“L’objectiu de l'exposició no és estètica. Per a mi, la bellesa no és rellevant; el que m'importa realment és que les obres evidenciïn l’absència d'emergència”. Amb aquesta reflexió, Santiago Zabala, professor d’investigació ICREA-UPF de Filosofia del Departament d’Humanitats, defensa la temàtica de La mayor emergencia com una mostra que explora les urgències globals, sovint ignorades fins que esclaten i es converteixen en veritables crisis.

El filòsof, comissari de l’exposició, destaca que “la més gran de les emergències és l’absència d’emergència”, en referència a la seva teoria filosòfica que denuncia la inacció davant problemes evidents com el canvi climàtic o la desigualtat social, els quals són previsibles però no reben una atenció immediata.

L’exhibició, inaugurada el passat 24 d’octubre i que es podrà visitar fins al 12 de gener de 2025 al Círculo de Bellas Artes de Madrid, sorgeix del seu llibre Why Only Art Can Save Us. Aesthetics and the Absence of Emergency (Columbia, 2017), en el qual defensa la capacitat única que té l’art per revelar i fer visible allò que s'intenta amagar.

El procés de creació

Zabala explica que la idea de crear l’exposició va sorgir d’una conversa amb el director del Círculo de Bellas Artes de Madrid, Valerio Rocco Lozano, qui li va suggerir adaptar el seu llibre a un format físic mitjançant l’art. Tot i que Zabala estava indecís, finalment va acceptar el repte. “Mai havia comissariat una exposició abans. La meva tasca com a filòsof es basa en l’escriptura de llibres”, confessa.

Durant els tres anys de preparació, Zabala va contactar amb els artistes per seleccionar les obres que millor expressen la seva teoria sobre l’absència d’emergència. En total, n’hi ha onze. Una d’elles, creada pels artistes finlandesos Timo Aho i Pekka Niittyvirta, projecta sobre una casa una línia de llum que representa el nivell del mar previst per a l'any 2050. Aquesta peça, segons Zabala, exemplifica com l’art pot fer “tangible” una emergència que, tot i ser coneguda per la ciència, sovint és “ignorada”.

En aquest sentit, les inundacions a València de la setmana passada poden servir “com a referent i punt de comparació amb aquesta obra”, afirma el professor. “Ara és una emergència, però fins fa una setmana no ho havia estat perquè ningú va ocupar-se d’aquest problema quan era necessari”, afegeix.

La trajectòria de Santiago Zabala

Santiago Zabala és un filòsof i crític cultural que ha crescut a cavall entre Roma, Viena i Ginebra. Des del 2010 és professor d’investigació ICREA a la UPF del Departament d’Humanitats, on imparteix Filosofia contemporània i supervisa treballs de fi de màster i tesis doctorals. També és director del Centre d'Estudis i Arxiu Gianni Vattimo de la UPF, dedicat a un dels filòsofs contemporanis més destacats, sobre el qual ha editat diversos llibres publicats per la Columbia University Press. A més de la seva tasca acadèmica, escriu sovint articles d’opinió en mitjans internacionals com The New York Times, Al Jazeera i Los Angeles Review of Books.

Entre la seva bibliografia hi destaquen Outspoken: A Manifesto for the 21st Century (coeditat amb Adrian Parr, McGill-Queen's University Press, 2023), Being at Large: Freedom in the Age of Alternative Facts (McGill-Queen's University Press, 2020), Hermeneutic Communism: From Heidegger to Marx (coeditat amb Gianni Vattimo, Columbia University Press, 2011), The Remains of Being: Hermeneutic Ontology After Metaphysics (Columbia University Press, 2009) i The Hermeneutic Nature of Analytic Philosophy: A Study of Ernst Tugendhat (Columbia University Press, 2008).