1r. Aprovació, si escau, de les actes de les sessions de 17 de novembre del 2020 i de 26 d’octubre del 2021.

2n. Informe del rector.

3r. Informe del Síndic de Greuges de la UPF.

4t. Declaració i Mocions.

5è.Torn obert de paraules.

1. Aprovació de les actes de les sessions de 17 de novembre del 2020 i de 26 d’octubre del 2021.
(Data de publicació dels acords: 11 de gener del 2022)

S'aproven les actes de les sessions de 17 de novembre del 2020 i de 26 d’octubre del 2021.

2n.  Informe del rector.
(Data de publicació dels acords: 11 de gener del 2022)

S'aprova l'informe del rector al Claustre, que s'adjunta com a annex  per 69 vots a favor, cap en contra i 4 abstencions.

4. Declaració i Mocions.
(Data de publicació dels acords: 11 de gener del 2022)

4.1.

S’aprova, per 60 vots a favor, cap en contra i 11 abstencions, la declaració següent:

“Davant el procediment sancionador iniciat pel Tribunal de Comptes de l’estat espanyol contra nombrosos antics membres del Govern català, entre ells el professor Andreu Mas-Colell i el professor Albert Carreras de Odriozola, el Claustre Universitari de la Universitat Pompeu Fabra denuncia la injustícia d’aquestes actuacions, se solidaritza amb els afectats i s’adhereix a la declaració de l’Institut d’Estudis Catalans, formulada el 23 de juny de 2021, que s'adjunta a continuació.

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans de 23 de juny del 2021 en relació amb el procediment sancionador iniciat pel Tribunal de Comptes de l’Estat espanyol contra nombrosos antics membres del Govern català

En relació amb el procediment sancionador iniciat pel Tribunal de Comptes de l’Estat espanyol contra diversos antics membres del Govern català, per les seves actuacions en política exterior, mitjançant el qual ha imposat multes de quanties exorbitants que comportaran la confiscació de béns i pensions de les persones afectades, l’Institut d’Estudis Catalans vol fer públiques les consideracions següents:

• El Tribunal Europeu dels Drets Humans i organismes de les Nacions Unides han dictaminat de manera reiterada que la imposició de penes i sancions greus és contrària al lliure exercici dels drets humans, per l’efecte dissuasiu que produeixen en les persones afectades i que es projecta cap a la població en general, amb voluntat de desanimar-la en l’exercici de les llibertats i els drets civils. Sobretot quan, com és el cas, s’aplica a figures públiques rellevants.

• Aquesta actuació del Tribunal de Comptes cal emmarcar-la dins la persecució política que, tal com va dir a l’opinió 6/2019 el Grup de Treball de Detenció Arbitrària del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, s’estava produint a Catalunya en forma d’una acció concertada dels òrgans de poder de l’Estat espanyol contra polítics catalans; aquesta persecució política suposa una vulneració de l’article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que protegeix el dret de les persones a no ser discriminades per raó de llengua, religió, d’opinió política o d’altra mena, o pel seu origen nacional.

• Aquest mateix Grup de Treball, en l’apartat 44 de l’opinió 58 del 2017, va establir: «El Grup de Treball recorda que la celebració i l’expressió d’opinions, incloent-hi aquelles que no estan d’acord amb la política oficial del govern, estan protegides per l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.»

• A les persones afectades per l’expedient sancionador se’ls imputen uns fets que no han comès, i la fonamentació només es basa en opinions polítiques que van manifestar o en l’atribució de suposades intencions no provades, que no hi caben en un procediment d’auditoria, i que, d’altra banda, es poden considerar actes o manifestacions compreses dins del dret de llibertat d’opinió i d’expressió, essencials per al desenvolupament polític i acadèmic, protegits per l’article 19 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.

• La multa que se’ls imposa no ha estat el resultat d’un procés amb totes les garanties, ni tampoc s’ha seguit el procediment habitual establert pel mateix Tribunal de Comptes. A més, per haver-se imposat en iniciar-se el procés, sense que hi hagi hagut un procediment contradictori dels acusats, té el caràcter d’una pena anticipada. Per l’extraordinària quantia de la multa, de diversos milions d’euros, té un caràcter confiscatori injustificable, sense altra finalitat que la de provocar la ruïna personal dels afectats, cosa que suposa també una vulneració clara del dret de tota persona a la dignitat personal i familiar.

• Cal dir, a més, que el Tribunal de Comptes de l’Estat espanyol és un organisme administratiu impròpiament anomenat tribunal, atès que no està format per magistrats, ni forma part del poder judicial; a més, pel procediment de designació dels seus membres té una forta càrrega política, cosa que posa en qüestió la necessària imparcialitat que ha de tenir, tal com s’ha vist palesament en la seva actuació.

 • Considerem que és injustificable, com ho ha expressat en un vot particular un dels membres del Tribunal de Comptes, que aquest hagi assumit unes funcions exorbitants, més enllà de les facultats auditores que li són pròpies i en les quals hauria d’aplicar estrictes criteris d’imparcialitat i objectivitat, i no criteris de discriminació ideològica, tal com s’ha denunciat en el vot particular. Tot això suposa una clara vulneració del dret a la presumpció d’innocència, així com el dret a un judici just menat per un tribunal imparcial, amb la qual cosa es vulnera el que disposa l’article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans.

• Per tot el que s’ha dit, l’Institut d’Estudis Catalans deplora i denuncia la persecució injusta a la qual són sotmeses les persones afectades per aquest procediment sancionador, a les quals volem fer arribar la nostra solidaritat. Dues d’aquestes persones són membres de l’Institut d’Estudis Catalans, el professor Andreu Mas-Colell i el professor Albert Carreras de Odriozola. Ambdós tenen una executòria acadèmica exemplar, reconeguda internacionalment; el professor Mas-Colell, com a conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003), i d’Economia (2010-2016) del Govern català, va donar un impuls fonamental a la recerca científica del país".

4.2.

S’aprova, per 66 vots a favor, 1 en contra i 7 abstencions, la moció següent:

El Claustre de la Universitat Pompeu Fabra expressa la seva preocupació per la situació lingüística de la llengua catalana i insta els òrgans competents a comprometre’s per contribuir activament a revertir la situació per mitjà de les següents mesures:

1. Presentar a la Comissió de Política Lingüística de la universitat, en un termini màxim de 90 dies, un pla d’accions concretes per augmentar el percentatge de docència impartida en català en aquells graus on estigui per sota del 60%, per millorar la seguretat lingüística a la universitat i per fomentar-hi l’ús del català. Un cop aprovat en l’esmentada comissió, aquest pla es presentarà al Consell de Govern, al Consell Social i al Claustre de la universitat. En aquest pla s’hi han de concretar accions com, per exemple, fer un seguiment del PDI que s’ha incorporat a la UPF per tal que acrediti el seu coneixement de català en el termini que estableix la normativa, complir la normativa d’usos lingüístics a la universitat i treballar perquè a mig termini la majoria de les assignatures troncals dels graus no lligades a una llengua per motius intrínsecs a la disciplina incloguin la possibilitat de ser cursades en català.

2. Establir els mecanismes necessaris per fer efectiu un seguiment exhaustiu sobre els requisits lingüístics del PAS i PDI i poder assegurar la competència lingüística en català de la comunitat universitària.

3. Dotar de més recursos els programes de formació en llengua catalana a professorat i alumnes que provinguin de territoris no-catalanoparlants, per facilitar la seva integració lingüística dins la universitat.

4. Elaboració d’un pla de normalització i foment del català entre la comunitat universitària, adaptat a la naturalesa i necessitat de les diferents branques de coneixement de la Universitat.

5. Incentivar l’ús del català en els TFG, TFM i TD a través de la creació de premis als millors treballs de fi de grau, treballs de fi de màster i tesis doctoral en llengua catalana.

 

4.3.

S’aprova, per 61 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions, la moció següent:

“El Claustre de la Universitat Pompeu Fabra insta els òrgans de govern de la universitat a defensar els seus estatuts, especialment els articles 3 i 4g, davant qualsevol ingerència de qualsevol institució, organisme i entitat pública o privada quan escaigui i, ateses les circumstàncies d’extrema persecució de les llibertats en què viu el nostre país, a dur, si cal, aquesta defensa fins als més alts organismes internacionals.

A més, el Claustre de la Universitat Pompeu Fabra insta els òrgans de govern de la universitat a informar els claustrals de qualsevol acció governativa o judicial contra la Universitat Pompeu Fabra relacionada a alguna decisió del seu Claustre.”

 

4.4. 

S’aprova, per 36 vots a favor, 11 en contra i 21 abstencions, la moció següent:

“Es proposa a l’òrgan competent l’aplicació de les mesures oportunes per assegurar el compliment de la Carta de Serveis de Biblioteca i TIC i garantir el dret dels usuaris de trobar un espai amb condicions idònies per al treball intel·lectual amb un horari d'obertura ampli, recuperant els horaris habituals de funcionament fins a la 1h -les 3h en període d’exàmens.”

 

4.5. 

S’aprova, per 55 vots a favor, 1 en contra i 9 abstencions, la moció següent:

“S’insta l’òrgan competent a desenvolupar mesures per fer efectiu el dret dels estudiants que ho requereixin  a “rebre una atenció que faciliti compaginar els estudis amb l’activitat laboral”, tal com estableix l’article 84 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra i que també recull altra legislació universitària. Les mesures han d’estar enfocades a facilitar el seguiment docent per tal de poder afavorir la conciliació entre l’estudi i la vida laboral.”