Estudis recents indiquen que les persones que en el passat han estat fumadores passives durant la infància tenen més probabilitats de patir mal d'esquena quan siguin adultes. El descobriment seria també extensible als fumadors actius. Això ocorre perquè la inhalació freqüent de fum de tabac, que conté, entre d'altres, monòxid de carboni (CO) –que disminueix el transport d'oxigen a la sang–, pot comportar menys irrigació dels discos intervertebrals i, per tant, convertir-los en més vulnerables a les agressions bioquímiques i mecàniques, fins a ocasionar el mal d'esquena.

Principalment tabac, però no és l'únic. El tabac prové del processament de les fulles de la planta anomenada Nicotiana tabacum, originària d'Amèrica. És una planta que durant molts anys s'ha utilitzat per protegir les collites, ja que els insectes hi queden enganxats.

 

                 

_{Plantacions de Nicotiana tabacum, planta de la qual s'obté el tabac.}

 

El processament  i la barreja de la fulla de la planta amb altres productes és el que la fa més perillosa per a la salut.

Una cigarreta conté més de 4.000 substàncies, totes tòxiques. Aquestes substàncies es troben barrejades a la fulla de tabac i al filtre o es creen amb la combustió. Són substàncies irritants i amb potencial carcinogènic, és a dir, poden lesionar qualsevol dels teixits de l'organisme i provocar i/o afavorir la progressió de tumors.

Alguns dels components del tabac són:

• Quitrà: s'inhala amb la cigarreta encesa. És una substància que taca els dits, les dents i el pulmó del fumador.
• Substàncies iniciadores de tumors: hidrocarburs aromàtics policíclics com el benzopirè, que es troba al quitrà, i les nitrosamines.
• Monòxid de carboni (CO): es forma quan s'encén la cigarreta. Té molts efectes tòxics sobre el cos; el més important és la disminució del transport d'oxigen a la sang.
• Nicotina: la nicotina es troba entre els verins més potents i que actua amb més rapidesa. Durant anys s'ha utilitzat com a insecticida. És la responsable de la majoria dels efectes del tabac sobre l'organisme i la culpable de l'addicció.
• Òxids de nitrogen: es troben al fum. Són responsables del dany directe sobre el teixit pulmonar.
• Metalls: níquel, arsènic, cadmi, crom i plom. Estan associats causalment amb la formació de tumors.

• Compostos radioactius: poloni-210, potassi-40, radi-226, radi-228 i tori-228. Està àmpliament demostrat que les substàncies radioactives causen tumors.

 

_{El tabac té un alt contingut de substàncies irritants i amb potencial carcinogènic.}

La nicotina és el component de la cigarreta que provoca l'addicció i, encara que hi ha diferents maneres de consumir-la, és la inhalació la que té més poder addictiu, ja que d'aquesta manera la nicotina arriba al cervell molt ràpidament –en menys de 7 segons–. Té un efecte relaxant i estimulant; treu la gana; augmenta la freqüència cardíaca; té efectes hormonals, musculars i metabòlics, entre d'altres; i actua sobre receptors que es troben al cervell i, juntament amb els efectes fisiològics que inicia, fa que la persona experimenti una sensació de benestar ràpidament.

La vida mitjana de la nicotina a la sang és de menys de dues hores i a mesura que se'n redueix la concentració apareixen els símptomes que desperten el desig de fumar una altra cigarreta.

Amb el temps, el cos pot crear més receptors de nicotina, i provocar que l'individu en necessiti més quantitat per aconseguir el mateix efecte. Aquest fet es coneix com a habituació i contribueix a l'addicció. Això fa que amb el temps, la majoria de vegades, la persona necessiti fumar més cigarretes i amb més freqüència, i que s'iniciï un cercle viciós que dóna lloc al què es coneix com a dependència.

La dependència és física, conductual, emocional i social:

• La dependència física és la produïda per la nicotina i és la responsable de la síndrome d'abstinència. La síndrome d'abstinència són els símptomes de desig intens de fumar, irritabilitat, dificultat de concentració, mal de cap, augment de la gana, insomni i apatia que el fumador nota quan els nivells de nicotina de la sang disminueixen.
• La dependència conductual és la relació intensa entre fumar i altres activitats de la vida quotidiana que el fumador desenvolupa després d'un temps d'associar la cigarreta a altres conductes com parlar per telèfon o sortir de la feina, però sobretot al fet de prendre un cafè.
• La dependència emocional és la consideració del tabac com un bon aliat per superar moments difícils, millorar l'estat d'ànim i millorar la satisfacció dels bons moments.
• La dependència social és la incitació al consum a partir de la publicitat, la pressió del grup i dels esdeveniments socials, com per exemple els casaments.

Per la dependència i la síndrome d'abstinència. La síndrome d'abstinència al tabac pot donar lloc als símptomes següents: intens desig de fumar, nerviosisme, ansietat, irritabilitat, frustració, enuig, mareig, dificultat de concentració, cansament, inapetència, restrenyiment, insomni, mal de cap, irritació de la gola, augment de la gana, depressió i altres.

No és cert que ens agradi fumar. El tabac és una droga que crea dependència física i psíquica. El que agrada al fumador són els efectes rapidíssims que té la nicotina sobre el cos immediatament després d'encendre la cigarreta. És aquesta recompensa ràpida la que el fumador interpreta com una sensació agradable i l'incita a encendre una nova cigarreta quan els nivells de nicotina de la sang disminueixen.

El desig intens de fumar és un dels motors que porten al fumador a encendre una cigarreta; però cal destacar que aquest desig és passatger, dura aproximadament un minut i no sol donar-se més enllà de les deu setmanes després de deixar de fumar. Un cop passat aquest temps, els símptomes de la falta de nicotina a la sang solen ser molt més lleus.

En som addictes quan tenim la necessitat de prendre la substància, amb més o menys freqüència.

El tabac és una droga que crea dependència física i psíquica.

 

El test de Fagerström serveix per saber el grau d'addicció a la nicotina.

Els danys causats directament pel tabaquisme afecten principalment els fumadors, una quarta part dels quals morirà durant la seva vida activa, i haurà perdut entre vint o vint-i-cinc anys de vida. Però el consum de tabac afecta la societat en conjunt.

Els efectes perjudicials més coneguts del consum de tabac són els de tipus cardiovascular, però no són els únics.

El tabaquisme és la primera causa de mort prematura i evitable als països desenvolupats. Al 2006, el tabac va ser la causa del 6% de les morts entre les dones i del 20% entre els homes. Això vol dir que a Catalunya cada dia moren 23 persones a causa del tabaquisme, gairebé una cada hora.

És la causa:

• Del 35% del total de malalties pulmonars: malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), tos crònica i altres malalties respiratòries.
• Del 26% del total de càncers, en ordre de freqüència: càncer de pulmó (el consum de tabac augmenta dotze vegades el risc de tenir aquest tipus de càncer), de bufeta urinària, de la cavitat oral, d'esòfag, de pàncrees, de laringe, de ronyó, de coll uterí i altres, com el colorectal o el de fetge, i augmenta la taxa de fracàs terapèutic de tots els càncers.
• De l'11% del total d'infarts de miocardi (duplica el risc de patir-ne entre els fumadors) i accidents cardiovasculars cerebrals (ictus).
• De les alteracions de l'adhesivitat de les plaquetes i danya la paret dels vasos sanguinis.
• De la reducció significativa de la capacitat pulmonar i de la resistència a l'exercici, i l'afavoriment de l'aparició d'úlceres gàstriques i duodenals.
• De l'augment dels nivells d'homocisteïna plasmàtica, un factor de risc que també està relacionat amb diversos tipus de demència. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), pot estar darrera de fins al 14% dels casos d'Alzheimer.
• De l'acceleració de l'aparició d'arteriosclerosi, un enduriment dels vasos sanguinis del cor i del cervell que pot privar les neurones de l'oxigen que necessiten; i també pot causar estrès oxidatiu, que condueix a la mort neuronal i que s'associa a una pitjor resposta inflamatòria.
• De la tos típica permanent del fumador crònic i d'un augment de la dificultat per guarir-se'n quan pateix alguna infecció respiratòria (refredat, bronquitis, etc.).
• De la diabetis mellitus, artritis reumatoide i debilitat del sistema immunitari, més risc de tuberculosi i de mort, disfunció erèctil i degeneració macular associada a l'edat.

Per a les dones, el consum de tabac té uns riscos particulars, especialment durant la gestació i l'etapa d'alletament del nadó. En destaquen:

• L'alteració de la menstruació i el risc de produir osteoporosi.
• La reducció de la fecunditat i l'augment del risc d'embaràs extrauterí.
• La triplicació del nombre d'avortaments espontanis durant la gestació.
• La provocació d'alteracions en el pes i la mida del fetus.
• El llavi leporí i paladar fes en nadons de dones que van fumar al començament de l'embaràs.
• L'avançament de l'aparició de la menopausa.
• Afebliment dels ossos i augmenta el risc de fractures després de la menopausa.

Per als fumadors passius, en destaquen:

• En la dona gestant, el tabaquisme involuntari produeix complicacions durant l'embaràs i trastorns en el desenvolupament del fetus i/o del nadó.
• En la infància, es relaciona amb un increment del risc de mort sobtada del lactant, malalties respiratòries agudes, empitjorament de l'asma i malalties agudes cròniques de l'oïda mitjana.
• Les persones adultes sotmeses durant anys al tabac ambiental tenen el doble de possibilitats de patir un càncer de pulmó.
• En els pacients amb problemes respiratoris i cardíacs, pot agreujar el curs de la malaltia i empitjorar el seu pronòstic i tractament.
• El tabaquisme passiu pot augmentar fins a un 78% el risc de demència, especialment quan l'exposició es produeix a casa.

En deixar de fumar, es guanya agilitat i salut, en general. La pell, cansada i envellida pel fum, tornarà a l'equilibri de l'edat que realment té. L'aparell respiratori, el cardiovascular i el sistema nerviós podran tornar a la normalitat i millorar el seu funcionament. Es tindrà menys risc de patir càncer de pulmó, infart de miocardi i bronquitis crònica. Es gaudirà de nou del gust del menjar i del perfum de les flors. Es respectarà el dret dels altres a respirar aire pur i es tindrà la satisfacció d'haver recuperat la direcció de la pròpia vida que fins llavors depenia del tabac.

Anys de vida que es recuperen en deixar el tabac, als:

60 anys: 1 any

50 anys: 4 anys

40 anys: 7 anys

30 anys: té la mateixa expectativa de vida que el no-fumador

Deixar-ho millora:

Als 20 min: tensió arterial i freqüència cardíaca

8 h: nivells de nicotina i de monòxid de carboni (CO)

24 h: gust i olfacte

72 h: irritabilitat bronquial

9 set: tos i respiració

1 any: es redueix a la meitat el risc de tenir un infart de miocardi degut al tabac

10 anys: es redueix a la meitat el risc de neoplàsia de pulmó i d'altres tumors

15 anys: s'iguala el risc de tenir accidents cardiovasculars cerebrals al dels no-fumadors

	Dia	Setmana	Mes	Any
1 paquet/dia	4 €	28 €	120 €	1.460 €
2 paquet/dia	8 €	56 €	240 €	2.920 €

A més de guanyar salut, deixar de fumar representa un estalvi de diners no menyspreable:

 

_{El preu del tabac continua augmentant. Només des del 2010 els impostos sobre el tabac han augmentat un 40%.}

Un punt fonamental per deixar de fumar és la motivació, sigui la que sigui: millorar la salut, complir la llei, fer esport, estalviar, protegir els fumadors passius, estar embarassada, etc. Hi ha molts mètodes per deixar-ho; però, en qualsevol dels casos, el més important és prendre la decisió ferma, estar convençut que és possible deixar de fumar i estar segurs que realment volem deixar aquest hàbit.

Deixar el tabac és una decisió molt important. El primer de tot és ser conscients dels riscos de l'addicció, estar motivats per deixar-ho i planificar la manera com fer-ho.

Un cop estem convençuts que ens volem oblidar del tabac, és el moment de buscar ajuda. Hi ha exfumadors que en un moment concret van decidir que aquella era l'última cigarreta i que no hi han tornat mai més; però deixar el tabac és la millor inversió en salut que farem a la vida i és millor planificar-ho.

Hi ha evidència que l'ajuda personalitzada i presencial per part d'un professional de la salut incrementa les probabilitats d'èxit en el procés de deixar de fumar. Es pot demanar visita al centre de salut, on ens poden assessorar sobre el procés i precriure'ns tractament farmacològic si ho consideren adient (programa "Atenció primària sense fum"). També es pot buscar informació i ajuda a la farmàcia: hi ha una xarxa de farmàcies sense fum, en les quals els professionals farmacèutics també proporcionen assessorament. Finalment, hi ha una sèrie de centres de referència de deshabituació tabàquica, als quals es poden derivar els fumadors que requereixen tractaments especialitzats des d'altres àmbits del sistema sanitari.

Els membres del PAS, PSR i PDI, a més, poden sol·licitar participar en el Programa d'ajut en línia per deixar de fumar "Tu pots" d'MC Mutual, la Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals a la qual la UPF està associada. Els estudiants, en el programa "Passo de fumar" de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

Actualment, podem trobar en línia guies per deixar de fumar, aplicacions mòbils que poden ser útils i tècniques com hipnosi, làser, acupuntura, homeoteràpia, etc. Hi ha persones que han pogut deixar el tabac amb aquestes tècniques, però no hi ha estudis científics que hi donin suport.

L'última novetat són les cigarretes electròniques, que tampoc no són una solució aconsellable. Els experts de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a partir de l'evidència científica existent, assenyalen que les proves de la suposada eficàcia d'aquests productes per ajudar a deixar de fumar són "limitades" i "no permeten extreure'n conclusions". Han constatat que la capacitat d'aquests dispositius per subministrar nicotina a l'usuari és molt variable, des de nivells molt baixos fins a nivells molt similars als de les cigarretes. A més, en determinades marques han trobat compostos carcinògens com el formaldehid.

En qualsevol cas, deixar de fumar és una decisió molt bona, tant per a la persona mateix com per a les que l'envolten. Per deixar de fumar t'ajudarà el fet de :

• Pensar en les raons que un mateix té per deixar l'hàbit, en relació amb la pròpia salut i la dels altres, i les que té per continuar fumant. Convé elaborar una llista amb els motius per deixar de fumar i els motius per continuar-hi. Abans de deixar l'hàbit, es pot anar repassant la llista com a preparació psicològica.
• Analitzar el propi hàbit i conèixer-lo. Cal portar el compte de totes les cigarretes fumades durant el dia, i saber quan, com i per què es fumen.
• Cercar suport i/o companyia. Informar amics, familiars, i companys del compromís de deixar de fumar i obtenir-ne el suport. També es pot trobar algú proper que vulgui deixar de fumar i fer-ho plegats.
• Fixar una data clau, deixar-ho de cop i totalment. Millor si no és una època de tensió. La nit abans de la data assenyalada cal llençar o fumar-se totes les cigarretes que quedin. Cal desfer-se de cendrers, encenedors i tots els estris relacionats amb el tabac.
• El primer dia cal decidir senzillament que aquell dia no es fuma més, i no pensar que no es farà mai més. Els primers dies s'han de prendre amb calma; fer exercici, beure molta aigua i sucs de fruita. Evitar les begudes alcohòliques i d'altres relacionades amb el fet de fumar. S'han d'evitar les situacions en les quals s'acostuma a fumar. Cal no alarmar-se pel canvi d'hàbits; no serà per sempre.
• És possible que els primers dies apareguin símptomes desagradables (desig intens de umar, irritabilitat, ansietat, sensació de gana, alteració del son o trastorns gastrointestinals). Són deguts a la síndrome d'abstinència i són passatgers. Per forta que sigui la dependència, les ganes de fumar no són eternes.
• Les teràpies substitutives de la nicotina poden ajudar a alleujar els símptomes. Es recomana consultar un professional de la salut.
• Alguns fumadors poden engreixar-se una mica, mai més de 2 kg. Si s'evita picar entre hores, no abusar de les llaminadures, fer exercici i optar per una dieta variada, no s'engreixaran.