The rooms differ so completely; they are calm or thunderous; open on to the sea, or, on the contrary, give on to a prison yard; are hung with washing; or alive with opals and silks; are hard as horsehair or soft as feathers – one has only to go into any room in any street for the whole of that extremely complex force of femininity to fly in one's face. (p. 118)

De cambres n'hi ha de moltes menes; n'hi ha de calmes i de sorolloses; d'obertes al mar, o bé, al contrari, que donen a un pati de presó; n'hi ha de plenes de roba estesa; o altres d'animades d'òpals i sedes; n'hi ha de dures com el pèl del cavall i de flonges com les plomes: entreu a qualsevol cambra, a qualsevol carrer, i us sobtarà de ple la força extremament complexa de la feminitat. (p. 252)

 
Una cambra pròpia
 

Considerada l'obra fundacional sobre literatura femenina, A Room of One's Own parteix de les conferències que l'autora va donar el 1928 al Newnham College i al Girton College, escoles universitàries per a dones a la Universitat de Cambridge. A cavall entre el diàleg i la meditació personal, Woolf desenvolupa el tema «les dones i la novel·la» enfocant-se en el fet que, perquè elles puguin esdevenir escriptores, és imprescindible l'existència «d'una cambra pròpia amb pany i clau i cinc-centes lliures de renda anual».

En el marc de la Universitat, cal subratllar en clau feminista i de classe la vigència d'aquest clàssic universal. La traducció en català és d'Helena Valentí (1940-1990), també novel·lista i traductora, i el pròleg corre a càrrec de Maria Antònia Oliver-Rotger, professora de Literatura Anglesa del Departament d'Humanitats de la UPF.

 
Sobre l'autora
 

Virginia Woolf (Londres, 1882–Sussex, 1941) és una de les figures cabdals del modernisme anglosaxó i precursora del feminisme. Va fundar, juntament amb el seu marit Leonard Woolf, la reconeguda editorial Hogarth Press, que va consagrar autors com T.S. Eliot i Katherine Mansfield. També va aplegar dins del Grup de Bloomsbury diversos autors de principis del segle xx. De la seva obra, destaquen les novel·les Al far, Les ones, Orlando, Els anys o Entre actes, a més de reculls epistolars o d'assaig.

 

 

 
 
 

«A Room of One's Own és més aviat una exposició del procés d'observar, meditar, fer-se preguntes i trobar respostes que no pas una dissertació sobre fets objectius. El to de la narradora/protagonista és el d'un diàleg –amb nosaltres i amb ella mateixa– en què la fluïdesa de la consciència va alternant episodis autobiogràfics, preguntes, excursos meditatius, moments de revelació o epifanies, i especulacions en forma de ficció, recerca i crítica literària.» (Pròleg, «A l'ombra de la lletra “J”», p. 14)

«Espai físic i metáfora de l'espai mental, aquesta cambra va de la mà dels diners com de la mà hi van també, al seu entendre, l'exercici de la ment i el benestar físic i material. És significatiu que Woolf empri el pronom genèric neutre “one”, que al·ludeix i interpel·la qualsevol persona sigui quin sigui el seu gènere. L'ús de “one” no és casual perquè [...] l'escriptora perseguia l'ideal d'una ment i d'una ànima andrògina que hagués esborrat les marques de gènere. El títol, doncs, apunta a una aspiració humanista, feminista i revolucionaria en la societat del seu moment i, tot i els clars avenços que coneixem i palpem, m'atreveixo a dir que també en la del nostre: el dret de qualsevol persona a desenvolupar la seva creativitat i coneixement des d'un espai de benestar material lliure dels condicionants de gènere.» (Pròleg, «A l'ombra de la lletra “J”», p. 12)

MARIA ANTÒNIA OLIVER-ROTGER

Professora del Departament d'Humanitats de la UPF

 

Una cambra pròpia «no tracta solament de l'estatus de la dona, sinó també de la intel·ligència creativa, de la naturalesa del geni de la fatalitat del feixisme. El llibre és enèrgic, lúcid, convincent, divertit; és, de fet, una obra mestra».

JOHN LEHMAN

Poeta i editor anglès

 

Si vols descobrir més curiositats sobre aquesta reedició, impulsada per la UPF-BSM i la UPF, consulta l’article.