Estem envoltats de dades. Cada dia se'n generen i se'n destrueixen. Tant se val en l'àmbit domèstic com en el món laboral. En tot moment, nosaltres necessitem les dades i les dades ens necessiten a nosaltres.

Després d'haver estat fent pràctiques tres mesos en una start up tecnològica de Sabadell (Rich Audience Technologies), ho he viscut de primera mà. No només perquè es tracta d'una empresa de màrqueting digital que treballa en la compra-venda de campanyes publicitàries per mitjà de les famoses cookies i ajuda a monetitzar les pàgines web, sinó que també perquè m'he sentit en les primeres setmanes com un nàufrag en mig d'un oceà de dades. Principalment, tractava amb les dades de tràfic, impressions i ingressos per publicitat dels sites. En primer lloc, no tenia ni la més remota idea del què significaven aquells nombres. En segon lloc, no sabia què fer ni quines conclusions treure d'aquelles xifres. I finalment, el més important, no sabia com gestionar aquelles dades.

En la primera i segona qüestió, els meus companys em van formar prou bé sobre el context i el significat del contingut de la base de dades de la companyia. Com que és un sector molt tecnològic, vaig haver de necessitar un temps crucial per entendre bé els conceptes tècnics i aplicar el coneixement. Tot i això, aquest no és el tema principal del qual voldria parlar en aquesta reflexió.

La meva reflexió va encarada més cap al tercer problema que tenia: la gestió de les dades. L'empresa m'havia tingut en compte en el procés de selecció per tenir certs coneixements en l'ús d'Excel. Gràcies als cursos online, havia après a programar en Excel i automatitzar molts processos. Tot i això, aquests coneixements encara no els havia portat a la pràctica a tal nivell, i no sabia per què em servirien. La meva sorpresa seria que aquests coneixements m'anirien com anell al dit per a les pràctiques. Vaig poder desenvolupar un fitxer d'Excel que detectava de forma automàtica els sites que baixen d'ingressos mensuals. Aquesta eina encara no existia en la companyia, i els preocupava el fet que no s'adonaven dels sites que es desconnectaven de la plataforma fins que no passava un mes. Ara és possible detectar-ho de forma setmanal, cosa que els tranquil·litza molt més.

Per aquesta raó, voldria reflexionar sobre la necessitat que els estudiants ens formem en la  gestió de dades en la universitat, ja que no s’hi dedica especial atenció, més enllà d’una o dues assignatures com Estadística i Probabilitat. En el meu cas, va ser el meu propi interès  que em va portar a endinsar-me en aquest tema, però probablement dins la universitat  s’hauria d’augmentar les activitats relacionades amb el Big Data i la seva aplicació pràctica,  perquè tots ens trobarem amb el mateix problema amb qualsevol dels sectors en què  treballem. El Big Data és una realitat en el món laboral i una bona preparació en aquest àmbit  ens pot ajudar a prosperar.