En ser un projecte formatiu, les aliances amb centres universitaris del mateix país, però a la vegada amb la implicació d’altres institucions acadèmiques, són clau. Tant per elaborar el temari que volem compartir com per desenvolupar la part més logística i de certificació dels coneixements adquirits.

La col·laboració amb universitats ens permet apropar l’ecosistema i els recursos dels centres educatius a les participants. A la vegada, facilita la col·laboració de formadores de prestigi i amb una trajectòria avalada i contrastada. Concretament, la col·laboració amb la Universitat consisteix en la cessió dels espais on farem les formacions, però també en el fet de posar-nos en contacte amb professorat i talleristes.  Hem de tenir en compte que la temàtica central, que és el lideratge comunitari des d’una perspectiva de gènere, requereix una visió holística i transversal a l’hora de programar els diferents mòduls formatius.

Azahara és una associació creada el 2018, amb una Junta Directiva molt jove i amb diferents projectes ja en funcionament. Què és Azahara?, com els vas conèixer?, i quina és la teva tasca com a delegada a Barcelona?  

Azahara és una associació sense ànim de lucre que treballa pel foment de l’emprenedoria social entre col·lectius d’origen divers, i també té una línia d’acció dirigida a la cooperació al desenvolupament al nord del Marroc. Des d’Azahara volem crear ecosistemes d'emprenedoria social i cultural, sobretot projectes vinculats a l'educació, la cultura, la inclusió i la cooperació al desenvolupament. Les àrees d'acció d’Azahara es basen principalment en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 2030. Es pretén generar un canvi global per transformar les ciutats a través de la innovació social des d'una perspectiva transversal compartint bones pràctiques i recursos.

Vaig arribar a Azahara a través del seu president, el Mohamed el Amrani, a qui vaig conèixer en una de les activitats de la Xarxa de Convivència. Em va explicar el projecte i em va convidar a un acte que organitzaven al Museu d’Història de Catalunya. L’activitat de l’associació i els seus diversos projectes em van semblar molt interessants i vaig decidir animar-me a formar-ne part. En un primer moment, Azahara només es trobava a Salt i després també a Girona; però aquest darrer any van decidir ampliar l’organització i obrir delegacions, una d’elles a Barcelona. La Junta Directiva em va proposar ser-ne delegada i, a partir d’allà, vam començar a moure fils per constituir la delegació i començar a impulsar projectes des de la nostra nova localització. Com a delegada d’Azahara m’encarrego de coordinar l’activitat de la delegació, gestionar els seus diversos projectes, contactar amb les associacions i les institucions amb qui col·laborem i representar l’associació a Barcelona.

L’associació té present els objectius de desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fins a quin punt es troben vinculats a la vostra missió?

Anualment, l’associació Azahara reuneix totes les persones que formen part de l'entitat de manera activa i s'elabora un pla d’actuació cooperatiu. És un dels moments més importants per a nosaltres, ja que ens permet avaluar les necessitats reals i posar sobre la taula propostes i solucions innovadores, que convertim en projectes. Durant aquest procés, també decidim en quins dels 17 objectius volem focalitzar la nostra activitat. Això és fonamental. La focalització en 2-3 objectius de tot el conjunt ens ajuda a posar tots els esforços en iniciatives molt concretes i amplificar-ne l’impacte. Creiem que l’Agenda 2030 és una oportunitat; però el gran repte és saber transmetre a la ciutadania què significa i com la gent pot formar-ne part. Des de l’àmbit social es tendeix als tecnicismes i a donar per fet certs temes. Hem de fer des de les entitats un gran esforç pedagògic, per explicar-nos més bé i transmetre què comporten els ODS; per mirar més enllà dels marges per ser realment inclusius.

Després d’escoltar la teva presentació, veiem que ets una noia molt ocupada… Com ho fas per combinar l’estudi de dos graus i implicar-te en diferents ens socials?

Els dies tenen moltes hores, i hem de ser capaços d’aprofitar-les per aconseguir un impacte positiu en allò que ens importa. En el meu cas, sempre he tingut una gran inquietud pel món social i em considero una persona somiadora; així que destinar el meu temps a participar en diversos ens socials no em suposa un esforç, sinó que m’entusiasma.

Pel que fa als estudis, em sento molt satisfeta, ja que m’agraden els dos graus, i sovint penso que, vist externament, el que faig sembla més del que realment és. És cert que treuen molt de temps i, en haver d’estudiar matins i tardes, acabo passant moltes hores al dia a la Universitat; però al final tot consisteix a saber organitzar-se l’estudi i aprofitar les hores d’universitat per fer vida més enllà de les classes magistrals i dels seminaris. És més, poder formar part d’una ONG et permet posar en pràctica moltes coses de les que estudiem al grau. És un màster accelerat!

És la primera vegada que us presenteu a la convocatòria. Què us va animar a participar-hi? Què et sembla que la UPF s'impliqui en iniciatives de compromís social i desenvolupament sostenible?

Ens va semblar molt interessant presentar-nos a la convocatòria d’UPF Solidària, ja que la Pompeu és una universitat jove, dinàmica i de projecció internacional. A part, com a estudiant, sabia que col·laboraven en diversos projectes de cooperació a tot el món, i ens va semblar que el nostre projecte encaixava en aquest marc d’acció.

Com a estudiant, m’agrada veure que la Universitat és no només un espai per generar i transmetre coneixement, sinó també un motor per emprendre el canvi social. Moltes vegades s’hi creen narratives molt bones però que mai transcendeixen a la realitat. Saber que des de la UPF es proporcionen recursos per fer que els joves generin un impacte social positiu és un missatge d’esperança i de futur.