Les universitats han pres consciència del seu impacte en el medi i de la necessitat de reduir-ne la petjada ecològica, i estan incorporant la sostenibilitat en la seva activitat per mitigar-ne els efectes negatius, mitjançant eines de planificació i de gestió, com l’elaboració i la implantació d’un pla d’acció ambiental o pla de sostenibilitat.

Així, les universitats poden contribuir-hi, orientant les activitats educatives i de recerca vers un desenvolupament social i econòmic que no contribueixi al deteriorament ambiental ni a l’esgotament dels recursos naturals.

La sostenibilitat, i el desenvolupament sostenible, per definició inclou sempre obligatòriament tres àmbits:  econòmic, social i ambiental. Així, el desenvolupament sostenible requereix un desenvolupament, viable i durador, tant econòmic com social mentre es protegeix el medi ambient. El vessant ambiental fa referència als recursos de la Terra i a la qualitat de vida pel que fa a la higiene, l'alimentació, la salut, l'habitatge, la contaminació, etc. El vessant social fa referència als recursos humans, tant des del punt de vista individual (ergonòmic, psicològic, ètic, etc.) com de comunitat (drets humans, valors socials, interacció a la societat, comunicació, decòrum, etc.).