Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa (12/2009), la Carta dels Drets Fonamentals de la UE (CDFUE) ha passat a ser un instrument polític a tenir caràcter vinculant. Com ha reconegut expressament el Tribunal de Justícia del a UE (TJ), amb aquest canvi de la seva naturalesa jurídica, s’ha iniciat una fase de consolidació de la Carta; és a dir, un procés de definició per part del TJ de la doctrina o paràmetres de legalitat que regiran en matèria de drets humans a la UE. Aquest procés tindrà profundes repercussions legals. La CDFUE està redefinint: a) La funció del TJ, que s’està comportant com un Tribunal Constitucional; b) els paràmetres de legalitat dels actes comunitaris; c) la relació entre el sistema de protecció de drets de la UE i els sistemes dels Estats membres.

La formulació d’aquesta doctrina per part del TJ es desenvoluparà en dos nivells diferents. D’un costat, en les decisions del TJ resultants dels recursos directes (a través dels quals el TJ controlarà la legalitat dels actes de les institucions i dels Estats membres quan apliquin dret comunitari a la Carta). Per un altre costat, a través de qüestions prejudicials que li siguin plantejades pels Tribunals interns. En aquest sentit, una font de controvèrsies són els casos en què els Tribunals interns han de decidir entre aplicar els drets fonamentals consagrats a la constitució o bé, els derivats de la Carta. El TJ en quatre sentències aprovades entre els anys 2013 i 2014 ha respost superficialment a aqueta qüestió dient que quan un Jutge nacional actuï com a Jutge comunitari (és a dir, dins de l’àmbit competencial de la UE) només haurà d’atendre el sistema comunitari de drets fonamentals. Tot i això, aquesta jurisprudència és molt general i resulta insuficient per a donar resposta a interrogants que actualment afecten a l’aplicació del dret comunitari per part de tribunals interns. A més a més, no queda clar que el sistema de la UE hagi de prevaldre sempre, en particular si els estàndards de protecció són menors que els dels sistemes interns.

Més encara, els problemes d’aplicació de drets comunitaris previsiblement s’incrementaran, per exemple, amb la incorporació de l’àmbit competencial de la UE de l’Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia, ja que té una gran repercussió en els drets fonamentals de la ciutadania. Per tant, el TJ ha d’identificar amb claredat els supòsits d’aplicació del sistema comunitari de protecció o el nacional. No només això, el TJ també ha d’homogeneïtzar els estàndards de protecció.

La consolidació d’una doctrina clara i motivada que doni resposta a aquestes situacions és important per a dotar a la decisió del TJ de la legitimitat suficient i evitar que, en un context de creixent euroescepticisme, pugui ser contestada pels tribunals interns.

L’objectiu del projecte és contribuir a la consolidació de la doctrina del TJ sobre la Carta, a través del debat acadèmic i de l’anàlisi jurídic dels problemes que s’estan generant amb la seva aplicació en els diferents Estats membres, amb especial atenció a la pràctica dels tribunals espanyols. D’aquesta manera, es cerca facilitar l’anomenat diàleg judicial entre els tribunals nacionals i el TJ i l’harmonització i integració jurídica dels diferents ordenaments europeus implicats.