Salut, salut mental, salut psicològica i salut emocional

La salut mental és part integral de la salut, tal com reflecteix la definició de salut que figura a la Constitució de l'Organització Mundial de la Salut (OMS, 2013): "La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions o malalties". Dins d'aquesta definició, és possible observar que la noció de "el saludable" es troba concebuda més enllà del marc biològic; tenint en compte, a més, l'aspecte psicològic i contextual dels individus.

L'OMS també ofereix una definició de salut mental i l'entén com un ”estat de benestar en el qual cada individu desenvolupa el seu potencial, pot afrontar les tensions de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera, i pot aportar alguna cosa a la seva comunitat”.

La salut mental es refereix a la forma en què dirigim la nostra vida diària i la forma en què ens relacionem amb els altres en diferents ambients.  Així, doncs és part fonamental de la salut que sustenta les nostres capacitats individuals i col·lectives per prendre decisions, establir relacions i donar forma al món en què vivim.

La salut mental és un element essencial per al desenvolupament personal, comunitari i socioeconòmic i és més que la mera absència de trastorns mentals. Es dóna en un procés complex, que cada persona experimenta d'una manera diferent, amb diversos graus de dificultat i angoixa i resultats socials i clínics que poden ser molt diferents.

En l'actualitat, la conceptualització de la salut mental és àmpliament coneguda i acceptada, tant dins de l' àmbit clínic, com fora d' aquest.  El desenvolupament formal de la psicologia experimental i clínica ha transformat i diversificat el concepte, donant lloc a termes com el de salut psicològica o salut emocional que, juntament amb el de salut mental, són utilitzats de manera indiscriminada. No obstant això, en analitzar el seu ús i desenvolupament al detall, és possible trobar alguns aspectes que els distingeixen entre si.

La salut psicològica es refereix a l'adaptació del comportament individual a un conjunt universal de models conductuals i de pensament, per la qual cosa se la relaciona amb els sentiments de llibertat i benestar, mentre que la salut emocional -que sol oposar-se a la noció d'angoixa -distress- o  malestar emocional- es refereix específicament a les capacitats d'una persona per afrontar sense patologitzar una situació o experiència desagradable, estressant o complicada de caràcter psicològic, social, "espiritual" o físic, així com els recursos per fer-hi front.

La salut emocional consisteix tant a ser conscient de les emocions com en ser capaç de gestionar-les i expressar-les de forma adequada a l'edat.  Fa especial èmfasi en el maneig responsable dels sentiments, pensaments i comportaments; reconeixent-los, donant-los un nom, acceptant-los, integrant-los i donant-los un ús positiu. Per això, sol lligar-se també amb nocions diverses com la "intel·ligència emocional".

L'estat de salut mental pot afectar moltes àrees diferents de la vida, des de la capacitat per gestionar l'estrès fins al bé que es mantén les relacions amb els altres. Hi ha una àmplia gamma de símptomes associats als problemes de salut mental, com canvis greus en l'estat d'ànim, sensació de falta d'energia, menjar massa o massa poc, insomni, son excessiu i augment del consum de drogues i alcohol.

Així, tot i que la salut mental i l'emocional són similars en alguns aspectes, és important recordar que aquests termes són, en última instància, molt diferents. La salut mental es refereix a la capacitat de comprendre i processar el que un experimenta i a la capacitat de raonar acuradament les decisions i mantenir una atenció constant i concentrada.  En canvi, la salut emocional es refereix a la capacitat de comprendre, gestionar activament i expressar les emocions derivades de l'après i experimentat.

Comptar amb una bona salut mental ens condueix a:

• Ser més productius en la vida en general.
• Fixar-se objectius i assolir el seu potencial.
• Mantenir relacions sanes.
• Ser un membre actiu de la comunitat i la societat.
• Enfrontar-se als reptes inevitables que planteja la vida.
• Adaptar-se als canvis.
• Tenir èxit en les tasques.

Una salut emocional òptima ens permet:

• Tenir un món “interior” funcional.
• Gestionar las emocions.
• Expressar las emocions.
• Gaudir d' una sensació general de benestar.
• Apreciar conceptes abstractes com l'art, la bellesa, l'alegria i l'amor.

Per això, es poden experimentar problemes de salut mental mentre es manté una bona salut emocional, i viceversa. Per exemple, mentre es lluita contra un problema de salut mental, com tenir poca energia per a les tasques diàries, es pot continuar mostrant salut emocional trobant formes eficaces de gestionar aquesta falta d'energia.

Relació entre salut mental i benestar emocional

La definició de salut mental sembla incloure tres tipus diferents de benestar:

• El benestar psicològic, entès com el desenvolupament de les capacitats i el creixement personal, on l'individu mostra indicadors de funcionament positiu. És a dir, se centra en l'autorealització i neix de preservar la nostra salut tant mental com emocional.

• El benestar social, referit a la qualitat de vida en una societat que fa que l'existència posseeixi tots aquells elements que donen lloc a la satisfacció humana.

• El benestar emocional, enfocat, sobretot, en la gestió responsable de sentiments i emocions tant positives com negatives, el seu domini i la capacitat individual per canalitzar-los i donar-los un ús positiu a nivell tant individual com col·lectiu. És a dir, se centra en l'autoestima, la confiança en un mateix i la resiliència. És un concepte ampli, que té a veure amb l'experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat. És fruit de l'equilibri entre els pensaments, sentiments i accions, i de la coherència entre les necessitats i les realitats tant personals com del sistema de persones amb les quals convivim. En qualsevol cas, per contribuir-hi cal posar el focus en els factors següents:

• Autoconeixement: conèixer-se és el primer pas perquè les persones puguin identificar el seu funcionament, les seves limitacions derivades d'aquest, així com les estratègies que les poden ajudar de forma efectiva davant situacions adverses i/o estressants.

• Capacitat d'identificar i expressar els propis sentiments: quan les persones poden identificar el que senten són més capaces d'entendre el que els està passant i així fer front a les dificultats de manera més adaptativa.

• Validació de les emocions: donar-se permís per sentir el malestar derivat de les dificultats pròpies de la vida és l'única manera de poder transitar cap a un altre estat emocional. Quan les persones van a la contra de les emocions que els generen malestar resulta contraproduent, ja que més aviat les faran créixer.

• Regulació emocional: les emocions són necessàries i adaptatives, però a vegades la intensitat amb la qual les persones les senten pot fer-les reaccionar de manera impulsiva o bloquejar-les. Saber regular les emocions permet tenir pensaments i actuacions més constructives.

• Autoestima: una bona autoestima ajuda les persones a relacionar-se de manera més adequada amb elles mateixes i els altres.

• Capacitat de comunicar-se de manera assertiva: comunicar-se de manera respectuosa i amb capacitat de posar límits en la relació amb els altres és necessari per conservar l'autoestima pròpia i prevenir conflictes interpersonals.

• Reajustament d'expectatives: tenir metes realistes i anar reajustant les expectatives en funció de les coses que ens passen i del context és fonamental per evitar sentiments de frustració i de bloqueig.

• Disposar de xarxa social: les persones són éssers socials que necessiten estar en relació amb altres persones. L'aïllament o la solitud no volguda genera malestar emocional, i per això és tan important tenir una xarxa social que les contingui i acompanyi en el camí.

• Autocura: tenir un estil de vida saludable ajuda a fer que les persones se sentin bé físicament, i també contribueix a la regulació de les seves emocions.

• Solidaritat: diversos estudis afirmen que les conductes solidàries contribueixen a augmentar la salut física i mental de les persones que les realitzen.

• Demanar ajuda: quan el malestar emocional d'una persona és molt intens i durador, cal que es plantegi la possibilitat de demanar ajuda, entenent que suposa un acte de fortalesa i intel·ligència fer ús dels recursos que es tenen a l'abast per fer front a les dificultats més grans, aquelles que limiten el seu funcionament quotidià.

L'OMS considera que la bona salut mental es relaciona estretament amb el benestar emocional i psicològic i, encara més, que les nostres emocions i la manera en què les gestionem influeixen en la nostra salut general.

Malestar emocional

El malestar emocional es defineix com una experiència emocional multifactorial de naturalesa psicològica (cognitiva, conductual, emocional), social i espiritual que pot interferir en la capacitat d'afrontar adequadament diferents àrees de la vida.

En principi, aquesta experiència subjectiva de sofriment o preocupació no arriba a la "intensitat" necessària per a complir criteris diagnòstics de malaltia mental, el que no implica que la persona no s'ho estigui passant malament.

Els malestars més habituals són: la insatisfacció, la sensació de manca de llibertat, la por a no rebre ajuda i a la falta de recursos, el decaïment, la desesperança, la falta de motivació, la culpabilitat, el desànim, l’angoixa, el sentiment de solitud, la sensació d’abandonament, la tristesa vinculada a les pèrdues viscudes, els malestars vinculats a situacions potencialment traumàtiques, la sensació de sobrecàrrega, o la por.

Accions de benestar emocional en el marc de la promoció de la salut

Les accions de benestar emocional són aquelles intervencions de promoció de la salut sobre les capacitats individuals i col·lectives, que permeten a les persones trobar estratègies d'afrontament davant les dificultats alhora que contribueixen a gaudir de sentiments d'optimisme, confiança, compromís, felicitat i autosatisfacció; tenir capacitat d'adaptació i d'afrontar adversitats, i mantenir allunyats factors de risc relacionats amb els problemes de salut mental.

Amb aquestes accions es pretén evitar que les reaccions naturals a situacions adverses derivin en malestar i simptomatologia clínica o l'agreugin en el cas que ja existeixin. I també ajuden a reduir l'estigma.

La prevenció i la promoció de la salut en aquest àmbit és clau per evitar avançar en el contínuum cap a manifestacions més intenses, que poden acabar sent símptomes relacionats amb diferents patiments psicològics i, en els casos més extrems, en trastorns de salut mental (o agreujament dels ja existents).

Tal com succeeix amb altres aspectes de la salut, com la cardiovascular o la respiratòria, la persona pot influir de manera positiva en la seva salut mental i en el seu benestar emocional i actuar per millorar-los tant com sigui possible.

És important tenir clar que no existeix una recepta única, ja que cada persona té unes predisposicions particulars i també una situació personal i unes condicions de vida determinades. Tanmateix, hi ha un nombre d'accions que són aplicables a la majoria de les persones de totes les edats, i s'engloben en el que s'anomenen hàbits saludables per a la salut mental i el benestar emocional:

• Seguir una dieta saludable: mantenir una bona alimentació és fonamental perquè el nostre sistema nerviós funcioni de manera adequada i ens permeti gaudir d'una bona salut mental.

• Mantenir-se físicament actiu: l'activitat física regular s'associa a un major benestar psicològic i s'ha vist que pot tenir efectes positius en la disminució del risc de patir una depressió.

• Procurar-se un descans suficient: intenteu conèixer la vostra capacitat de resistència i els signes propis de cansament, per tal d'incorporar un temps per al descans o fins i tot plantejar-vos alguns canvis en els hàbits o horaris.

• Beure menys alcohol i vigilar el consum de drogues: el consum excessiu d'alcohol i altres drogues té importants efectes en el benestar emocional i incrementa el risc de patir un trastorn mental.

• Aprendre coses noves: participar en activitats d'aprenentatge s'associa a nombrosos efectes positius, incloent la millora del benestar psicològic i l'autoconfiança.

• Cuidar les relacions personals: tenir una xarxa social de suport és un factor de protecció davant d'alguns problemes de salut mental.

• Aplicar tècniques per combatre l'angoixa i a reduir l'estrès, especialment les referents a la relaxació i al pensament positiu.

Aquestes accions inclouen doncs aspectes com l'estil de vida, les relacions personals o les activitats que es fan.

Compilació d'en Sergi Jarque i Salas, impulsor del Projecte UPF Saludable en el període 2012-2023.

Referències:

• Prevenció i promoció de la salut mental. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT): https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/drogues_i_salut_mental/Prevencio-i-promociosalut-mental/

• Salut mental. Canal Salut: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/salut-mental/

• Accions de benestar i cura emocional per a la ciutadania. Taula de salut mental de Barcelona, Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/accions_de_benestar_i_cura_emocional_per_a_la_ciutadania.pdf

• Quina és la diferència entre salut mental i salut emocional? Centre integral de psicologia: https://centrointegraldepsicologia.com/cual-es-la-diferencia-entre-salud-mental-y-salud-emocional/

• Les 3 diferències entre salut mental i salut emocional. azsalud: https://azsalud.com/psicologia/diferencias-salud-mental-salud-emocional

• ¿Salut mental, psicològica, emocional o només salut? Ment i ciència: https://www.menteyciencia.com/salud-mental-psicologica-emocional-o-solo-salud/