feina i vam començar a col·laborar-hi. La nostra primera tasca va ser construir un magatzem i ara que ja podem viatjar, hi anem dues persones per ajudar i per engegar un projecte propi. Ja tenim experiència treballant amb persones refugiades, per la nostra etapa a Lesbos, des de l’inici del conflicte a Síria, i ara volem iniciar un nou projecte amb refugiats.

Quan va començar el teu interès per la cooperació? Com a Alumni UPF, creus que la teva estada a la Universitat va tenir un paper significatiu en la teva vessant solidària?

L’Agustí Pallarés, president d’ASL, és íntim amic dels meus pares i l’entitat va ser creada a la meva ciutat, Sant Just Desvern. Per tant, he tingut un vincle directe amb l’entitat, he crescut amb ella i forma part de mi. Els meus pares són socis i són persones que han col·laborat sempre en temes solidaris i de cooperació, per tant és un interès que em ve de petita i que va augmentar quan era adolescent i vaig poder començar a col·laborar amb ells.

En el moment de fer les pràctiques, dins el grau en Ciències Polítiques i de l’Administració, vaig triar fer-les a ASL. Aquest fet va suposar implicar-me encara més amb l’entitat i, com diuen a les pel·lícules, “un cop hi entres, ja no hi pots sortir”. Vaig conèixer amb més detall ASL, la gent implicada, les mancances que hi havia a les diferents àrees, etc. i cada cop hi dedicava més temps. Actualment, la meva participació segueix sent 100% voluntària i ho compagino amb la meva feina.

Enguany heu tornat a rebre un ajut econòmic d’UPF Solidària. Què et sembla que la Universitat s'impliqui en iniciatives de cooperació i desenvolupament? 

Penso que és una iniciativa que s’hauria de portar més a terme ja que he tingut la sort de poder estudiar en d’altres universitats i no totes ho fan. Considero que és una mancança molt gran per part d’aquestes institucions. En el nostre cas, volem agrair a la UPF la seva col·laboració ja que ens ha donat llum en moments que no hi havia llum enlloc.

Jo recordo quan era petita veure pel·lícules on sortien les típiques grans universitats americanes, on els requisits per accedir eren molt estrictes i donaven punts per haver realitzat estades de cooperació o similar. Llavors, jo li preguntava a la meva mare si hauria de marxar i fer l’estada per poder entrar a la universitat i ella em deia que no, que aquí no es feia. I jo no acabava d’entendre perquè, si a les pel·lícules es feia, com no era possible que a les universitats d’aquí, no fos un criteri a valorar.

Personalment, valoro molt que la UPF tingui aquesta iniciativa així com que existeixi UPF Solidària. D’altra banda, també haig de dir que durant la meva estada (2010-2014) no vaig ser conscient que existia la convocatòria o altres activitats solidàries ni tampoc la gent del meu voltant. Tothom sabia que era la Pompeufarra però no coneixíem la UPF Solidària i això és un reflex de la societat d’avui dia. 

També és veritat que quan entres a la universitat és una experiència espectacular i vols gaudir del moment, però potser cal buscar un mecanisme perquè sigui “obligatori”. En el cas de les grans universitats és un requisit que es valora molt i crec que així la gent en seria més conscient i participaria més. Jo he gaudit molt dels anys a la universitat i tinc bons grups d'amics solidaris amb els quals també sortia de festa, per tant, es poden compaginar les dues coses. 

En què invertirà aquest ajut econòmic l’ONG? 

Vam trobar una mancança en un poble de Senegal anomenat Medina Boudialabou on hi havia un grup de més de 80 dones a les quals volíem empoderar tant socialment com econòmic. Es va iniciar un projecte per crear uns horts per obtenir ingressos, a banda del fet  que elles es poguessin sentir útils dins la comunitat.

La primera part va ser la construcció dels horts i ara, amb l’ajuda de personal local, també se’ls ofereix formació en tècniques agrícoles, cultiu de nous productes, cuidar el sòl, etc. amb els quals els volem transferir els coneixements perquè obtinguin més producció i afavorir la varietat de la seva dieta. 

Sobretot, ens centrem en la formació ja que quan fem un projecte el nostre objectiu és poder marxar d’allà, deixant la nostra petjada i el nostre contacte, però que elles siguin autosuficients. A més, en aquest projecte hem aconseguit integrar els fills perquè ajudin a les seves famílies, siguin conscients de la importància de les dones (tant en la família com dins la comunitat) i puguin aprendre un ofici per tenir ingressos.

Per sort, la covid-19 no ens va afectar tant com es preveia i vam poder desenvolupar, tot i que més endavant, la majoria d'accions que estaven previstes, incloent mesures contra la covid. Aquest any tenim previst finalitzar aquest projecte.

Com han evolucionat els vostres projectes dins la convocatòria d’ajuts?

Som conscients que som una ONG petita i no podem arribar a tot arreu. A més, sol passar que els projectes que comencem, s’allarguen en el temps, com per exemple al Nepal. Allà vam començar a partir del terratrèmol del 2015 ajudant en la reconstrucció d’un hospital ortopèdic i després de la construcció, vam fer el projecte per formar al personal en temes sanitaris. Per últim, vam habilitar uns horts per ajudar a tenir més aliments i varietat alimentària, permetre les persones que es troben allà fer-ho ells mateixos i poder vendre l'excedent que generen per obtenir ingressos. 

En el cas del Senegal, com us he comentat, vam començar com un projecte d’empoderament de les dones que ara ja inclou formació als seus fills i filles i que volem finalitzar amb la compra d’un tractor per poder alleugerir l’esforç físic que realitzen.

Com funciona ASL i quins objectius persegueix? 

ASL la van crear membres dels bombers de Barcelona i combina la cooperació al desenvolupament, com són els casos de Senegal i Hondures, que sorgeixen per proposta d’algun membre, amb el rescat en crisis d’emergència, com ha estat la nostra tasca al terratrèmol del Nepal, amb la crisi de refugiades a Lesbos o amb l’explosió d’un volcà a Guatemala.

A nivell general, fem construcció i rehabilitació d’edificis sanitaris i educatius, formació per empoderar a dones i formació a infants, projectes d'abastament d’aigua, suport a refugiats, etc. També aportem materials, eines i formació a cossos de bombers de països en desenvolupament i fem campanyes de difusió i sensibilització.

Personalment, el que més m’agrada és aquesta doble vessant, els rescats en crisis i la cooperació al desenvolupament. Et permet, si ets un tècnic sanitari, bomber o similar, poder atendre com a primera intervenció en una crisis d’emergència per rescatar persones o, si no tens aquest tipus de formació, pots anar al cap d’una setmana per ajudar amb les cures o donar suport en la construcció de tendes, entre d’altres. I si la teva disponibilitat no ho permet, tens l'opció de poder ajudar en els projectes que tenim més a llarg de termini fent una estada o inclús treballant des de casa, que també és necessari. Qualsevol mà i qualsevol tipus d’ajuda és totalment benvinguda i ASL et permet treballar en diferents fases i de diferents maneres, segons les teves possibilitats.

A més de presentar el vostre projecte a la convocatòria d’ajuts, fa anys que participeu en la Fira UPF Solidària i en d’altres accions/activitats programades per UPF Solidària. Quina és la vostra valoració d’aquestes col·laboracions?

La nostra valoració és molt positiva. En el cas de la Fira ens agrada especialment perquè ens hi trobem molt còmodes, tant per l’estructura com per l’ambient, ja que és una fira 100% solidària. La gent que s’acosta és perquè volen conèixer amb detall la nostra tasca i també ens permet conèixer altres iniciatives, contactar amb altres entitats i crear vincles.

Per últim, com animaries la comunitat universitària de la UPF a fer aportacions econòmiques a projectes solidaris com el vostre?

Sempre hem d’animar a donar diners perquè està clar que un euro compta i en el nostre cas compta molt, però sobretot animo a invertir el temps ja que el que reps, és molt més gran. 

En el cas dels estudiants entenc que és difícil ja que jo he sigut adolescent i costa aportar diners, encara que siguin 20 euros, quan tu no coneixes una realitat diferent és molt difícil voler aportar.

Per aquest motiu jo animaria a la gent jove a coneixe’ns, a formar part d’un entitat, ja que un cop hi dediques el teu temps i coneixes a fons la seva feina i la gent implicada hi ha més opció que facin una aportació econòmica. A banda del fet que "un cop has entrat en una entitat ja no en pots sortir perquè t’enganxa en rebre més del que dones”.