La Universitat Pompeu Fabra va ser creada amb el repte principal d'oferir una docència de màxima qualitat en un entorn d'universitat de recerca que fos capdavantera en les àrees que s'hi fixava com a pròpies i que respongués a les necessitats socials i educatives del seu entorn. Quan ens apropem als vint-i-cinc anys de la seva creació, tots els indicadors confirmen que aquell desig ha estat assolit.
La formació de qualitat involucra a tots els membres de la comunitat universitària: professors, personal d'administració i serveis i estudiants. L'estreta vinculació entre ells origina que de vegades no s'assumeixi de manera clara i explícita la relació entre els drets d'uns i els deures d'altres, una situació que pot amenaçar la necessària convivència per assolir els objectius de la institució o propiciar que es generin situacions injustes que no han de ser acceptades.
Aquest sentiment reforça l'oportunitat de disposar de la formulació explícita d'uns principis ètics que haurien de ser compartits per tots els membres de la nostra comunitat universitària i no ser oblidats quan la Universitat decideix la relació que vol mantenir amb la societat a la qual serveix.