La tercera setmana del mes d’agost es va celebrar a Leipzig el 52è congrés anual de la Societas Linguistica Europaea (SLE). L’Alexandra Navarrete González, membre de l’LSC Lab i del Grup de Lingüística Formal al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, va participar com a ponent en aquest congrés. L’Alexandra està realitzant la seva tesi doctoral sobre estructura informativa en llengua de signes catalana.

Al congrés del SLE s’hi tractaven diferents temes de lingüística general i l’Alexandra va participar en un workshop sobre estructura informativa en llengües orals i llengües de signes (Managing Information Structure in Spoken and Sign Languages). Al finalitzar el congrés es van atorgar tres premis de tres categories diferents: investigadors predoctorals, investigadors postdoctorals i presentacions de pòster. L’Alexandra va guanyar el segon premi de la categoria predoctoral, amb una presentació sobre el contrast en llengua de signes catalana.

L’estudi proposa que en oracions com ara ‘La Giorgia és lingüista i la Raquel és intèrpret’ hi ha contrast entre els referents ‘Giorgia’ i ‘Raquel’, i entre ‘lingüista’ i ‘intèrpret’. En LSC, aquest contrast s’expressa principalment mitjançant moviments del tors i cap d’esquerra a dreta en combinació amb l’ús de localitzacions oposades a l’espai sígnic per localitzar els referents contrastats. A més, a partir de dades empíriques s’observa que en LSC es poden distingir almenys tres tipus de contrast: paral·lel, selectiu i correctiu, que impliquen diferents graus de contrastivitat, essent el contrast paral·lel el menys marcat i el contrast correctiu el més marcat, és a dir el que implica un grau més alt de contrastivitat. Tots els tipus de contrast s’expressen mitjançant la mateixa combinació bàsica de marcadors, però els que impliquen un grau més alt de contrastivitat (selectiu i correctiu) es correlacionen amb marcadors prosòdics addicionals: assentiment repetit amb el cap en el cas del contrast selectiu i un cop brusc de cap en el cas del contrast correctiu. Els resultats obtinguts donen suport a teories que argumenten que el contrast és una categoria independent en el camp de l’estructura informativa que es solapa amb altres nocions com ara el focus i el tòpic.