El model d'universitat saludable de la UPF s’emmarca dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, i incorpora les recomanacions d’iniciatives nacionals (Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo [INSST][1]) i internacionals (Organització Mundial de la Salut [OMS], Xarxa Iberoamericana d’Universitats Promotores de Salut [RIUPS],[2] Xarxa Europea de Promoció de la Salut en el Lloc de Treball [ENWHP], Xarxa d’Universitats Saludables del Regne Unit[3] i la University of British Columbia [Carta d’Okanagan][4]) i en la proposta d’actuació de les xarxes i grups de treball als quals la Universitat està adherida.

En conseqüència, fonamentat en principis ètics, en el compromís de la direcció i en la participació de les persones, la UPF adopta per a tota la comunitat universitària —i l’adapta— la definició del 2010 d’entorn de treball saludable proposada per l’OMS, entenent-lo d’acord amb les dimensions següents:

1. La salut i la seguretat relacionades amb l’entorn físic de treball o estudi. Laboralment, fa referència als factors de risc considerats per a la prevenció de riscos laborals.
    
2. La salut, la seguretat i el benestar relacionats amb l’entorn psicosocial de treball, incloent-hi entre d’altres els valors i la cultura organitzativa, l’organització de la feina, la conciliació, el clima laboral o el treball en equip.
    
3. Els recursos personals de salut a la Universitat, incloent-hi la informació, els serveis i les oportunitats que la Universitat proporciona a la comunitat universitària per promoure la seva salut, donant suport a l’adopció i el manteniment d’estils de vida saludables i coneixent periòdicament el seu estat de salut física i mental.
    
4. Les maneres de participar en la societat per millorar la salut de la comunitat universitària, de les seves famílies i d’altres membres de la comunitat, és a dir, com s’hi involucra amb activitats, coneixements o altres recursos que pot proporcionar a la societat per millorar les condicions mediambientals i socioeconòmiques i per fomentar el benestar de l’entorn local, o fins i tot global.
    

Figura. Model d’entorn laboral saludable. Organització Mundial de la Salut, 2010.

El compromís de la direcció comprèn els aspectes següents:

• Tenir cura de la salut i el benestar de les persones de manera responsable, protegint i promovent els ambients de treball i d'estudi saludables.
   
• Desenvolupar un procés de millora contínua com a universitat saludable, promovent la participació activa de tots els membres de la comunitat universitària.
   
• Promoure la salut en l’àmbit laboral i estudiantil, així com fora de la Universitat, en funció de les característiques epidemiològiques del nostre col·lectiu comunitari.
   
• Promoure la consulta i la participació activa en les accions de promoció de la salut dels col·lectius que integren la comunitat universitària.
   
• Garantir el manteniment d’aquesta política en el màxim nivell de coneixement, comprensió, desenvolupament i actualització per a tota la comunitat universitària.
   
• Revisar aquesta política periòdicament per assegurar que sigui adient per a la Universitat en tot moment.

En general, les organitzacions poden afrontar el repte de promoure la salut dels empleats des de diferents perspectives:

• La de recursos humans, o “de benestar”, orientada als empleats, amb l’objectiu de millorar els indicadors de productivitat, rotació i absentisme.
   
• La de prevenció de riscos laborals, o “de seguretat”, orientada als empleats posant l’èmfasi en les mesures de seguretat i d’higiene en l’entorn laboral i la prevenció de malalties derivades de la vida sedentària (pròpia de gran part dels llocs de treball), així com els temes relacionats amb l’estrès.
   
• La de responsabilitat social, o “de salut”, orientada a la comunitat, amb l’objectiu de prevenir i de millorar els indicadors de salut general.
   

Figura. Perspectives del projecte “UPF Saludable”.

La nostra Universitat ho vol fer des de les tres perspectives, integrant actuacions de conciliació entre vida laboral i familiar, de prevenció dels danys a la salut i de promoció d’hàbits de vida saludables.

A més, segons la proposta de l’Organització Panamericana de Salut i l’OMS per a les universitats saludables, perquè una universitat ho sigui ha de:

• Desenvolupar accions permanents destinades a promoure la salut integral de la comunitat universitària, actuant sobre l’entorn social i físic així com en l’adopció d’estils de vida saludables.
   
• Incorporar estratègicament la promoció de la salut en les funcions de docència, d’investigació i d’extensió universitària.

D’acord amb això, algunes de les característiques que orientaran i que definiran la UPF com a universitat saludable són les següents:

1. Proveir ambients i entorns saludables, accessibles i sostenibles.
    
2. Facilitar un ambient psicosocial harmònic i estimulant, sense agressions ni violència, afavorint la convivència pacífica i promovent habilitats per a la convivència, així com espais i oportunitats per al diàleg.
    
3. Basar la seva organització i funcionament en les relacions respectuoses entre tots els estaments que la componen.
    
4. Implantar les actuacions en matèria de promoció de la salut d’acord amb el procés de planificació - programació - avaluació-correcció.
    
5. Potenciar i facilitar la participació i la implicació de tots els individus, grups i associacions de la comunitat universitària.
   
   En treballar la promoció de la salut, parlar de participació i de models participatius implica assumir que persones i comunitats tenen el dret d’autogestionar-se, i ser conscients que, perquè això succeeixi, s’ha d’enfortir la capacitat de ser part activa en els processos que tenen com a finalitat recuperar o mantenir la salut.
    
6. Integrar-se en el teixit social al qual pertany, així com coordinar-se i relacionar-se amb les diverses organitzacions que el conformen.
    
7. Investigar permanentment els problemes relacionats amb els entorns de salut de tota la comunitat universitària.

-------------------------

[1]  Aquest ens públic avalua les polítiques i les accions de promoció de la salut a la feina que es duen a terme en una organització en relació amb el model de l’OMS a partir dels indicadors següents: 

• El concepte de promoció de la salut, és a dir, si l’actuació en si es basa en un concepte de salut biopsicosocial.
• El lideratge, és a dir: el suport de la direcció, l’assignació de recursos adequats (humans i materials) i l’existència d’una política o declaració de promoció de la salut a l’organització.
• La participació de tots els actors implicats en les diferents fases, des del disseny fins a l'avaluació.
• La comunicació contínua i bidireccional entre els diferents agents implicats.
• La justificació de la bona pràctica a partir del coneixement del context de l'organització i de la priorització d’objectius a partir d’una avaluació de necessitats.
• Multicomponent, fent referència a una aproximació global, multinivell i positiva de la salut; i té en compte els quatre ambients de l’OMS. El programa s’integra també en altres programes interns (PRL, RSC, RH, etc.).
• La planificació dels objectius, la metodologia i les eines s’han previst en un procés continuat d’avaluació i de millora.
• La col·laboració: defininit clarament les persones i els col·laboradors interns i externs. 

[2]  Segons aquesta Xarxa, el concepte d’universitats promotores de salut "fa referència a les entitats d'educació superior que fomenten una cultura organitzacional orientada pels valors i els principis associats al moviment global de la promoció de la salut, i es constata a través d'una política institucional per a la millora contínua i sostinguda de les accions de promoció de la salut".

[3] La UK Healthy Universities Network forma part d'un moviment global que demana a les institucions d'educació superior que incorporin la salut i la sostenibilitat en la seva missió, visió i plans estratègics i que liderin i impulsin el canvi en la societat mitjançant el disseny, la implantació i la transferència d'enfocaments innovadors. Segons aquesta xarxa, una universitat saludable adopta una comprensió integral de la salut, pren un enfocament universitari complet i aspira a crear un entorn d'aprenentatge i una cultura organitzativa que millori la salut, el benestar i la sostenibilitat de la seva comunitat i permeti a les persones assolir el seu potencial.

[4] La Carta  proporciona a les institucions un llenguatge, uns principis i un marc comú per convertir-se en "campus promotor de salut i benestar" i esbossa dues crides a l'acció: incorporar la salut a tots els aspectes de la cultura del campus, a través de l'administració, les operacions i els mandats acadèmics; i aconseguir l'acció i la col·laboració per promocionar la salut localment i mundial.