La preocupació per la salut sempre ha estat una constant en la història de la humanitat i és fàcil identificar esdeveniments i documents que s’han de considerar l'avantsala del que actualment podem denominar com el moviment de les universitats saludables. Entre aquests, en destaquen dos: la Declaració d'Alma-Ata, Salut per a Tots, i la Carta d'Ottawa per a la Promoció de la Salut.

La primera va ser elaborada durant la Conferència Internacional d'Atenció Primària de la Salut que es va celebrar el setembre de 1978 a la ciutat d'Alma-Ata (Kazakhstan), en què es va declarar la salut com un dret humà i com l'objectiu que s'havia d'assolir l'any 2000.

La segona va ser producte de la Primera Conferència Internacional sobre Promoció de la Salut celebrada a Ottawa (Canadà), el 21 de novembre de 1986. En aquest document s'ofereix una nova concepció de la salut pública en el món i s'estableixen els objectius de la salut per a tots.

Arran d'aquestes i altres iniciatives es comença a treballar sota un enfocament d’"entorns saludables", la qual cosa implica preocupar-se per tot l'ambient que conforma una comunitat determinada i no per l'individu aïllat únicament. Aquest enfocament tracta la salut com un producte d'interdependència entre individus i el seu ambient social.

L'Oficina Regional de l'Organització Mundial de la Salut lidera a Europa, a partir de la dècada de 1980, iniciatives sota aquest enfocament, i les aplica en ciutats i autoritats locals, escoles, universitats, organitzacions professionals, hospitals i altres escenaris. El propòsit ha estat impulsar la promoció de la salut a través de l'estratègia d'intervenció en poblacions amb èmfasi en el comportament dels individus i les comunitats en risc.

Per fer-ho a la Universitat, és recomanable disposar d’un sistema de gestió, és a dir, del mitjà que aplica la política de promoció de la salut, per tal de facilitar el desenvolupament i la implantació de les activitats i garantir-ne el seguiment de la seva eficàcia i la revisió.

La implementació d’un sistema d’aquestes característiques és una decisió estratègica i operacional per a qualsevol organització. L’èxit d’aquest sistema de gestió depèn del lideratge, el compromís i la participació de tots els membres de la comunitat universitària.

Els elements bàsics que defineixen el sistema adoptat per la UPF són:

Figura. Elements bàsics del sistema de gestió del model estratègic d'Universitat Saludable de la UPF.

1. L’establiment d’una política de promoció de la salut, constituïda per les directrius i els objectius generals de la UPF relatius a la promoció de la salut tal com expressa formalment el rector o rectora.
    
2. La diagnosi de la situació de partida i l’anàlisi de les necessitats de serveis i activitats que s'han d'oferir.
    
3. L’establiment dels eixos i les línies estratègiques, a partir de la diagnosi anterior, a les quals el sistema ha de donar resposta i a partir de les quals s’establirà la planificació d’activitats de desenvolupament de les línies estratègiques. És a dir, la concreció de les campanyes i dels serveis necessaris per millorar la salut i el benestar de les persones i planificar les actuacions que s'han de fer a curt i a llarg termini.
    
4. L’establiment d’un sistema documental constituït pels documents específics que plasmin els eixos, les línies i les activitats que les desenvolupen, amb la finalitat de facilitar la implantació i el desenvolupament gradual del conjunt d’activitats planificades i la seva coordinació, considerant les relacions entre les diferents unitats administratives i acadèmiques i col·lectius que concorren als diferents espais de la Universitat. Els documents bàsics del sistema seran:
    
   • Un pla estratègic, a quatre anys, fet a mida amb línies estratègiques que s’ajustin als principals indicadors de salut de la comunitat universitària de la UPF.
      
   • Un pla d’acció per complir els objectius fixats per la Universitat en la seva política de promoció de la salut, identificant les línies d’acció prioritàries i de més impacte que puguin ser impulsades.
      
5. L’adopció d’un model de governança, amb els recursos humans i els materials necessaris, inclosos els financers, per poder desenvolupar la política de promoció de la salut i perdurar als canvis d’equips de govern de la Universitat, fent correctament les seves funcions i les corresponents activitats que sorgiran de la planificació.
    
6. L’establiment de mecanismes de control del sistema, com ara la certificació o acreditació del model per una entitat autoritzada, i de mecanismes de seguiment dels objectius saludables, com ara el quadre de comandament operatiu, completen el cicle de millora contínua del sistema d’universitat saludable.

Amb aquests elements actius serà més fàcil implantar el projecte i fer-ne el seguiment, mesurar-ne els resultats i avaluar l’impacte de les accions planificades i la millora contínua d'aquestes.