El concepte de salut ha adquirit diferents connotacions des que, el 1947, l'Organització Mundial de la Salut el va definir com "l'estat de benestar complet en els aspectes físics, mentals i socials de l'ésser humà i no només l'absència de malalties i patiments".

El sentit actual de la concepció de salut i de malaltia ha implicat una atenció als factors psicosocials que afecten els sistemes corporals, la qual cosa altera la vulnerabilitat de l'individu davant els processos patològics. A més, aquest gir ha originat que es presti gran atenció al concepte d'estil de vida i, específicament, als hàbits relacionats amb la salut, com a principals determinants de la qualitat del benestar psicològic i físic.

En aquest nou concepte de salut, es destaca que no només són els comportaments que les persones tenen els promotors de la malaltia, sinó que, a més, posa l'accent en l'ambient. No obstant això, sota aquest enfocament, l'individu assoleix un rol especial en convertir-se en agent responsable de la seva pròpia salut.

La bona salut és un dels recursos per al progrés personal, econòmic i social d'un país, pel fet que contribueix de manera important a millorar la qualitat de vida a les comunitats. Les persones saludables i millor preparades són indispensables per al desenvolupament individual i col·lectiu.

En aquesta línia, la proposta d'universitat saludable té com a base un concepte de salut integral, el qual és producte de les relacions harmòniques internes i externes que cada persona aconsegueix mantenir amb ell mateix, amb els altres i amb el medi ambient.

El fonament per implementar una universitat saludable està inclòs dins de les polítiques de salut pública de tots els països, sota la rúbrica de la promoció de la salut. Aquest concepte implica desenvolupar intervencions que ajudin les persones a posar en pràctica conductes saludables i a modificar conductes inadequades.

Les universitats tenen una força potencial per influir positivament en la vida i la salut dels seus membres. Constitueixen l’entorn en què les persones que hi treballen o estudien passen, en la majoria de casos, una tercera part del dia cinc dies a la setmana; i poden incidir en la formació dels seus estils de vida, portant-les a ser persones autònomes, reflexives, crítiques, amb responsabilitat davant de si mateixes i davant dels altres. A més, els universitaris lideren innovacions i tenen un paper modèlic en la societat. Així mateix, les activitats principals de la universitat són la docència i la investigació, el que permet la incorporació del concepte de salut com una responsabilitat personal i social.

Per això, independentment de l’obligació legal de garantir el dret a la vida i a la integritat física, és important per a la UPF desenvolupar polítiques destinades a prevenir els danys a la salut, que proporcionin els mitjans necessaris per millorar l’estat físic i psíquic i el benestar.

El Pla Estratègic de la Universitat Pompeu Fabra 2016-2025 va identificar els elements clau de transformació de la Universitat als quals es vol donar una consideració especial amb vista al seu desenvolupament en els pròxims anys. Sota la idea de la transversalitat, un d’aquests eixos és “Esdevenir una universitat socialment responsable i sostenible”, apostant per un model integral i transformador de la responsabilitat social que incorpori tots els àmbits estratègics de la Universitat i que aspiri a l’excel·lència.

Sota el seu paraigua, la Universitat s’ha compromès a promoure i a garantir col·lectivament les múltiples dimensions de la responsabilitat universitària, entre aquestes la prevenció dels danys i la promoció de la salut, com a components essencials d’una universitat amb un esperit responsable.

Entre les previsions del Pla destaca, per la seva rellevància als efectes d’aquest àmbit, l’estratègia “Consolidar una comunitat plural i connectada” de l’àmbit estratègic “Comunitat”, en relació amb la creació d’espais de treball flexibles, saludables i polivalents que contribueixin a la prevenció dels riscos laborals i l’oferta de més activitats que fomentin els hàbits de vida saludables i que desenvolupin el benestar de les persones.

El Pla d’Actuacions 2018-2020, que desenvolupa aquestes estratègies, ha previst l’actuació “Foment d’entorns de treball segurs i saludables” i, en execució d'aquesta, s’ha proposat oferir serveis i activitats als campus dirigides a promocionar la salut de la comunitat universitària.

Davant aquest marc, és necessari establir el model d’universitat saludable que la UPF vol adoptar. Així, el projecte “UPF Saludable”, d’Universitat Saludable de la UPF, té com a finalitat proposar una estratègia institucional orientada pels valors i principis associats al moviment global de promoció de la salut, que contribueixi a impulsar una cultura de salut i benestar, la millora dels hàbits de vida de la comunitat universitària i a fomentar un entorn universitari més saludable per a la totalitat del Grup UPF.

Els objectius específics són:

1. Establir els elements bàsics del sistema de gestió adoptat per la Universitat.
2. Definir la política de promoció de la salut, els objectius i les fites que pretén assolir la UPF, així com els recursos humans, tècnics i econòmics dels quals s’ha de disposar per fer-ho.
3. Identificar les característiques generals de la Universitat que tinguin rellevància com a entorn promotor de salut.
4. Proposar els eixos i les línies estratègics pels quals s’ha de regir la UPF, en relació amb la promoció de la salut.

El 9 de novembre del 2019 el Consell de Govern de la Universitat va adoptar l'acord d'aprovar el model estratègic d'universitat saludable "UPF Saludable", amb els continguts que constitueixen aquesta pàgina web.