Vés enrere XXII Trobada Estatal de Defensors Universitaris, del 2 al 4 d'octubre del 2019, a la Universitat de Valladolid

XXII Trobada Estatal de Defensors Universitaris, del 2 al 4 d'octubre del 2019, a la Universitat de Valladolid

XXII Trobada Estatal anual de Defensors Universitaris (CEDU) al campus de la Universitat de Valladolid.
05.12.2019

 

XXII TROBADA ESTATAL DE DEFENSORS, SÍNDICS I MEDIADORS (CEDU)

Universitat de Valladolid, del 2 al 4 d’octubre del 2019

El Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Valladolid (UVA) va acollir la XXII Trobada de la Conferència Estatal, que va comptar amb l’assistència de 50 defensors universitaris.

La inauguració de les jornades van anar a càrrec del rector de la Universitat de Valladolid, Antonio Largo Cabrerizo; el procurador del Comú de Castella i Lleó, Tomás Quintana López, i el president de la CEDU i defensor de la Universitat de Granada, Antonio Ángel Ruiz Rodríguez.

Es va comptar igualment amb la participació de ponents externs que van plantejar qüestions generals per ser analitzades posteriorment pels representants de les defensories universitàries, des de la seva experiència. Així, el dimecres 2 d'octubre, Juan Díez Ballesteros (Universitat d'Alcalá de Henares) va parlar sobre “Prudencia debida vs actuaciones intermedias de los Defensores”; el dijous 3, Capitolina Díaz (Universitat de València) va tractar el tema "Género y carrera profesional en la Universidad”, i José Antonio Tardio (Universitat Miguel Hernández d'Elx) va analitzar "La situación actual del reglamento disciplinario: desigualdades de trato entre estudiantes".

Les jornades van culminar amb la celebració de l'Assemblea General de la CEDU, en el transcurs de la qual es van renovar els òrgans de govern de l'associació. Com a resultat de la votació, va ser escollida com a nova presidenta de la CEDU la defensora de la Universitat d'Alacant, la Sra. María Cecilia Gómez Lucas.

Desenvolupament de les ponències que es van portar a terme

PONÈNCIA 1

“PRUDENCIA DEBIDA VS ACTUACIONES INTERMEDIAS DE LOS DEFENSORES” Un problema quotidià a què s'enfronten les defensories en la seva actuació davant de reclamacions a instància de part està relacionat amb la coordinació de les actuacions d'altres òrgans de la universitat competents a resoldre-les.

Tenint com a funció essencial la de vetllar pel respecte dels drets dels membres de la comunitat universitària, els defensors han d’establir la seva funció de garantia, supervisant l'actuació de la universitat i garantint que es respectin els drets dels universitaris i la legalitat, sempre observant l'assignació competencial del dret administratiu. No poden substituir altres òrgans que tinguin legalment atribuïda la competència.

Les normatives i els reglaments que regulen a les universitats les actuacions del defensor universitari estableixen diferents escenaris:

• Rebutjar expressament les sol·licituds sobre les quals no s'hagin esgotat totes les instàncies previstes per la legislació universitària.

• Abstenir-se fins que hi hagi una resolució de l'òrgan administratiu competent o, fins i tot, fins a l'esgotament de la via administrativa.  

• Impedir el pronunciament sobre el fons concret, encara que pugui investigar els problemes plantejats en connexió amb la sol·licitud, o bé tramitar-la com a sol·licitud de mediació davant l'òrgan corresponent.

• Acceptar sol·licituds quan el defensor consideri que poden aportar informació rellevant per a la resolució del procediment o es requereixi la urgència de la resolució.

S’ha d'entendre que, independentment de l'escenari, la intervenció intermèdia del defensor universitari pot estar justificada i fonamentar-se: 1) en la funció de garant intern al qual cap matèria de la universitat li és aliena; 2) en l'atribució competencial del defensor universitari que li possibilita estudiar assumptes i recomanacions de caràcter general, de manera que el defensor pugui superposar la seva actuació a la de la unitat competent, sempre que no pretengui substituir-la; 3) en el caràcter no executiu del defensor i l’antiformalisme, així com en el deure de col·laboració que tenen tots els òrgans interns de la universitat.

De la mateixa manera, s'han de tenir en compte els principis d’un servei efectiu als ciutadans, de l’objectivitat i la transparència de l'actuació administrativa, i de la racionalització i l’agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió, reconeguts en l'article 3 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic, d'aplicació supletòria.

Així, del debat dels defensors universitaris, reunits en la XXII Trobada Estatal, es poden derivar com a conclusions sobre el tema:

• La necessitat per part de les defensories d’assessorar informalment l'interessat sobre els òrgans als quals pot recórrer en la recerca de la resolució de la seva reclamació; interessar-se per l'assumpte, fent un seguiment de les actuacions realitzades davant l'òrgan competent per a la resolució del problema i del procediment seguit.

• La realització d'actuacions intermèdies, estudiant el tema plantejat i intervenint davant l'òrgan que hagi de resoldre’l, juntament amb les conclusions derivades d'aquestes actuacions, perquè es considerin en la resolució. En definitiva, plantejar aquesta actuació intermèdia no com una imprudència, sinó com una anticipació lleial.

• Lògicament, com a última actuació del defensor universitari hi ha l'emissió de la corresponent recomanació, a fi d'evitar que el tipus d'actuacions objecte de la reclamació es repeteixin, mitjançant les corresponents mesures correctores.

PONÈNCIA 2

“GÉNERO Y CARRERA PROFESIONAL EN LA UNIVERSIDAD”

A la universitat continua havent biaixos de gènere, de manera que calen canvis cap a la igualtat. El sostre de vidre, la bretxa salarial, l'assetjament (sexual i per raó de gènere), la violència de gènere i les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar hi continuen presents. També hi persisteixen els continguts androcèntrics de la ciència i de la docència. Per aquesta raó, en el nou programa Horitzó Europa (2021-2017) s'assenyala que cal harmonitzar les mesures d'equilibri entre la vida laboral i personal, la protecció contra l'assetjament sexual i sexista i la integració de l'anàlisi de sexe/gènere en el contingut d'I + I. També es preveu establir disposicions per incentivar les polítiques d'igualtat de gènere en les institucions d'acollida. En particular, les infraestructures de recerca han d'incorporar el gènere en les seves activitats centrals i sistemes de governança. Per la seva banda, la Lliga Europea d'Universitats de Recerca recomana que els equips rectorals reconeguin l'existència generalitzada de biaixos de gènere i que adoptin mesures per posar-hi fre, comptant amb persones expertes en gènere en els llocs de presa de decisions i revisant els pressupostos des de la perspectiva de gènere.

Davant d'aquesta situació, les defensories poden jugar un paper actiu per estimular la investigació i la docència amb perspectiva de gènere, promoure que les activitats col·legiades sostingudes o promocionades per la universitat comptin amb representació de gènere equilibrada, promocionar el compliment dels plans d'igualtat i, en general, promocionar la imatge de la defensoria com amigable i responsable en qüestions d'igualtat.

La XXII Trobada Estatal de Defensories Universitàries (CEDU), després de l'exposició de la ponència i del desenvolupament del corresponent debat, va arribar a les conclusions següents:

• Exhortar que les defensories universitàries es comprometin obertament i decididament amb la defensa de la igualtat en la comunitat universitària i a contribuir a l'impuls i la difusió de les polítiques i dels programes dirigits a tal fi.

• Ressaltar el paper de les defensories universitàries en relació amb el compliment de la normativa en matèria d'igualtat i instar-les a una major implicació en aquest àmbit.

• Apuntar la conveniència que les universitats reforcin amb personal expert les unitats especialitzades en matèria d'igualtat.

• Millorar la coordinació entre les defensories universitàries i les unitats d'igualtat.

• Transmetre a la CRUE i al govern d'Espanya la necessitat d'adoptar una normativa estatal que desenvolupi el nou paràgraf de l'apartat 4 de la disposició addicional tretzena de la Llei 14/2011, de la ciència, la tecnologia i la innovació, pel que fa a la consideració de les circumstàncies d'embaràs i de maternitat, de manera que les dones no resultin penalitzades pel temps de baixa transcorregut en aquestes situacions.

• Fins que no s'aprovi la normativa estatal, proposar que totes les universitats prenguin les mesures oportunes perquè en les certificacions de docència no es produeixin discriminacions per raó de maternitat.

• Transmetre a l'ANECA la conveniència de matisar els criteris utilitzats en les acreditacions en relació amb la valoració de la docència, en la línia assenyalada pel nou paràgraf de l'apartat 4 de la disposició addicional tretzena de la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, de manera que l'actual exigència estricta de docència impartida no condueixi a discriminacions per raó de maternitat.

PONÈNCIA 3

“SITUACIÓN ACTUAL DE LA APLICACIÓN DEL REGLAMENTO DISCIPLINARIO: DESIGUALDAD DE TRATO ENTRE ESTUDIANTES”

Després de gairebé una dècada de la publicació de l'Estatut de l'Estudiant, el 2010, que recull l'obligació de publicar "...un projecte de llei regulador de la potestat disciplinària, en què es contindrà la tipificació d'infraccions, de sancions i de mesures complementàries del règim sancionador per als estudiants universitaris, d'acord amb el principi de proporcionalitat", la situació continua estancada. A dia d'avui, l'única normativa de caràcter nacional que regula el règim sancionador als estudiants continua sent el Reglament de disciplina acadèmica dels centres oficials d'ensenyament superior (8 de setembre de 1954).

No obstant això, davant la percepció de disfuncionalitat de molts dels seus articles, especialment en l'enumeració de les faltes, algunes universitats han optat per desenvolupar les competències establertes en l'article 2, apartat 2 de la LOU, que recull les competències de les universitats per "establir les seves pròpies normes d'organització i de funcionament, així com de les altres normes de règim intern", el que s'ha traduït, en el cas de les universitats privades i d'algunes públiques, en la publicació de reglaments propis que recullen normes de comportament i, fins i tot, un règim de sancions propi.

Aquesta situació ha generat un clar perill de desigualtat de tracte donat que, davant la mateixa falta, la resposta sancionadora de les universitats és molt diversa, en funció que apliqui estrictament el Reglament de 1954, la seva pròpia normativa sancionadora o, com passa en una gran majoria dels casos d'universitats públiques, s'eviti en la mesura del possible l'aplicació del règim sancionador vigent i es busquin altres alternatives com la regulació específica d'alguns dels casos més conflictius (còpia en exàmens, plagi...).

Davant d'aquesta situació i després del debat dels defensors universitaris reunits en aquesta trobada, es poden derivar les conclusions següents sobre aquest tema:

• A dia d'avui, l'única solució definitiva al problema plantejat continua sent l'elaboració i la publicació d'un nou reglament d'àmbit nacional que garanteixi la igualtat de tracte en el conjunt de les universitats.

• A falta d'aquest, la millor opció és que les mateixes universitats, fent ús del que estableix la LOU, elaborin els seus propis reglaments, prèvia articulació en els seus estatuts; una solució que molt poques universitats públiques han aplicat. Les universitats privades han elaborat, majoritàriament, reglaments propis que incorporen normes de conducta i un règim sancionador específic.

• Les comunitats autònomes tenen capacitat per regular aquesta qüestió, però amb la limitació general de mantenir una situació que no introdueixi una marcada desigualtat entre elles. Sembla que només Galícia ha establert una normativa pròpia.

• Els principals dubtes al voltant de l'aplicació del Reglament de 1954 es deriven de la necessitat d'interpretar les faltes i la seva inadequació a moltes de les qüestions que actualment es plantegen en la vida universitària, la qual cosa exigeix ​​una adaptació que retreu moltes universitats d’aplicar-lo.

• La CEDU continua insistint en la necessitat d’establir un nou reglament nacional, instant les autoritats pertinents a la seva immediata elaboració i publicació definitiva.

Relleu en la Presidència i la Comissió Executiva de la CEDU

Durant la celebració de la XII Assemblea General Ordinària de la CEDU, que ha transcorregut a la Universitat de Valladolid, han tingut lloc les eleccions per renovar la Presidència de l'associació i de la Comissió Executiva. Les persones elegides han estat les següents:

Presidenta de la CEDU:

• Sra. María Cecilia Gómez Lucas, Universitat d'Alacant

Membres de la Comissió Executiva de la CEDU:

• Sra. Milagros Alario Trigueros, Universitat de Valladolid

• Sr. Miguel Alcaraz García, Universitat de Santiago de Compostel·la

• Sr. Fernando Álvarez-Ossorio, Universitat de Sevilla

• Sra. María Teresa Escudo García-Villarco, Universitat de La Rioja

• Sr. Agustí Cerrillo-i-Martínez, Universitat Oberta de Catalunya

• Sra. Rosario García, Universitat de Cadis

• Sra. Carmen García Olaverri, Universitat Pública de Navarra

• Sra. Maria Antònia Manassero Mas, Universitat de les Illes Balears

• Sra. María del Carmen Mingorance Gosálvez, Universitat de Còrdova

• Sr. Ángel Rodríguez Sevillano, Universitat Politècnica de Madrid

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact