THE TEMPEST. William Shakespeare
Em sembla que s'emportarà aquesta illa fins a casa seva i la regalarà al seu fill com si fos una poma". (Acte II, escena 1, p. 209)
“I think he will carry this island home in his pocket, and give it his son for an apple.” (Act II, scene 1, p. 73)
La Tempesta és l'última obra de Shakespeare: una tragicomèdia on la rivalitat entre membres d'una mateixa família es resol a base de màgia, d'enganys i de disfresses. Pròsper, rei de Nàpols, traït pel seu germà i exiliat a una illa en companyia de la seva filla Miranda, exerceix tota mena de poders extraordinaris. La Tempesta és un laberint d'aparences, d'arts i de coneixements. Fins i tot la natura desborda els personatges, atrapats i posseïts pels artificis del rei mag. Pròsper és el totpoderós creador d'un món on fins i tot el perdó és possible, i ni la naturalesa maligna d'alguns personatges aconsegueix aturar l'extraordinària força de l'art.
“L'esplendor del passat s’havia obert camí. El món havia renascut. I era, a la vegada, un món nou. Tan meravellós com Miranda exclama a l’escena primera de l’acte cinquè.
O wonder!
How many goodly creatures are there here!
How beauteous mankind is! O brave new world
That has such people in’t!
(…)
Aquells herois havien sabut bastir una nova oportunitat per a la humanitat, i l’obra de William Shakespeare així ho certificava. L’obra catapultava els homes cap a un futur resplendent. Els treballs dels humanistes no havien estat estèrils. Potser, en realitat, totes les penes i els patiments de tothom, les guerres i la miseria, el crepitar de les fogueres inquisitorials, i fins i tot el seu propi exili, tan trist com fantàstic, havien existit per poder arribar a La Tempesta.”
“El despertar del món”, pròleg, pp. 32-33
Arcadi Navarro
Catedràtic de Genètica de la UPF
Professor d’investigació ICREA
La idea de “començar de nou” pot transcendir allà que és purament individual i aplicar-se a la creació de noves societats. Tornant al discurs de Gonçal sobre la possibilitat de crear un regne utòpic a l’illa, vinculat a la possibilitat de “tornar a començar” que ofereix aquest espai, aquest és un tema que també s’ha revelat com a atractiu per a la telerealitat.
“Nàufrags, illes i nous mons”, epíleg, p.308
Mercè Oliva
Professora del Departament de Comunicació de la UPF
Entorn de l’obra, a més, s’han articulat un seguit d’activitats que n'afavoreixen una lectura contemporània: