I sat awhile in perfect silence, rallying my stunned faculties. Immediately it occurred to me that my ears had deceived me, or Bartleby had entirely misunderstood my meaning. I repeated my request in the clearest tone I could assume; but in quite as clear a one came the previous reply, “I would prefer not to.” (p. 36)

Arriba Bartleby a l'oficina i també arriba la fi del món. Amb la frase única, enigmàtica i mítica "Preferiria no fer-ho", Bartleby l'escrivent no assenteix ni nega, i així, exerceix una potència absoluta mitjançant la paraula. La seva fórmula sembrar el pànic, impedeix que es construeix una relació entre la voluntat i el poder.

Desconcertat, perdut en la perplexitat i la desesperança, el narrador utilitza tota mena de mesures per sortir de l'atzucac en què l'ha posat la fórmula de Bartleby. I així fins a una situació límit. La seva imaginació sembla incapaç de remuntar la crisi.

 

Bankleby era un empleado bancario ejemplar. Había llegado a la oficina hacía años y siempre había sido un trabajador eficiente y profesional. Esto le había granjeado la antipatía de su anterior jefe y de algunos de sus compañeros. Por eso nunca ascendió. Pero a Bankleby le daba igual. Siempre fue un espíritu independiente y con compromisos propios que no solía compartir. Hablaba poco, y esto tampoco le ayudaba en un ambiente de constante exaltación y celebraciones por la consecución de los logros comerciales. El nuevo director era un graduado de la mejor universidad de la ciudad. Llevaba poco tiempo en el sector pero tenía buenas credenciales. Los días transcurrían entre la cotidianidad de la alegría contenida y las comprobaciones del Excel. ¿Cuán cerca estamos de cumplir el objetivo? Esta era la pregunta estelar hora tras hora. Día tras día. En fin, todo normal. Hipoteca, hipoteca, hipoteca, hipoteca.

“Bankleby”, pròleg, p. 17.
José García Montalvo
Catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra

 

Bartleby ni afirma ni nega, no diu ni sí ni diu no. Senzillament prefereix no haver ni d’acceptar ni de rebutjar. És cert que sempre prefereix no fer, i mai ofereix una alternativa positiva. Però sempre evita la negació. Es situa en una suspensió tenaçment inactiva entre el sí i el no, entre l’acceptació i el rebuig. Fa esclatar (…) totes les regles gramaticals del tracte humà. Suspèn educadament però obstinadament la disposició “proactiva”, com diriem avui, i possiblement l’empatia (…). En aquest sentit Bartleby és monstruosament inhumà.

“Després de llegar el Bartleby”, epíleg, p. 80.
Jordi Ibáñez Fanés
Professor Titular d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra

 
Aquesta va ser la primera obra que va inaugurar les publicacions de la col·lecció literària, i va ser el fil conductor d'una sèrie d'activitats que van girar entorn la seva temàtica: 
 
 

Bartleby a YouTube