Maria João Pires, una de les pianistes i intèrprets de música clàssica més destacades de les darreres dècades, amb una carrera artística de prop de setanta anys, serà investida doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra el dimecres, 20 de febrer del 2019, a la tarda, a l’auditori del campus de la Ciutadella.

A proposta de Jaume Casals, rector de la UPF, el Consell de Govern de 14 de desembre del 2018 va aprovar la concessió del doctorat honoris causa a la pianista portuguesa, actualment resident a Bèlgica, "en reconeixement a la seva excel·lència artística i contribució en el món de la música, així com al seu perfil docent i de mentora de joves talents en aquest terreny".

Es tracta de la tercera dona que la Universitat investeix doctora honoris causa, després de Michelle Bachelet i de Dorcas Muthoni.

Es tracta de la segona dona que rebrà, de manera consecutiva, la màxima distinció que concedeix la Universitat, després que el curs 2017-2018 s’atorgués a Dorcas Muthoni, enginyera i emprenedora kenyana; i la tercera de la història de la UPF, ja que el curs 2009-2010 va ser investida doctora honoris causa Michelle Bachelet, expresidenta de la República de Xile.

A banda de la seva investidura a la UPF, Maria João Pires completarà la seva estada a Barcelona amb un concert de piano al Palau de la Música. Tindrà lloc el 22 de febrer, en el marc del cicle Ibercamera, 35 anys després del seu debut a la capital catalana. Oferirà un programa en què unirà una selecció de les Sonates de Mozart i dels Nocturns de Chopin, dos dels músics que han estat més presents en el repertori de la pianista al llarg de la seva trajectòria.

Intèrpret de peces del classicisme i el romanticisme amb una llarga carrera

Maria João Pires (Lisboa, juliol del 1944), provinent d’una família amb molta sensibilitat artística, a l’edat de quatre anys ja va pujar a un escenari per a interpretar el seu primer concert. Va començar els estudis artístics al conservatori de la serva ciutat natal, on va entrar en contacte amb Campos Coelho i Francine Benoît, i els va continuar a Alemanya, primer en la Munich Music Academy, amb Rosl Schmid, i posteriorment, a Hanover, amb Karl Engel.

Des d’aleshores, Maria João Pires ha actuat arreu del món i amb algunes de les orquestres més destacades, com ara la Berliner Philarmoniker, la Boston Symphony Orchestra, la Royal Concertgebouw Orchestra, la London Philarmonic, la Orchestre de Paris o la Wiener Philharmoniker.

El seu repertori, dins el classicisme i el romanticisme, es basa principalment en Mozart, Beethoven, Schubert i Chopin.

Amb un repertori centrat principalment en Mozart, Beethoven, Schubert i Chopin, Pires va estar vinculada primer a la discogràfica Erato, durant quinze anys, i després, des del 1989, amb la Deutsche Grammophon. Va deixar aquest segell, després de prop de vint anys de col·laboració, al considerar que les seves polítiques comercials es basaven en la utilització del físic del artistes i es deixaven de banda les seves qualitats artístiques.

Entre les seves millors interpretacions, dins el classicisme i el romanticisme, trobem les Sonates de Beethoven (recollides al disc Moonlight); l’integral dels Impromptus de Schubert (incloses al disc Le voyage magnifique); els Nocturs de Chopin; els trios i la Fantasia de Mozart; o el Concert per a Piano Op. 54 de Schumann.

Ha rebut diversos guardons, entre els quals destaquen el premi del concurs Bicentenari de Beethoven a Brussel·les (1970), que la va consagrar internacionalment; el premi Pessoa (1989), el Gran Premi Internacional de Disc Fréderic Chopin (1995), el Gran Premi Internacional de Disc de l’Acadèmia Charles Cros (1996 i 1997); el Gran Premi Internacional de Disc Honorífic (1997) o el Premi del Consell Internacional de la Música de la UNESCO (2002).

Impulsora d’un nou mètode pedagògic per ensenyar música als nens i als joves

L’any 1999, Maria João Pires va fundar el Centre de Belgais per a l’Estudi de les Arts, a prop de Castelo Branco, una institució dedicada a l’ensenyament i a la difusió de la música entre els nens i, en general, entre la població rural, a través d’un projecte de formació musical basat en un mètode pedagògic innovador. S’hi feien festes musicals amb concerts a l’aire lliure, oberts a tothom, en els quals participaven Pires i altres artistes vinguts d’arreu.

El projecte de Belgais tenia com a objectiu impugnar el mètode tradicional de transmetre coneixement musical que es practica a la majoria de conservatoris i escoles, per tal d’afavorir l’escolta recíproca entre intèrprets de diverses generacions. És a dir, incentivar els músics joves amb la presència d’altres de més veterans i convidar-los a compartir el mateix escenari. Volia apartar les joves promeses d’una dinàmica centrada en els exàmens i els concursos, que fomenten la competitivitat i la fama.

El seu projecte volia incentivar els músics joves amb la presència d’altres de més veterans i convidar-los a compartir el mateix escenari. 

Pires va trobar molts entrebancs i manca de suport i ajuts per part de l’administració pública portuguesa, així com també critiques d’un sector de la població no va aprovar aquest mètode d’ensenyament. Aquesta manca de suport va provocar que deixés el centre l’any 2006, i que com a mostra de disconformitat, marxés a viure al Brasil.

La seva etapa belga va començar el 2012, com a mestra resident a la Queen Elisabeth Music Chapel (Waterloo), en la qual va fer classes a joves pianistes, fins al 2016. En aquest país, on resideix actualment, va emprendre dos projectes complementaris: “Equinox”, que oferia ajuda a nens desafavorits a través del cant coral, i “Partitura” amb la Chapelle Musicale de Brussel·les, per tal d’impulsar la carrera de joves talents, un programa en què va participar el pianista barceloní Ignasi Cambra.