Vés enrere

El mercat laboral post-COVID

El mercat laboral post-COVID

La COVID-19 va tenir un impacte sobtat i sever, i els seus efectes en el mercat laboral han estat notoris. Un any llarg després, sembla que la vacunació fa possible una recuperació econòmica i que el sotrac en el nivell d’ocupació es pot recuperar. Ara bé, tindrà la mateixa composició el mercat laboral? 

Analitzem diferents estudis per veure quins canvis hi haurà en la configuració del mercat laboral post COVID.

14.06.2021

 

La pandèmia de la COVID-19 ha fet que un 25% del mercat laboral necessités un canvi de sector i ha accelerat les tendències preexistents en el creixement de l’ecommerce, el teletreball i l’automatització, les quals han vingut per quedar-se un cop retornem a la normalitat. 

L’ecommerce va créixer entre 2 i 5 vegades més ràpid durant 2020 que abans de la pandèmia, i un 75% de les persones que el va començar a utilitzar durant la pandèmia diu que seguirà fent-ho. Això impacta en l’increment de la importància del màrqueting digital enfocat a mercats locals i centrat en les preferències dels consumidors joves, que busquen marques que considerin especials i autèntiques, amb una proposta ètica que els atregui. 

La pandèmia també accelerarà l’adopció d’automatització i Intel·ligència Artificial, sobretot en casos on la proximitat és necessària, ja que s’ha adoptat per reduir la densitat de treballadors.

El fet d’haver de recórrer al teletreball en tots els casos possibles ha permès saber per a quines feines la presencialitat i el contacte amb companys de feina o clients és essencial o permet aconseguir una major eficiència. En les feines que fins ara prevalia la proximitat, a nivell global la COVID deixarà els següents impactes:

  • En l’atenció al client presencial en botigues i banca (entre d’altres), el trasllat que s’ha fet a online i la consegüent pèrdua de llocs de feina serà bastant permanent perquè els canvis de comportament en els consumidors que ha generat persistiran. 

  • En l’àmbit del lleure i viatges s’automatitzaran algunes funcions (com ara servei de menjar depenent dels casos), generant una pèrdua de llocs de treball. El turisme de congressos i de grup tardarà molt a recuperar-se, però el de segona residència, l’ecoturisme, el turisme religiós, esportiu i cultural es veurà menys afectat.

  • En les feines d’oficina basades en treball a l’ordinador, s’ha vist que la presencialitat és poc essencial, per tant es produirà un canvi i sobre un 25% de la força de treball en economies avançades podria treballar des de casa entre 3 i 5 dies a la setmana. Tot i això, no totes les activitats que es poden fer en remot tenen la mateixa productivitat que fetes de forma presencial (reunions, brainstorming…), per tant no s’eliminarà del tot la presencialitat

    • Es preveu una reducció de l’espai d’oficines en un 30%, per tant això també afectarà els restaurants que servien bàsicament al personal d’oficina i al transport públic

    • Els viatges de negocis s’estima que declinaran un 20%, per tant això pot afectar el sector de les aerolínies.

  • Les feines de producció i manteniment a l’exterior (inclou construcció, granges…), on la proximitat és un fet entre treballadors, però no hi ha interacció directa amb consumidors, la COVID ha tingut poc impacte.

 

Pel que fa a tendències específiques d’Espanya, s’ha de destacar que la recuperació econòmica (i del mercat laboral) parteix des d’un punt més favorable que en la crisi de 2008. Les alertes que genera la crisi de la COVID són la major dependència del turisme i la major importància de les PIMES (que tenen menys liquiditat) a l’economia espanyola que en altres economies europees.

El 2019 Espanya era entre els 5 primers destins turístics Europeus, però la COVID ha canviat el panorama i els efectes es podrien quedar uns anys més (la recuperació del turisme no serà fins a aproximadament el 2024 el turisme domèstic i 2025 l’internacional segons McKinsey). Amb això, s’espera una pèrdua de 4,4M de llocs de treball, l’impacte de la qual es pot reduir potenciant el reciclatge dels treballadors enfocant-lo a adquirir competències digitals. En aquest sector, la sostenibilitat serà també clau perquè els viatgers també tenen en compte la seva petjada que deixen, per tant, feines especialitzades a potenciar la sostenibilitat seran necessàries.

 

Si traduïm tots aquests canvis a les implicacions que tindran en la composició de la demanda laboral, veiem que probablement es destruiran feines low-skilled (ja que es destrueixen feines en restauració i vendes, que no estan compensades per l’increment de feines en transport i emmagatzematge). Per l’impacte de la pandèmia, la majoria de creixement en llocs de treball serà en posicions high-skilled i la mobilitat entre feines low-skilled es veurà molt reduïda comparant-ho amb els nivells d’abans de la pandèmia, cosa que implicarà que els treballadors hauran de formar-se més. Creixeran les ocupacions del camp de les STEM i també de la medicina a causa d’una població cada cop més envellida.

 

 

 

Per a més informació:

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: