Vés enrere Helena Badell i Vanessa Palomo obtenen ajuts de la Fundació Mercè Rodoreda

Helena Badell i Vanessa Palomo obtenen ajuts de la Fundació Mercè Rodoreda

Per dur a terme els respectius projectes de recerca en un any. Investigadores del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, van recollir el seu guardó en un acte celebrat el dia de Sant Jordi a l'Institut d'Estudis Catalans.

07.05.2021

Imatge inicial

El dia 23 d’abril de 2021, en el marc dels premis Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es van concedir dos ajuts de la Fundació Mercè Rodoreda a les professores del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF Helena Badell Giralt i Vanessa Palomo Berjaga. La decisió es va prendre en una sessió del 25 de març de 2021, en un Ple de l’IEC, a proposta d’una ponència formada per Joaquim Mallafrè i Gavaldà, Josep Massot i Muntaner i Damià Pons i Pons. Les dues investigadores tenen un termini d’un any per dur a terme els seus respectius projectes.               

Helena Badell Giralt ha presentat el projecte “El llenguatge i l’imaginari religiosos en La plaça del Diamant i en les seves traduccions al castellà, al francès i al grec modern”, l’objectiu del qual és analitzar un aspecte clau de la narrativa de Mercè Rodoreda, el llenguatge i l’imaginari religiosos, i especialment el seu tractament en les traduccions de La plaça del Diamant en tres llengües –castellà, francès i grec modern.

Rodoreda se’n serveix per indagar en la naturalesa humana i en el tipus de relació que s’estableix entre els personatges, però també per denunciar i subvertir la submissió als principis morals i socials establerts

Els diversos usos del llenguatge i de l’imaginari religiosos són un reflex del món simbòlic en què es troben els personatges de la novel·la. Rodoreda se’n serveix de la literatura per indagar en la naturalesa humana i en el tipus de relació que s’estableix entre els personatges, però també per denunciar i subvertir la submissió als principis morals i socials establerts. "És evident, doncs, com els referents religiosos són també elements a considerar a l’hora de traduir l’obra. Les decisions traductores que s’hagin pres influencien en la llengua la percepció de la construcció de l’entramat textual i de la caracterització dels personatges i del món que els envolta", afirma Badell Giralt. El treball pretén, doncs, estudiar aquestes diverses decisions traductores i la seva repercussió en el text.

La recerca de Vanessa Palomo Berjaga i Natxo Sorolla Vidal (professor a la URV i la UOC), que es titula “Les paraules preferents en les obres narratives de Mercè Rodoreda”, té com a objectiu principal aprofundir en el coneixement del lèxic, i de la semàntica, i, per tant, de l’estil, de Mercè Rodoreda en les seves obres narratives.

"Farem servir una tècnica que analitza la freqüència amb què un autor (o llibre, o capítol, o conjunts d’autors) fa servir una paraula, i ho compararem amb la freqüència amb què l’utilitzen altres autors"

Els investigadors intentaran respondre a les preguntes següents: quines són les paraules preferents de Rodoreda? Podem aconseguir-ne una llista completa? Podem agrupar-les per temes? Quina informació ens donen sobre la creativitat de l’autora? El segon objectiu és proposar un mètode per analitzar les paraules preferents que es pugui aplicar a altres escriptors. En aquest punt, els coneixements de Natxo Sorolla són clau perquè es tracta de treballar amb dos corpus i de sistematitzar i avaluar l’anàlisi de dades. "Farem servir una tècnica que analitza la freqüència amb què un autor (o llibre, o capítol, o conjunts d’autors) fa servir una paraula, i ho compararem amb la freqüència amb què l’utilitzen altres autors", afirmen Palomo i Sorolla.

Més informació:

https://premis.iec.cat/documents/PremisSantJordi2021Guardonats.pdf

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació