Anna Puigderrajols: “No és cooperació al desenvolupament, sinó codesenvolupament: ells i elles reben i tu, també”
Anna Puigderrajols: “No és cooperació al desenvolupament, sinó codesenvolupament: ells i elles reben i tu, també”
Durant la seva estada universitària, l'Anna ha fet de voluntària en el programa Horitzons, un programa impulsat per la Universitat Pompeu Fabra, el qual facilita referents propers a estudiants d'instituts. També ha participat com a voluntària en un programa desenvolupat dins el centre penitenciari Brians 1, per formar internes i empoderar-les, comunicativament, per participar en una Lliga de Debat.
Després de formar part de diferents entitats, actualment col·labora amb l’ONG Nutrició sense Fronteres, amb la qual ha rebut una subvenció, per primera vegada, dins la convocatòria d’ajuts de compromís social i desenvolupament sostenible 2021, per executar un projecte a Gàmbia.
Entrevista
Com vau conèixer la convocatòria d’ajuts de compromís social i desenvolupament sostenible i què us va motivar a presentar-hi un projecte?
Des que vaig entrar a la UPF, he estat implicada en l’associacionisme, el qual és un món relativament petit, i que una cosa et fa conèixer una altra. Tot i que des de l’inici he estat vinculada a entitats solidàries, els meus primers anys a la UPF, els vaig dedicar més a fer avaluacions de projectes que rebien subvencions d’altres institucions.
Enguany, en col·laborar amb Nutrició sense Fronteres i fer el meu treball de fi de grau sobre inseguretat alimentària, va sorgir l’oportunitat d’implicar-m’hi més. Així que vaig ajudar en la formulació d’aquest projecte a Kuntaur i en la cerca de recursos per executar-lo. A mi, ja em sonava que hi havia aquesta convocatòria a la UPF, i vam estar mirant-ne les bases a la web i tota la informació abans de presentar-nos-hi per comprovar que complíem els requisits.
Qui sou i què feu a Nutrició sense Fronteres? I ens pots explicar el projecte “Dinamització i empoderament de les dones de Kuntaur postcovid” que esteu executant a Gàmbia?
Nutrició sense Fronteres no només treballa en l’àmbit de la cooperació; sinó que, com el seu nom indica, una de les seves finalitats és contribuir a la reducció de les desigualtats a través de la vessant alimentària.
Hi ha l’àmbit local, a Barcelona, on, a través de voluntaris i d’altres entitats, redistribuïm aliments entre les persones que més ho necessiten, a més d’actuar contra el malbaratament. També hi ha l’àmbit de la cuina solidària, amb el qual, a partir dels excedents que generen empreses alimentàries, s’ensenyen a crear plats econòmics i nutritius per a les famílies que tenen pocs recursos. I també hi ha la vessant que incideix políticament, juntament amb altres entitats.
Quant a cooperació internacional, i des dels seus inicis, Nutrició sense Fronteres ha estat lligada a Gàmbia a través de dos centres de recuperació d’emergència nutricional, on es tracten infants amb desnutrició severa, entre d’altres.
El projecte de Kuntaur té com a objectiu principal impulsar activitats productives agropecuàries a la zona a través de la capacitació de dones i joves com a agents de canvi, per aconseguir que les dones puguin ser autònomes i autosuficients. La capacitació es duu a terme a través de la formació en gestió agrícola, tècniques agrícoles així com en temes de gènere. Els resultats són molt positius. Elles decideixen com portar les seves terres, què fan amb els excedents i, el que també és molt important, quins són els seus drets.
I com ha afectat o està afectant la covid-19 en l’execució del projecte?
Les conseqüències de la pandèmia al país han estat molt dramàtiques, ja que hi ha hagut un tancament de fronteres que els va aïllar totalment i no es permetia ni vendre ni comprar productes a l’exterior. A més, Gàmbia és un país on molta població viu gràcies a les remeses que els envien els familiars que es troben a Europa, i això també es va aturar a causa del bloqueig. El país ha patit també una greu inflació que ha fet augmentar dràsticament el preu dels productes.
D’altra banda, es va crear un acord entre Gàmbia i el Senegal, i ara els senegalesos també poden pescar en territori gambià, cosa que ha fet disminuir el nivell de pesca del país. El peix ara és molt escàs i n’ha augmentat molt el preu.
Com a conseqüència, la suma de tots aquests factors ha fet que les famílies que ja patien una greu situació estiguin pitjor, i també ha fet que bona part de la producció agrícola s’hagi convertit en agricultura d’autoconsum (tot i que amb la millora de les tècniques ha fet augmentar-ne la quantitat i la varietat per tenir una dieta més completa). Sense oblidar el fet que la inseguretat alimentària, que generen situacions com la que es viu a Gàmbia, és una de les causes amb creixent importància de les migracions.
En la teva estada a la UPF, ets molt activa en temes de solidaritat i compromís social. Ens en fas una mica de resum?
La primera experiència que vaig tenir a la UPF no està directament lligada a l’àmbit de la solidaritat, però sí amb temes com els drets humans, els refugiats, etc., a través de l’Associació per les Nacions Unides, de la qual vaig arribar a ser la presidenta. Participava en simulacions de comissions en què es parlava d’aquests temes, i m’agradava molt.
Així, a més d’organitzar xerrades també anàvem a escoles i, per exemple, fèiem un cicle de xerrades sobre els migrants climàtics. D’aquesta manera, sense perdre la perspectiva de les Nacions Unides, treballàvem temes vinculats al compromís social, els quals considero que són importants també per a les relacions internacionals i la cooperació.
Paral·lelament, també estava vinculada a les lligues de debat que es fan a la UPF, i quan em van proposar participar en el programa de la Lliga de Debat a la presó de dones (amb la col·laboració d’UPF Igualtat) no m’ho vaig pensar dues vegades. Ens van fer formació sobre gènere, però especialment enfocada a empoderar les dones preses des del punt de vista comunicatiu, no només per participar a la Lliga de Debat; sinó també per al seu dia a dia i per a quan surtin de la presó (per exemple, per fer una entrevista de feina). Els fèiem tallers amb l'objectiu que, a través de l'oratòria, elles s'empoderessin i valoressin les seves capacitats. Amb els tallers prenien consciència que elles també es poden comunicar, que elles poden ser escoltades i que tenen coses a dir. I que com a dones tenen els mateixos recursos que els homes i que els saben utilitzar en els diferents àmbits de la seva vida.
Per últim, el projecte Horitzons el vaig conèixer a través de la Lliga de Debat. En aquell moment, els faltaven voluntaris i, tot i que era una temàtica diferent (mentoria). m’hi vaig apuntar. En el meu cas, vam anar a l’Institut Verdaguer i els donàvem consells sobre com comunicar-se i com era la universitat.
Què és el que et motiva a fer totes aquestes accions? I com ho compagines amb els teus estudis (sabent que has fet un grau, un màster i que ara estàs cursant un nou grau)?
De les diferents experiències que he viscut, especialment del programa de la Lliga de Debat a Brians 1, crec que és el fet que no només és el que tu els aportes sinó també el que elles o el projecte t’aporta a tu. A Nutrició sense Fronteres ens agrada dir que no és cooperació al desenvolupament, sinó codesenvolupament: ells i elles reben i tu, també.
Quan vaig començar ciències polítiques tenia més temps, i va ser quan vaig entrar a l’Associació per les Nacions Unides. A segon, vaig començar el grau en Dret (estudis simultanis) i, tot i que hi dedicava moltes hores, perquè també va ser l’any del programa a Brians i altres temes, que anava a dormir tard alguns dies i tenia poc temps lliure, no m’importava ni m’adonava. Al cap i a la fi, el que tenen en comú totes aquestes activitats és que m'omplen i m'agrada el que faig.
Com que sóc una persona activa, m’organitzava molt bé i no tenia la sensació d’estar sobrepassada ni que fos una obligació. Al contrari: em sentia feliç.
Quin creus que ha de ser el paper de les universitats en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació?
Crec que el fet de donar recursos a estudiants que ja hi estan implicats (com fa la convocatòria d’ajuts) està molt bé, ja que en l’àmbit de la cooperació costa molt trobar recursos econòmics.
D’altra banda, tots els professionals o estudiants molt formats no veuen, en general, l’àmbit de la cooperació com un àmbit per desenvolupar-s’hi professionalment. Sembla que tenir “èxit” laboral suposa treballar en una gran empresa o multinacional i no hi ha la consciència que treballar en aquest sector també és una bona sortida. Personalment, crec que és molt necessari que hi hagi persones ben formades dins aquest àmbit, amb una visió global. I la Universitat ha d’ajudar a crear aquesta consciència entre els seus alumnes perquè és una cosa molt útil i molt necessària per a la nostra societat, i és un àmbit en el qual tens moltes i diferents opcions.
Per últim, és molt important que les universitats ajudin a visibilitzar les entitats i els projectes que es fan, ja que a vegades passa que molt bons projectes queden en res o no es coneixen. I és una llàstima, perquè no tenen la incidència real que podrien tenir. A més, ajudarien a prendre consciència per no generar aquestes actituds horribles que es donen envers els migrants. Ajudaria a tenir una societat més tolerant i que coneix realment la realitat i les problemàtiques que es troben alguns col·lectius, com per exemple, els immigrants.
Finalment, les universitats, com a actors rellevants de la nostra societat, haurien de tenir la funció de tenir incidència política, d’influir i marcar la direcció que han de prendre les decisions polítiques que d’adopten en matèria de cooperació.