Vés enrere La col·lecció Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana s'enriqueix amb dos nous volums

La col·lecció Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana s'enriqueix amb dos nous volums

La mort d’Ivan Ílitx, de Tolstoi, i La vida nova, de Dante. Una iniciativa conjunta del grup de recerca TRILCAT del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida i la Fundació Carulla amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya.

30.03.2021

Imatge inicial

Acaben d’aparèixer dos volums nous de la Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana (BHTC): La mort d’Ivan Ílitx, de Tolstoi, i La vida nova, de Dante. La Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana (BHTC) va néixer l’any 2016 com a resultat de la confluència dels projectes Atles -grup TRILCAT del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL) de la UPF i Torsimany (Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida)-, dues plataformes virtuals en construcció dedicades a donar a conèixer la traducció de la literatura universal al català i de la literatura catalana a altres llengües del segle XIX ençà.

La mort d’Ivan Ilitx (1886) és una obra fonamental de Lev Tolstoi (1828-1910) equiparable, malgrat la seva brevetat, a Guerra i pau i Anna Karènina. Amb un estil sobri i precís, Tolstoi hi aconsegueix un relat punyent sobre la malaltia i l’agonia, al mateix temps que proposa una resposta literàriament convincent al sentit de la vida i de la mort, segons l’anomenat tolstoisme, el sistema de pensament creat per l’escriptor rus per respondre a les seves inquietuds existencials. Aquesta edició ofereix l’edició facsímil de la novel·la acompanyada d’una anàlisi detallada de la traducció a càrrec de d’Ivan Garcia.

La Vida Nova (ca. 1292) és considerada, cronològicament, la primera obra de Dante Alighieri (i la segona per importància, després de la Divina Comèdia); el primer prosimetrum (forma literària que combina prosa i vers) de la literatura italiana, amb un equilibri perfecte entre la narració i les composicions poètiques (i els seus comentaris); una extraordinària autobiografia, real i alhora simbolicoal·legòrica; l’exaltació de Beatriu com a personatge salvífic i, al mateix temps, el moment de separació ideològica entre Dante i el seu amic Guido Cavalcanti, l’altre poeta del grup que, més endavant, s'anomenaria estilnovista. Manuel de Montoliu és el primer traductor, en tota la península Ibèrica, que en fa una versió completa, tot respectant la distinció entre poesia i prosa. I ho fa en català, l’any 1903. La segona edició surt l’any 1937, amb una versió esmenada segons les normes fabrianes. Aquí s'ofereix el facsímil del text de 1903 amb la introducció i les notes que Montoliu escrivia mentre maldava per ocupar una posició personal dins del panorama dels estudis dantescos de l’època.

La col·lecció Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana és una iniciativa conjunta de la Càtedra Màrius Torres, el grup TRILCAT, la Fundació Carulla i l’Editorial Barcino, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya. Va ser creada amb la voluntat de reproduir en format facsímil les traduccions històriques de títols de referència de la literatura universal publicades durant la primera meitat del segle XX, acompanyades d’un estudi d’un especialista en la temàtica tractada.

Fins ara, els volums que conformen la col·lecció són Selecta de sonets de Shakespeare. Líriques de ShakespeareAntígona. Electra, Atlàntiques, Antologia de poetes portuguesos L’escola dels marits.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació