La Càtedra Pompeu Fabra de la UPF ha organitzat, els dies 7 i 8 de novembre del 2024, la seva desena jornada científica, repartida entre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el campus de la Ciutadella de la UPF, amb l’objectiu de difondre i de promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra. Després d’un seguit d’edicions dedicades a aspectes més concrets de la llengua, enguany, i com a mode de revisió d’aquests deu anys, la jornada ha debatut aspectes més generals i de fonament, relacionats amb la política lingüística universitària i l’ecosistema de llengües. La consciència lingüística, el respecte cap a les llengües, els prejudicis lingüístics, com es pot incrementar l’ús de la llengua catalana o si hi ha una cultura lingüística transversal a la comunitat universitària, han estat alguns dels temes que han sortit a la palestra.

La inauguració de la Desena Jornada ha anat a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Joan Santanach, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Eva Pujadas, vicerectora de Compromís Social i Sostenibilitat de la UPF, i Marcel Mauri, comissionat de Política Lingüística de la Universitat. Seguidament, Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra i catedràtica del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, ha fet una presentació del programa, que ha donat pas a la conferència inaugural “La grandesa de les llengües petites: cultura lingüística o resistència lingüística”, a càrrec de Bernat Bardagil, alumni del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades de la UPF i professor de la Universitat de Gant (Bèlgica).

Parlaments d'obertura

Teresa Cabré, en la primera intervenció, ha incidit en la conveniència que la desena edició de la jornada (aque fet li atorga un caràcter molt simbòlic), parli al voltant de “la visibilitat i la jerarquia de cadascuna de les llengües que formen part del paisatge, entre elles el català, i com es veu el món, des d’aquest punt de vista.” Per a la presidenta de l’IEC, parlar de paisatge en llengües és parlar de pluralitat i diversitat: ”Els elements diversitat i variació presideixen qualsevol abordatge d’un tema com el que avui ens ocupa”,  ha assegurat.

Marcel Mauri: “La voluntat de la UPF d’internacionalització no està renyida amb la llengua i la cultura catalanes"

Marcel Mauri ha posat èmfasi en l’evolució que hi ha hagut dins de la UPF en matèria lingüística, des del Programa d’Acció per al Multilingüisme (PAM), creat fa divuit anys, fins a la situació actual, amb molts canvis i nous elements en joc: “La voluntat de la UPF d’internacionalització no està renyida amb la llengua i la cultura catalanes. Volem mirar enllà, però potenciant la cultura i la llengua com a elements fonamentals, des d’allò que som, una llengua mil·lenària que té un rol important a la Universitat.” El comissionat de Política Lingüística ha incidit en els reptes futurs: “No podem abandonar la responsabilitat que té cadascú en l’àmbit acadèmic, tant estudiants, personal docent i investigador com personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis. Hem de fer molta feina encara”. Així mateix, ha assegurat que cal treballar per aconseguir una cultura lingüística transversal dins de la comunitat universitària, que, segons ell, “no hi és prou”.

En la seva intervenció, Joan Santanach ha destacat la iniciativa d’aquesta jornada, que ha definit com una aproximació multidisciplinària i d’agents diversos cap a la llengua catalana: “Cal ajudar el català a ser una llengua completa, que pugui servir arreu i per tot, i contribuir a generar discursos i incentivar actituds favorables envers ella.” Per al secretari general de Política Lingüística, "estem en un procés de canvi social, econòmic i climàtic, una realitat canviant que genera noves necessitats de coneixement". En aquest context, "la universitat ha d’ajudar a interpretar aquests canvis, generar espais segurs per al català, un paisatge on la gent es pugui desenvolupar en aquesta llengua, amb un ecosistema propi.”

La vicerectora Eva Pujadas, seguint amb el paral·lelisme entre llengua i paisatge, ha apuntat que ambdues tenen la capacitat de transformar: “Hem de pensar la llengua catalana en termes de paisatge, de preservació de la biodiversitat, de naturalesa viva i canviant del nostre entorn, com un ecosistema de llengües en constant transformació i evolució.”  Ha definit el català a la UPF com “una llengua viva, present i activa a tots els àmbits de la nostra comunitat acadèmica i social, en un món cada cop més globalitzat i multilingüe.” Després d’afirmar que cal un compromís ferm per defensar i promoure l’ús del català com a part de la nostra identitat i com llengua de treball preferent, de cohesió i inclusió, ha declarat inaugurada la Desena Jornada.

El campus de la Ciutadella ha acollit la segona part de la Jornada

El programa acadèmic s’ha reprès el 8 de novembre, a les 9.30 h, a l’auditori de Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella, amb la píndola especialitzada "La idea de paisatge", a càrrec de Pere Sala, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, que ha ofert les claus i les eines per entendre’l i intervenir-hi.

Seguidament, Montserrat Ribas, professora jubilada de la UPF, experta en llengua i discurs, i des d’una mirada interna, ha pronunciat la conferència "Paisatges lingüístics de l'àmbit acadèmic: adaptació al medi o col·lapse mediambiental?", a la qual ha seguit un debat amb el públic assistent. La darrera part de la jornada ha consistit en la taula rodona "Es pot fer enginyeria, economia o bioquímica..., en català? Se’n fa? Se n’ha de fer?", moderada per Enric Peig, professor de l'Escola d’Enginyeria de la UPF.

Per respondre a aquesta qüestió, han pres part en el debat acadèmics i investigadors de diverses universitats catalanes, d’àmbits tant diversos com l'enginyeria, la traducció, la medicina, la física, el dret i la filologia catalana. Han estat Carmen Pérez i Hafid Laayouni (Universitat Pompeu Fabra); Manel Perucho (Universitat de València), que ha intervingut en línia; Benja Anglès (Universitat Oberta de Catalunya) i Marc Guevara (Universitat Autònoma de Barcelona). La jornada s’ha tancat amb una sessió de cloenda i de balanç.