Quan les temperatures són anormalment altes, durant una onada de calor per exemple, l'excés de calor pot ser un perill per a la salut pel fet de produir-se, mitjançant una major sudoració, una pèrdua de líquids i de sals minerals necessaris per a l'organisme. Si aquestes sals i líquids no es reposen es pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació, rampes  musculars en les extremitats i l'abdomen, esgotament per calor o, si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga, un cop de calor.

Això pot passar perquè l'ésser humà és un organisme homeoterm; això implica que les reaccions metabòliques i els teixits profunds dels cos requereixen una temperatura constant (37 ± 0,6ºC, que se situa de mitjana entre 36,5ºC i 37,1ºC) per desenvolupar-se, i per això, el mateix organisme disposa de mecanismes molt potents d'autoregulació de la temperatura interna. Quan la temperatura corporal es desvia, positivament o negativament, més d'1ºC en valor absolut, hi ha risc per a la salut.

La temperatura interna només pot ser mantinguda si hi ha un equilibri entre la calor produïda constantment per l'organisme i la cedida o dissipada a l'ambient. Per això, és necessari que el cos estigui produint calor contínuament, que funcionin uns mecanismes que facilitin l'entrada de calor als òrgans en cas que perdin temperatura, o d'evacuació de calor si la guanyen, i mecanismes d'evacuació cap a l'exterior de la calor excedent.

El conjunt d'aquests mecanismes de termoregulació està governat per l'hipotàlem. El seu funcionament és similar al d'un termòstat. Rep informació tèrmica des d'una extensa xarxa de termoreceptors que es troben distribuïts per la pell (detectors de fred) i en les vísceres abdominals i la medul·la espinal (detectors de calor). En funció de la informació que rep, fred o calor, activa una sèrie de mecanismes fisiològics tendents a guanyar o a perdre calor, respectivament, i mantenir el punt d'equilibri tèrmic de la temperatura interna corporal en condicions normals.

Quan les temperatures són altes, el mecanisme més important és l'evaporació de la suor, ja que la suor, per evaporar-se, pren de la pell amb la qual està en contacte la calor necessària per al pas de l'estat líquid a vapor. L'eliminació de la calor es produeix només quan la suor s'evapora. Si la humitat atmosfèrica és superior al 60% i la temperatura ambiental està per sobre de 32ºC, la suor no  s'evapora i, per consegüent, la calor no es dissipa, per molt que suem, i l'únic que aconseguim és perdre líquids i sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres), tal com s'ha avançat.

La quantitat de suor que es pot evaporar depèn fonamentalment dels corrents d'aire i de la humitat. Com més elevada sigui la humitat a l'ambient de treball, més difícil és evaporar la suor. Per contra, com més elevada sigui la velocitat de l'aire, més elevada serà la quantitat de suor que s'evapora. Així doncs, si bé la sudoració és un mecanisme fisiològic de defensa davant la calor, la seva eficàcia es veu mediatitzada o condicionada per les condicions ambientals. Si aquestes són desfavorables, la capacitat protectora de la sudoració pot quedar invalidada.

Quan això passa, es pot produir la disminució de la capacitat de concentració i del rendiment, apatia, mal de cap i l'increment del nombre d'errors. En condicions extremes, els efectes patològics més freqüents produïts per la calor poden ser les rampes musculars en cames, abdomen o braços, sobretot si se sua molt durant una activitat física intensa, i l'esgotament per calor, quan l'exposició a la calor dura diversos dies. Juntament amb aquests efectes també es manifesten els deguts a la descompensació dels electròlits en els fluids corporals i la restauració de sals i la deshidratació associats a la pèrdua de líquids fisiològics que implica la sudoració excessiva: feblesa, fatiga, marejos, nàusees, desmais, entre d'altres.

En ambdós casos, s'ha de parar l'activitat i descansar en un lloc fresc, beure sucs lleugers i begudes esportives diluïdes en aigua i consultar al metge si les rampes musculars o la simptomatologia indicada duren més d'una hora.

Però, sens dubte, l'efecte més greu de l'exposició a situacions de calor intens és el cop de calor, que consisteix en un col·lapse dels mecanismes de termoregulació de l'organisme. Es tracta d'un quadre greu que es desenvolupa quan una persona produeix una quantitat de calor que no és eliminable pel sistema de refrigeració de l'organisme bé perquè la producció de calor corporal sigui excessiva, bé perquè la temperatura ambient sigui molt elevada o bé perquè els mecanismes d'eliminació   de calor no funcionin correctament. Les conseqüències poden anar des del simple desmai fins a deixar seqüeles irreversibles i fins i tot provocar la mort. En aquest cas, els símptomes que ens poden ajudar a alertar que algú està patint un cop de calor són: una temperatura molt alta; pell vermellosa, calenta i seca; pols ràpid; mal de cap intens; nàusees; set intensa; convulsions; confusió, somnolència o pèrdua de coneixement. Davant aquests símptomes, traslladeu la persona a un indret més fresc i fosc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. I aviseu urgentment als serveis sanitaris (112).

Sempre es tracta d'efectes aguts, és a dir, que es produeixen com a conseqüència immediata de l'exposició, pràcticament sense temps de latència, i l'organisme recupera el seu estat normal quan cessa l'exposició, amb l'excepció evident dels danys irreversibles que s'hagin pogut produir durant aquesta.

 

Font:  material docent de l'assignatura Salut Laboral 2 del grau en Relacions Laborals de la UPF, Canal Salut i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat.