Presentació

La Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Ernest Lluch, amb el propòsit comú d’incentivar la recerca convoquen, anualment, el Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, amb l’objectiu de premiar el millor treball de recerca d’aquesta matèria, elaborat pels estudiants de batxillerat dels centres públics, concertats i privats de Catalunya.

Enguany s'ha celebrat la XX Edició del Premi Ernest Lluch que s'atorga al millor treball de recerca desenvolupat en l'àmbit de les ciències socials i polítiques presentat durant curs acadèmic 2024-2025 en els centres de secundària públics, privats o concertats de Catalunya.

Bases de la convocatòria

Formulari d'Inscripció

XX Edició del Premi Ernest Lluch

El divendres 30 de maig de 2025, a les 10:30 hores, a l’Auditori Mercè Rodoreda del Campus de la Ciutadella de la UPF, s'ha celebrat l’acte de lliurament del XXè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques. 

Premiats

Recerca premiada:

“Anàlisi de l'ensenyament de la literatura per al desenvolupament de l'empatia i la seva relació amb la democràcia.” treball realitzat per Jana Ferrer Pascual de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies.
La recerca de la Jana ens convida a pensar la literatura no només com una eina pedagògica, sinó com una veritable palanca de transformació democràtica. Partint del pensament de Martha Nussbaum, que defensa la lectura com a via per al desenvolupament de l’empatia, l’autora analitza amb profunditat el currículum vigent, les lectures prescrites i les pràctiques docents a diversos centres educatius catalans. La seva metodologia, que combina l’anàlisi de textos teòrics, legislació educativa i entrevistes rellevants a docents, es veu enriquida per una classificació intel·ligent de les obres literàries treballades a les aules. El resultat és un treball rigorós, sensible i profundament compromès amb la defensa de les humanitats com a fonament per a una ciutadania crítica. Amb propostes útils i conclusions d’alt impacte educatiu, aquest treball destaca per la seva excel·lència, i ens recorda el perill que suposa desplaçar la literatura del currículum: posar en risc el cor mateix de la democràcia.

Accèssits

En aquesta edició el jurat ha atorgat als següents treballs els 3 accèssits corresponents al XX Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials esmentats sense un ordre de preferència, són els següents:

"Procés d'emancipació dels extutelats" treball realitzat per Irene Márquez Navarro de l’ Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona

La Irene planteja una investigació sobre un tema que lluny de la punyent actualitat conjuntural d’aquests dies és d’importància cabdal per entendre la responsabilitat que tenim com a societat vers grups especialment vulnerables. Amb una mirada rigorosa i compromesa, aquest treball posa el focus en una qüestió sovint desatesa però fonamental: el futur dels joves que han crescut sota la tutela de l’administració un cop arriben a la majoria d’edat. L’autora analitza amb detall els serveis d'acompanyament existents —des de prestacions econòmiques fins a suports jurídics, psicològics i d’habitatge— i en valora l’eficàcia en el procés d’emancipació. A través d’una recerca que combina l’anàlisi normativa i documental amb una aproximació als centres i professionals implicats, el treball assenyala les mancances estructurals i reivindica la responsabilitat col·lectiva d’evitar que aquests joves caiguin en la precarietat. Un estudi sòlid, sensible i socialment rellevant.

"No hi som totes, falten les preses" treball realitzat per Júlia Figueras Pérez de l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei

El treball de la Júlia s’endinsa en el dia a dia del col·lectiu de les dones preses que representen prop del 6% del conjunt de persones preses dins del sistema penitenciar català. A través de l’anàlisi legislatiu i normatiu del sistema penitenciari, dades oficials i testimonis, s’exploren les condicions de vida de les internes, el seu perfil social i econòmic, i les conseqüències del pas per la presó. Amb una mirada crítica i profundament empàtica, aquest treball s’endinsa doncs en una realitat sovint invisibilitzada: la de les dones en el sistema penitenciari català. L’autora analitza el marc legal i les condicions de vida dins les presons, però va més enllà, donant veu a testimonis directes de internes, ex-internes, professionals i activistes. El treball denuncia les múltiples formes d’exclusió que pateixen aquestes dones i qüestiona si la reinserció és realment possible en les condicions actuals. Una recerca valenta, compromesa i excel·lentment documentada que reclama justícia per a les més oblidades.

"Del silenci a l'acció. La cultura de la violació i el paper de les joves després del cas de La Manada" treball realitzat per l’Aila Bedoya Xarles de l’institut Pau Claris de Barcelona.

El treball "Del silenci a l’acció" analitza la cultura de la violació a partir del cas de La Manada. Aquest treball excel·lent mostra com la recerca social pot ser també una eina de denúncia i transformació. Amb una maduresa admirable, l'autora analitza les dinàmiques de criminalització de les víctimes de violació en el context del cas de La Manada, combinant una rigorosa revisió teòrica amb un focus grup amb noies adolescents. La recerca qüestiona profundament com el sistema judicial, els mitjans de comunicació i les ideologies reaccionàries condicionen la percepció pública de les agressions sexuals, i proposa accions concretes des de la veu de les joves per avançar cap a una democràcia més segura i justa per a les dones. Un treball valent, compromès i necessari.