Coro Pozuelo treballa a la UPF des de l’octubre de 1990, i actualment és vicegerent de l’Àrea de Docència a la UPF. Dirigeix i coordina el Servei de Gestió Acadèmica, l’Oficina de Programació i Planificació d’Estudis i l’Oficina de Postgrau i Doctorat i, des de fa quinze anys, col·labora amb la Fundación Agua de Coco, una entitat que té per objectiu contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones en risc d'exclusió social en països del Sud, especialment dones i infants. 

Per segon any consecutiu, la Coro i Fundación Agua de Coco han rebut una subvenció de la convocatòria anual d’ajuts per a projectes de compromís social i desenvolupament sostenible (UPF) per dur a terme un projecte que redueixi la malnutrició i l'anèmia en el Centre d’Educació Nutricional a Tanambao (Madagascar) i per fer formació a la zona que promocioni la salut.

Entrevista

Què et va fer ser membre de la Fundación Agua de Coco, una iniciativa amb seu a Granada i que centra la seva tasca a l’illa de Madagascar?

Feia anys que volia viatjar a Madagascar com a turista. Quan l’any 2004 vaig començar a organitzar el viatge amb la meva parella, vaig comentar-li a un professor de la Universitat i em va explicar el projecte solidari del seu germà a Tuléar. Em va interessar molt, i ens vam posar en contacte amb l’ONG. El viatge a Madagascar va girar al voltant de la visita als projectes que Agua de Coco i Bel Avenir desenvolupaven a Tuléar. Des d’aquell moment vam començar a col·laborar de diferents maneres. Al cap de pocs anys, la meva parella, que és arquitecte, els va fer el projecte d’una piscina a les instal·lacions de Mangily. I aquests darrers anys hi he col·laborat buscant finançament.

Enguany, el vostre projecte treballa en la detecció de la malnutrició materno-infantil al centre nutricional de Tanambao, Tuléar (Madagascar) i en el desenvolupament de complements nutricionals utilitzant recursos locals. Ens pots fer un breu resum del projecte? 

Agua de Coco centra els seus projectes en l'educació. Quan hi vam anar, vam veure que el projecte inicial d’escola, a més d’ensenyar els nens a llegir i escriure, era la manera de millorar l’alimentació dels fills i filles dels treballadors de les salines i també es feia educació sexual i reproductiva a les mares. 

Prenent com a base que l’educació és l'eina i el motor del desenvolupament de les persones, s’han treballat projectes que milloren l’educació d’una part de la població: ha estat l’objectiu durant tots aquests anys. O sigui, l'educació com a eix central perquè una comunitat pugui desenvolupar-se de manera sostenible per si mateixa, amb ciutadans formats. Aquesta idea és vàlida per a qualsevol país i, específicament a Madagascar, es busca afavorir l'escolarització dels i les menors. Amb aquesta fita, Agua de Coco ha anat identificant factors i situacions que dificulten l’escolarització i que a més vulneren els drets més bàsics de qualsevol persona, com són la desnutrició i la falta d'accés a la higiene.

Analitzant aquestes situacions i per aconseguir els objectius marcats, es va posar en marxa el Centre Nutricional de barri de Tanambao (CENUT), on 100 nens i nenes reben un àpat equilibrat cada dia i un servei de seguiment nutricional perquè no pateixin la xacra de la malnutrició i les malalties que hi estan relacionades. Els menors del CENUT provenen de famílies empobrides que, per poder alimentar-se, empenyen els seus fills i filles a l'explotació laboral, i moltes vegades en el cas d'elles, a l'explotació sexual, situació que dificulta el seu desenvolupament personal i que no assegura la seva higiene i la seva educació.

El servei que ofereix el projecte no només se centra en el menor per afavorir el seu desenvolupament nutricional i la seva escolarització, sinó també treballant amb la seva família, millorant els seus hàbits d'higiene i elaborant un complement nutricional innovador amb productes locals i econòmicament accessibles.

S’ha vist afectat el projecte per la pandèmia de la covid-19? Si és així, de quina manera? Com creieu que us afectarà a llarg termini?

El projecte va haver de tancar les seves portes durant gairebé dos mesos per respectar les mesures de seguretat de distanciament social. Per evitar que les persones beneficiàries caiguessin en la malnutrició es van repartir uns kits d'aliments no només destinats als menors, sinó també a les seves famílies. A més, sabent que la majoria de les famílies tenen un accés molt limitat a productes d'higiene, es va repartir també un kit d'higiene amb productes bàsics com sabó, lleixiu, galledes, per evitar el contagi per covid-19. I davant la inexistència de mascaretes a la ciutat, la nostra contrapart local Bel Avenir va fabricar 20.000 màscares de tela, que va repartir gratuïtament entre les famílies del CENUT de Tanambao i entre la resta de la població de Tuléar.

D'altra banda, les escoles van tancar les portes, de manera que els i les menors van perdre un parell de mesos de formació. Per a això, des de la reobertura del Centre, s'han reforçat les classes de suport escolar.

Les famílies dels i les menors s'han vist molt afectades, no tant per la pandèmia sanitària, que finalment ha tingut molt poc recorregut a Tuléar, sinó per les conseqüències econòmiques: hi ha hagut una pèrdua molt gran de llocs de treball, han tancat empreses i sobretot el sector turístic s'ha vist molt afectat i, per altra banda, s’han incrementat molt els preus de béns de primera necessitat (aliments i higiene).

Aquesta situació està portant a les famílies a una pobresa més extrema, amb una dificultat encara més gran d'alimentar correctament els membres de la llar, reduint o prescindint de despeses destinades a l'escolarització o productes d'higiene i veient-se en l'obligació que tots els membres de la família contribueixin a l'economia familiar, nens i nenes inclosos. Justament a partir de la pandèmia es va crear una plataforma de protecció de la infància a Tuléar amb més de vint associacions en vistes de l'increment de la violació de drets dels i les menors.

Per tot això, s'està plantejant que el projecte inclogui un servei de suport i seguiment psicosocial dels i les menors, amb detecció primerenca no només de la malnutrició, sinó de casos de maltractament físic i psíquic dels nens i nenes. Aquestes accions no han d'estar aïllades de les famílies, sinó que s'han d'integrar a través de la formació i conscienciació de la protecció dels menors i els seus drets.

Quines accions/activitats creus que es poden impulsar des de la UPF vinculades al compromís social? I, concretament, des de l’àmbit de la docència?

La docència, i sobretot l'àmbit universitari, hauria de ser el lloc on els i les joves prenguessin més consciència de les diferents realitats que es viuen al món. Des de la Universitat s'hauria de fomentar el pensament crític dels estudiants i afavorir el seu compromís cap a un món més sostenible. És imprescindible establir la connexió dels estudis cursats i la seva potencialitat per canviar i millorar la realitat del seu entorn més pròxim, però també del més llunyà.

Crec que malgrat que a la Universitat es fan activitats per fomentar la solidaritat, s'hauria d’intentar que la comunitat tingui més coneixement dels projectes finançats per la UPF, a través de xerrades i trobades amb els estudiants, exposició de fotos i resultats obtinguts. S’hauria d’afavorir la mobilitat i la participació dels estudiants en els projectes finançats en línia o presencials sobre el terreny. Potser ara no és el moment ideal, però ho hem de plantejar per a quan normalitzem les nostres vides i la vida universitària. 

Fundación Agua de Coco: https://aguadecoco.org/