Estudiants d'humanitats visiten el PRBB: Un pont entre les "dues cultures"?

Com a part del projecte docent per l'assignatura "Història de la Ciència i Cultura Científica" (obligatòria a 4rt Humanitats i 2on Periodisme) em vaig proposar donar a conèixer a l'alumnat no només l'estudi de la ciència en els seus aspectes històrics, filosòfics i sociològics, sinó també donar un tast de la 'ciència en acció'. Per aquesta raó, vaig organitzar una sèrie de visites a llocs claus de la història i present del saber a la ciutat, i materials de suport per acompanyar-les, amb el suport de l'AGAUR. La meva intenció ha estat passar un pont entre les "dues cultures" identificades per C. P. Snow, i que sembla encara estructuren la nostra forma de pensar sobre el coneixement. La nostra darrera visita va ser al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Les reaccions de l'alumnat al PRBB van ser d'estranyesa inicial: "Però això és la UPF?", preguntava, incrèdula, una estudiant mirant al seu voltant. Els va colpir descobrir a l'interior de l'edifici del PRBB un espai arquitectònic que conforma un ambient de treball extremadament agradable, i més encara que les nostres guies fessin referència a la bellesa de l'edifici i l'entorn com a part d'un actiu per al treball intel·lectual. Tampoc no s'esperaven que existissin codis de bones pràctiques, ni un comitè d'integritat, ni que la terme recerca puntera tingues tan gran cost econòmic, ni que es celebrin constantment seminaris i xerrades per facilitar la cros fertilització intel·lectual, ni moltes altres coses. El vídeo de presentació del PRBB i una passejada per passadissos i laboratoris els mostrà una població generalment jove, multi ètnica i amb gran mobilitat geogràfica; gent propera, amb sentit de l'humor, que feia festes, ballava i es divertia, com ells. Els va sobtar el fet que una doctora en biologia cridés a un tècnic informàtic per arreglar un petit problema tècnic a la presentació visual, i més encara assabentar-se que, de fet, la majoria dels aparells del Parc estan a càrrec de tècnics especialitzats i no dels científics. L'"altra" cultura no és ni homogènia, ni tan diferent.

Els va cridar molt l'atenció a les persones treballadores, que es fa palesa no només en la cura del seu entorn estètic, sinó també en les mesures pràctiques de seguretat, com ara l'evacuació per incendis, o en la resposta àgil a les necessitats que sorgeixen. Aquest darrer fet el varen poder  observar en un exemple: la col·locació d'una pissarra ad-hoc en una terrassa on els investigadors celebraven reunions per gaudir de l'aire lliure i que inicialment no s'havia previst per aquest ús. Una cultura que escolta i ofereix resolucions pràctiques i senzilles? Els va també agradar moltíssim el sentit de comunitat fomentat per el disseny de l'edifici i per les activitats lúdiques, com ara torneigs o ioga, que s'hi organitzen per facilitar les coneixences entre equips i l'intercanvi informal d'idees. Una pregunta va quedar a l'aire: podíem imaginar activitats similars a la Facultat d'Humanitats per a fomentar la interdisciplinarietat i la transversalitat?

Mai no s'havien adonat abans que la revista del PRBB, El·lipsi, es troba a la seva disposició als seus propis campus. Crec que ara sí ho faran. Hem creuat el pont. En fem més?

 

Patrícia Soley-Beltran