Títol: "Traduir: caos i aventura de crear", a càrrec d'Esther Tallada, traductora (Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, 2019) i llicenciada en Traducció i Interpretació per la UPF.

Dia: dimarts 11 d'octubre del 2022

Hora: 13.00

Lloc: Auditori del Campus del Poblenou -  edifici 52. Roc Boronat UPF 

(Si es supera l'aforament màxim de l'auditori, s'habilitaran les aules 52.S27 i 52.S29 per seguir l'acte en streaming)

Resum: Quan es van inaugurar els estudis de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra
encara estampàvem amb impressores de paper continu, no tots teníem ordinador a casa,
fèiem les cerques en obres de referència de paper i tot sovint entregàvem les
traduccions escrites a mà.
Les condicions d’estudi i d’exercici de la professió han canviat radicalment, però l’ofici de
traduir, sobretot literatura, no ha deixat de ser, per a mi, una activitat a mig camí entre l’art i
l’artesania, una activitat gairebé manual, plàstica i rotundament creativa, que tant et pot
escopir momentàniament a l’illa de la Desesperança —com diria en Robinson Crusoe—, a un
estat de frustració i d’impotència, com situar-te en la Glòria així que, eureka!, trobes la solució
d’un problema.
Són memorables els problemes que va tenir el Robinson català per fer-nos entendre les
mesures del seu palau, de la taula que es va fer, del bloc de cera que va embarcar, de les
collites de cada any; les dificultats del seu macip, en Divendres, per aprendre a parlar el català;
l’esforç dels grangers del Mississipí per defensar-se davant d’un jutge que els parla català, i
l’enginy del narrador de William Faulkner per inventar-se paraules en català.
I malgrat tot, en realitat d'aquests personatges no n'hi ha cap que parli català —en realitat,
d’aquests personatges no n’hi ha cap—. En el moment que un lector llegeix la traducció d’una
obra literària, el pacte de ficció que s’estableix i pel qual tots aquests personatges adquireixen
realitat ja no és a dues sinó a tres bandes, ja no només el firmen l’autor i el lector —com passa
en llegir l'original—, sinó també el traductor: creador i autor de ple dret de la versió traduïda.

Esther Tallada Seco és nascuda al Maresme. És llicenciada en Traducció i Interpretació per la UPF,
postgraduada en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals per la UAB i
màster en Formació del Professorat de Secundària, també per la UAB. Fa a la vora de
vint-i-cinc anys que es dedica a la traducció i a la correcció, feines que compagina tot
sovint amb la docència: del 2004 al 2011 va fer de professora de llengua, història i
cultura catalanes a la Universitat de Glasgow, on li van concedir el premi a la Millor
Professora de la Facultat de Lletres, i des de llavors ha exercit a la UPF, a la UIC i a
Secundària.
En la seva faceta editorial, treballa principalment amb literatura, llibres d’art, catàlegs
d’exposicions, volums de recerca històrica i projectes expositius, entre els quals el de la
Casa Verdaguer de la Literatura que el MUHBA té instal·lat a Vil·la Joana. En el camp
literari, ha traduït autors com George Orwell, Sherman Alexie, Angela Readman,
Elizabeth Strout, Marilynne Robinson, William Faulkner i Daniel Defoe. El 2019 va rebre
el premi Crítica Serra d’Or per la traducció al català de Llum d’agost, de Faulkner, i el
2022 ha estat finalista del primer premi de traducció Aurora Bertrana per Les Palmeres
Salvatges, també de Faulkner.
Concep la traducció com una feina a mig camí entre l’art i l’artesania, i quan treballa se
sent com una mena d’escultora amb un tros de fang a les mans que treballa, estira,
deforma, llavora, modela la llengua perquè el lector de la peça traduïda tingui les
mateixes sensacions, les mateixes emocions, que el model suscita en el lector de
l’original.