La Universitat Pompeu Fabra ha enriquit de manera notable el seu valor patrimonial gràcies a la Col·lecció Papirològica Palau-Ribes, un fons de gairebé 3.000 fragments papiracis procedents d’Egipte, representatius d’un extens període cronològic de prop de 25 segles, escrits en un ampli registre de llengües i sistemes d’escriptura i de naturalesa variada.

La col·lecció, d’un gran valor històric i cultural, la va formar el papiròleg, professor i biblista Josep O’Callaghan, membre de la Companyia de Jesús, que la va adquirir a Egipte entre els anys 1964 i 1970. Recentment ha estat cedida per la Companyia de Jesús a la Universitat Pompeu Fabra, a través d’un contracte de comodat, signat l’abril del 2024, d’una durada de vint anys (prorrogable).

Per presentar la Col·lecció Papirològica Palau-Ribes, el 20 de novembre va tenir lloc al campus de la Ciutadella un acte institucional, presidit per Laia de Nadal, rectora de la UPF. Va incloure una benvinguda a càrrec de Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF, que va donar pas a una taula rodona. Hi van participar Alberto Nodar, professor del Departament d’Humanitats de la UPF i conservador de la Col·lecció; Mercedes Palau-Ribes O'Callaghan, historiadora; Núria Ferrer Felis, excap de la Unitat d'Espectroscòpia Molecular de la Universitat de Barcelona, i Gema Revuelta, professora del Departament de Medicina i Ciències de la Vida i directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF, que en va ser la moderadora.

Laia de Nadal: “Aquest acte representa una magnífica notícia per a la preservació i difusió del nostre patrimoni cultural, un pas que reforça el compromís de la nostra universitat amb la cultura i el coneixement”

Prèviament a la taula rodona, els participants a l’acte es van traslladar al Dipòsit de les Aigües per fer una visita a la Col·lecció, de la qual el professor i Alberto Nodar en va explicar les principals característiques i continguts. Un cop finalitzat el debat, els assistents van poder visionar el vídeo “Presentació de la Col·lecció Papirològica Palau-Ribes”. Com a cloenda, Laia de Nadal va pronunciar unes paraules: “Aquest acte representa una magnífica notícia per a la preservació i difusió del nostre patrimoni cultural, un pas que reforça el compromís de la nostra universitat amb la cultura i el coneixement”, va afirmar la rectora.

Així mateix, la rectora de la UPF va destacar la importància que té per a la Universitat la conservació d'aquest fons: “És especialment rellevant que una universitat pública catalana com la nostra obri les seves portes a aquesta col·lecció papirològica única i la posi a disposició de la comunitat científica. D’aquesta manera, la UPF s’alinea amb altres grans institucions universitàries europees, com Oxford, Viena o Berlín, seguint la tradició internacional de conservar, estudiar i difondre fons papirològics de primer ordre.”

L’acte, que va tenir lloc a la Sala Polivalent de l’edifici Mercè Rodoreda, es va tancar amb un concert de música antiga a càrrec del grup Atrivm Mvsicae, format per Gregorio Paniagua i Vanesa Villalba.

Una col·lecció que enriqueix el patrimoni de la UPF amb documents que engloben prop de 25 segles

Per a la vicerectora Raquel Bouso, la Universitat “enriqueix el seu patrimoni arquitectònic i artístic amb un nou valor bibliogràfic i documental, la Col·lecció Papirològica Palau-Ribes, que constitueix un dels llegats més importants d’escriptura de la humanitat.” I afegeix: “Per a la UPF, és un privilegi conservar aquest fons, donar-lo a conèixer a través de la digitalització i posar-lo al servei dels experts per a la recerca i la generació del coneixement.”

Alberto Nodar, que a més de ser el conservador de la Col·lecció és l’investigador principal del projecte de papirologia de la Universitat Pompeu Fabra, comenta algunes de les seves característiques: té un extensió mitjana, es va formar per la compra de documents que van fer els seus creadors o per intermediaris; es va construir cap als anys 60 del segle XX i és molt similar a la que es va crear a l’Abadia de Montserrat cap als anys 50.

“La col·lecció de papirs inclou una mica de tot, seguint l’interès del creador de la col·lecció: textos bíblics que reflecteixen el cristianisme dels primers segles de la nostra era; textos en grec i en copte; també papirs àrabs, textos de l’Egipte faraònic en hieràtic, en jeroglífic o en demòtic, un text molt petit en llatí i textos en hebreu”, explica Alberto Nodar.

I és que l’interès científic d’O’Callaghan per a la documentació papiràcia se centrava sobretot en textos cristians escrits en grec i en copte dels primers segles de l’era cristiana, però com que els papirs s’adquirien en lots, van entrar a formar part de la col·lecció documents que testimonien altres llengües i sistemes d’escriptura, de períodes cronològics molt diversos, del segle X a.C. fins al segle XVI d.C. Així mateix, els papirs ofereixen un ampli espectre pel que fa a la naturalesa dels textos, des de literaris, profans i bíblics, fins a documents de caràcter administratiu, passant per textos màgics i escolars.

L’evangeliari en copte més antic, un rotlle en hieràtic i fragments carbonitzats

Entre l’àmplia varietat de papirs, destaca especialment un evangeliari en copte sahídic del segle V d.C., el més antic que es conserva, que manté la seva enquadernació i que ha transmès els evangelis de Lluc, Marc i Joan. No conté l’evangeli de Sant Mateu, que s’ha identificat en una altra col·lecció. “Es tracta d’un document molt important, perquè és un còdex conservat amb enquadernació i pel seu significat en la història de la bíblia copta”, apunta Alberto Nodar.

Un dels documents més antics que trobem és un rotlle en hieràtic amb un text funerari datat entre els segles X i VIII a.C.

D’altra banda, un dels documents més antics que trobem és un rotlle en hieràtic amb un text funerari datat entre els segles X i VIII a.C. Així mateix, destaquen uns fragments carbonitzats d’un arxiu administratiu del segle III d.C. de l’època romana, que va acabar en diverses col·leccions d’Europa i els EUA,  “amb la peculiaritat i el repte que suposa treballar amb fragments molt més petits i fràgils del que ja són normalment.”

Finalment, Nodar remarca la importància, per a la documentació cristiana d’aquests segles, de tots els documents procedents de comunitats monàstiques que en aquell moment funcionaven com “les cèl·lules de l’administració de la vida d’Egipte, que proporcionaven una visió molt directa i personal de com es vivia en molts àmbits, no només en el vessant espiritual, sinó també econòmic.”

Com a complement de la col·lecció papiràcia, la cessió de la Companyia de Jesús a la UPF inclou també un fons de llibres i altres documents de referència per al seu estudi, format per uns 200 volums, aproximadament. Aquest fons bibliogràfic consisteix en la biblioteca papirològica adquirida per Josep O’Callaghan per portar a terme els seus estudis papirològics, i que la UPF ja ha començat a catalogar.

Una tasca de recerca en papirologia de prop de 20 anys liderada per la UPF

El fons de la Col·lecció Papirològica Palau-Ribes, que es conserva en una sala lateral de l’edifici del Dipòsit de les Aigües de la UPF (seu de la Biblioteca/CRAI de la Ciutadella), recentment declarat Bé Nacional d’Interès Cultural, està inventariat i és accessible en versió digital, gairebé en la seva totalitat, en el portal web de la plataforma DVCTVS, juntament amb la col·lecció papiràcia de l’Abadia de Montserrat i la de la Fundación Pastor a Madrid.

Aquestes tres col·leccions han constituït el nucli documental sobre el qual ha desenvolupat la seva tasca un grup d’investigadors, a través dels respectius projectes de papirologia, coordinats per la UPF, sota el lideratge d’Alberto Nodar. Van iniciar la seva tasca l’any 2006, amb el primer projecte de papirologia a Espanya finançat pel Ministeri de Ciència. Els anys següents han rebut finançament competitiu per part de fonts públiques i privades, que els ha permès avançar en la seva recerca, que va des de l’estudi de la materialitat dels documents a l’edició i interpretació dels textos que contenen.

>Àlbum de fotos de l'acte publicat a Flickr

> Documents de la Col·lecció Papirològica Palau-Ribes