La UPF és l'única universitat que ofereix una especialització en llengua de signes catalana (LSC) en els seus graus en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades. L'intèrpret de LSC treballa en una feina ètica, que beneficia de forma directa el col·lectiu de persones sordes signants.

En aquest vídeo podeu veure als alumnes, als professors i al personal d'administració i serveis com fan de la LSC una eina d'ús quotidià.

• Benvinguts
• Els orígens
• Inicis del grau i perfil del professorat
• Oferta formativa

Benvinguts

Si tens curiositat o t'interessa la llengua de signes catalana i vols formar-te en aquest àmbit, aquesta és la teva universitat. La UPF t'ofereix un ventall de possibilitats acadèmiques!

Els orígens

La UPF permet triar entre anglès, alemany, francès i, com a novetat,  la llengua de signes catalana (LSC) dins la seva oferta formativa, tant en el Grau en Traducció i Interpretació com en el Grau de Llengües Aplicades. Per accedir a qualsevol dels dos estudis cal cursar dues de les quatre llengües ja esmentades. A més, d'entre els diferents perfils formatius existents, n'hi ha un d'interpretació de la LSC.

La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua que utilitzen les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya com a sistema lingüístic primari. A banda de les persones sordes signants, la LSC també la utilitzen familiars, amics, companys de persones sordes, professors de LSC, lingüistes o alumnes usuaris.

Així com a Catalunya es viu una situació de bilingüisme pel que fa a les llengües orals, amb la llengua de signes no passa el mateix. Les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya utilitzen només la LSC. La LSC disposa, des del juny de 2005, d'una gramàtica bàsica compilada, així com també d'interessants materials lexicogràfics i recerca lingüística, la qual cosa ha de servir de base per a normativitzar-la.

El 23 d'octubre de 2007 es va publicar al BOE la llei 27/2007 en què es reconeixen les llengües de signes a l'Estat Espanyol i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. El 3 de juny de 2010 va ser aprovada la llei de llengua de signes catalana, la qual regula la llengua de signes com a sistema lingüístic propi de les persones signants de Catalunya.

Les llengües de signes i la LSC

La Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF inclou tres perfils de professorat. D'una banda, professors sords experts i amb molts anys d'experiència demostrable en l'àmbit de l'ensenyament de la LSC. D'altra banda, intèrprets professionals amb molts anys de treball tant en l'àmbit de l'educació com de la interpretació professional. I finalment, lingüistes experts en l'estudi de les llengües de signes en general i de la LSC en concret.

El grup de docents duen a terme dues feines. D'una banda, l'ensenyament i docència de la LSC i, de l'altra, feines relacionades amb la recerca. Aquesta última es basa en l'estudi i aprofundiment dels trets característics de la LSC, com ara l'aspecte verbal, els classificadors, l'espai sígnic, el rol. Aquesta segona feina contribueix positivament en ampliar i afavorir una bona docència.

Un dels objectius principals del grup de docents és promocionar i difondre la llengua de signes i així afavorir-ne la visibilitat. Així, la facultat cada any organitza conferències d'experts internacionals en la matèria. Aquestes conferències són també obertes per al públic en general.

Els contactes entre la Facultat de Traducció de la UPF i la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), entitat que representa la comunitat sorda catalana, van iniciar-se l'any 2003. A partir d'aquests primers contactes van establir el Postgrau d'Expert en Interpretació de llengua de signes. D'aquest postgrau se'n van fer dues edicions, la primera l'any 2003 i la segona l'any 2007, i totes dues van tenir resultats molt positius. Les bones relacions entre la Facultat i la FESOCA van culminar amb un conveni, signat l'any 2008, per a la creació del Grau de Traducció i Interpretació.

Per a la bona implementació del Grau, la Facultat de Traducció va comptar des de l'inici amb els contactes i bons consells per part de facultats europees on la llengua de signes també era present en els seus estudis. L'experiència de facultats com ara la Hoggeschool Utrecht d'Holanda i la Universitat d'Hamburg a Alemanya van servir d'inspiració i es van adaptar a la realitat de la LSC.  

Llei 27/2007, del 23 d'octubre

Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana

L'intèrpret de llengua de signes és un professional competent tant en llengua de signes com en llengua oral que s'encarrega d'interpretar els missatges entre una llengua i l'altra, eliminar les barreres de comunicació existents entre els usuaris i facilitar l'accés a la informació en llengua de signes.

La funció principal de l'intèrpret de llengua de signes és igualar la situació de comunicació entre persones sordes usuàries de la llengua de signes i persones competents en aquesta.

Els intèrprets de llengua de signes, a diferència dels intèrprets de llengües orals, interpreten de i cap a la llengua de signes, els seus clients són persones sordes i oients del mateix àmbit geogràfic, i les situacions d'interpretació en les quals desenvolupen la seva feina són tant diverses com les necessitats comunicatives dels seus clients.

Grau en Traducció i Interpretació

• Traducció tant de caràcter general com en àmbits professionals concrets: jurídic, econòmic, científic, humanístic, literari, audiovisual, etc.
• Interpretació de llengua de signes catalana.
• Interpretació en entorns laborals i socials.
• Revisió i correcció de textos en llengua materna i estrangera.
• Docència i recerca en idiomes.
• Localització de programari i d'altres productes informàtics.
• Treball administratiu i documental en entorns multilingües.
• Treball en l'àmbit de la lingüística aplicada, en l'assessoria i la gestió lingüístiques i en la tecnologia aplicada a la llengua en entorns multilingües.

Grau en Llengües Aplicades

• Treball administratiu i documental en entorns multilingües.
• Treball en l'àmbit de la lingüística aplicada, de l'assessoria i la gestió lingüístiques i de la tecnologia aplicada a la llengua en entorns multilingües.
• Ensenyament de llengües.
• Lexicografia i terminografia.
• Edició i correcció de textos i de produccions orals.
• Redacció i correcció de llengües per a fins específics.
• Planificació lingüística.
• Mediació lingüística en entorns socials.
• Gestió i assessoria lingüística (en entorns empresarials, institucionals o d'organitzacions).
• Gestió del multilingüisme en entorns professionals i socials.