L'exposició forma part de l'Any Palau Ferré, la commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya per homenatjar el centenari del naixement de Palau Ferré (1921-2000) i és una mostra dels cartells més icònics que el pintor cubista va idear per a diverses entitats i ONG. 

La dels setanta i la dels vuitanta van ser dues dècades transcendents plenes de canvis socials, econòmics i polítics que van dotar a escriptors, músics i fotògrafs d’una rellevància social culminant. En aquell context, també els artistes tindrien un paper destacat més enllà de l’àmbit cultural.

Tots els canvis que anirien produint-se al llarg del tardofranquisme, la transició i els primers anys de la nova etapa autonòmica, podem seguir-los a través de les importants capçaleres de premsa de l’època. Així, avui, l’hemeroteca ens ofereix una visió cabdal per entendre els compassos d’aquells anys.

Aquest compromís dels artistes amb la societat i el seguiment que els diaris feien dels esdeveniments artístics, podem trobar-los sintetitzats en la figura del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement.

L’artista, després d’haver-se format a la Barcelona dels anys quaranta i d’haver donat a conèixer les seves pintures cubistes en exposicions a la Sala Gaspar i als prestigiosos Salons d’Octubre, el 1957 va fer el pas a París, on va connectar amb els corrents internacionals de l’art. Contraposada a la grisa Espanya franquista, la capital francesa era un espai de llibertat per la intel·lectualitat catalana i els seus artistes.

Al tornar de París, als primers anys seixanta, les referències a Palau Ferré seran habituals a la premsa del moment, d’El Noticiero Universal a la revista Destino, passant per la Hoja del Lunes i, d’una manera especialment prominent, per El Correo Catalán, rotatiu que tindria en Palau Ferré, el seu pintor de referència: l’artista il·lustraria portades especials del diari, i els periodistes feien un seguiment periòdic dels quadres que ideava Palau Ferré.

A diferència d’altres pintors de la seva generació, Maties Palau Ferré no es pot considerar un artista polític, però sí compromès amb la societat i el seu esdevenir: “L’artista ha de fer pensar, però jo crec que nomes ha d’indicar la idea deixant a cada espectador un ampli camp de possibilitats per completar l’obra amb la seva pròpia experiència”, deia Palau Ferré.

Fruit de la seva pròpia experiència personal, en la qual el 1974 el Tribunal Suprem va  condemnar-lo a pintar a metres quadrats, com a conseqüència de les clàusules d’un contracte que havia signat amb un marxant, Palau Ferré intensificaria la seva col·laboració amb entitats socials i culturals, i els seus quadres serien el millor altaveu de campanyes solidàries de diverses ONG a favor dels Drets Humans.

Podreu trobar informació sobre com visitar l'exposició a la web del Museu d'Història de Catalunya.